Glossari d'art paleocristià, bizantí i mudèjar — termes clau

Glossari d'art paleocristià i bizantí

Termes i definicions clau relacionats amb l'art paleocristià, bizantí i mudèjar.

Paleocristià

Art produït pels cristians entre els segles II i VI, especialment en època romana i abans del romànic.

Iconoclasta

Moviment (o persona) que rebutja les imatges religioses; especialment els bizantins dels s. VIII–IX que destruïren icones.

Mudèjar

Estil artístic propi de la península Ibèrica que combina elements cristians i islàmics, elaborat per artesans musulmans sota domini cristià (s. XII–XVI).

Catacumba

Cementiri subterrani utilitzat pels cristians en època romana per enterrar els morts i celebrar rituals.

Basílica

Edifici rectangular d’origen romà, adoptat pels cristians com a església. Té nau central, naus laterals i absis.

Crismó o cristograma

Símbol de Crist format per les dues primeres lletres gregues del seu nom: X (ji) i P (ro).

Ivori

Material fet d'ivori, utilitzat per elaborar objectes de luxe (díptics, caixes, relleus).

Díptic

Objecte o retaule format per dues taules abatibles.

Tríptic

Objecte o retaule format per tres taules, normalment amb una central i dues ales laterals.

Políptic

Retaule format per més de tres taules.

Icona

Imatge religiosa pintada sobre fusta (normalment bizantina) destinada a la devoció.

Matroneu o tribuna

Galeria elevada situada sobre les naus laterals d’una església, reservada antigament a dones o pelegrins.

Petxina

Element arquitectònic triangular corbat que permet passar d’un espai quadrat a una cúpula circular.

Trompa

Element arquitectònic en forma de volta que també serveix per a passar del quadrat a la cúpula (procedeix d'arcuacions superposades).

Horror vacui (o honor vacui)

Tendència decorativa a omplir tota la superfície disponible, evitant els espais buits.

Cimaci

Peça situada sobre un capitell que serveix per a rebre l'arrencada d'un arc.

Pantocràtor

Representació de Crist en majestat, omnipotent, sovint dins d'una màndorla, molt típica del romànic i bizantí.

Theotokos

Títol grec per referir-se a Maria com a «Mare de Déu»; iconografia que la mostra asseguda amb el Nen.

Deisi

Composició bizantina amb tres figures: al centre Crist i, als costats, Maria i Joan Baptista intercedint.

Càtedra

Cadira solemne del bisbe; per extensió, lloc on ensenya i seu d’autoritat episcopal.

Decoració i motius

Geomètrica o llaçeria

Decoració basada en formes geomètriques entrellaçades. Molt habitual en l’art islàmic i mudèjar.

➡️ Classificació: geomètrica

Vegetal o autàrquica

Decoració basada en motius vegetals (fulles, palmetes, tiges). «Autàrquica» vol dir que es repeteix indefinidament.

➡️ Classificació: vegetal

Arabesca

Motiu decoratiu típic de l’art islàmic que combina línies ondulants, tiges i fantasia vegetal de manera molt elaborada.

➡️ Classificació: vegetal / ornamental

Cal·ligràfica

Decoració basada en escriptura estilitzada, sobretot en àrab (cúfic o nashí).

➡️ Classificació: cal·ligràfica

Mocàrab

Element decoratiu en forma d'estalactita o cèl·la geomètrica, utilitzat en sostres i voltes en l’arquitectura islàmica.

➡️ Classificació: arquitectònica / geomètrica

Exemple emblemàtic

Santa Sofia de Constantinoble, situada a Estambul (actual Turquia), és una basílica d’estil bizantí que va ser construïda durant l’època de l’emperador Justinià. Durant aquest període, el cristianisme s’expandeix dins l’Imperi Romà. L'any 313, l’Edicte de Milà de Constantí va concedir la llibertat de culte, i l'any 330 el mateix Constantí va consagrar Constantinoble com a nova capital. L'any 380, l’emperador Teodosi va convertir el cristianisme en religió oficial, i el 395 l’emperador Teodosi va dividir l’Imperi romà en Orient i Occident. L’Imperi d’Orient, conegut com a Bizanci, tindrà capital a Constantinoble i serà el que preservarà la cultura clàssica i combinarà influències gregues i orientals gràcies a la seva ubicació estratègica. Al segle VI, sota Justinià, Bizanci viu la seva màxima esplendor política, econòmica, militar i cultural.