La Gloriosa i la Primera República Espanyola: Causes i Fets Clau

La Gloriosa (Revolució de 1868)

Causes de la Revolució

• Crisi financera que va empobrir a molta població.
• Crisi industrial: falta de cotó, ja que provenia dels EUA i, com estaven en guerra, calia buscar altres maneres per aconseguir-lo, fet que va provocar l'augment del seu preu.
• Continuació de la crisi de subsistència degut a les males collites i l'augment del preu del cereal.

L'Aixecament i el Govern Provisional

El 18 de setembre de 1868 hi ha un aixecament de l'armada a Cadis, encapçalat per l'almirall Topete. Simultàniament, s'aixequen Serrano i el general Prim, realitzant un triple pronunciament. Automàticament, fan un manifest anomenat “Viva España con honra”, que demana la convocatòria d'una nova constitució amb sufragi universal.

El 28 de setembre es produeix la batalla del Puente de Alcolea, on les tropes de la reina són derrotades. El govern dimiteix i la reina és exiliada.

Moviment Revolucionari i Eleccions

El moviment revolucionari s'estén per totes les ciutats. Davant d'aquesta situació, es crea un govern provisional presidit pel general Prim. Aquest govern no inclou ni demòcrates ni republicans, promulga decrets democratitzadors, frena el procés revolucionari i organitza les 1es eleccions amb sufragi universal.

Constitució de 1869

Desembre de 1868: eleccions a ajuntaments i diputacions (especialment a Catalunya i Andalusia). Gener de 1869: eleccions de Corts Constituents. S'aprova la Constitució de 1869 amb la victòria de la coalició governamental de progressistes, unionistes i demòcrates monàrquics.

Aquesta constitució és liberal i democràtica. Estableix:

• La sobirania nacional.
• Poder judicial independent.
• Reforma del sistema de govern de les províncies d'ultramar.
• Serà una monarquia constitucional i parlamentària.
• Divisió de poders i sistema bicameral.
• Supressió del culto y clero (llibertat religiosa).

Els problemes principals són: la necessitat de buscar un rei i l'esclat de la 1a Guerra d'Independència de Cuba (el Grito de Yara).

1a República Espanyola (1873-1874): Quatre Presidents en un Any

1. Estanislau Figueras

Va ser votat estratègicament pels monàrquics per facilitar l'arribada dels Borbons al tron. Espanya es troba aïllada internacionalment per una massa revolucionària. A Catalunya hi ha reivindicacions obreres pel salari i els republicans ocupen ajuntaments. Al març, l'Estat Català entra dins la Federació d'Estats Ibèrics. Al maig hi ha eleccions constituents on guanyen els republicans amb un 60% d'abstenció.

2. Francesc Pi i Margall

L'1 de juny es proclama la República Federal. El 7 de juny es redacta la Constitució de 1873 (sense signar), que proposava:

• Separació entre Església i Estat.
• Independència de les colònies.
• Abolició de l'esclavitud.
• Redacció de tots els acords socials.
• L'Estat s'organitza en 17 estats regionals-municipals amb autonomia autonòmica, política i administrativa.

Dins del govern hi ha la insurrecció cantonalista, on alguns cantons proclamen la independència i es produeixen enfrontaments al carrer. Margall no vol exercir armes contra el poble i dimiteix.

3. Nicolás Salmerón

Acaba amb el moviment insurgent amb l'exèrcit, però es nega a signar sentències de mort i, per tant, dimiteix. Aquest president pateix la sufocació militar del cantonalisme.

4. Emilio Castelar (Dretà)

Signa les sentències de mort i la República gira cap a la dreta. Actua autoritàriament i tanca les Corts al Parlament. El desembre de 1873 es presenta una moció de censura contra Castelar. El gener de 1874 s'obre el Parlament perquè Castelar perd la moció, fet que provoca el Pronunciament del general Pavía, que instaura una dictadura amb el retorn dels Borbons a Espanya.