Glossari d'Art: Tècniques i Conceptes del Renaixement i Barroc

Clarobscur

Tècnica pictòrica que consisteix en l’ús de contrastos forts entre les zones il·luminades i les fosques amb la finalitat de ressaltar volums i crear profunditat.

Composició Piramidal

Organització de les figures en forma de piràmide, amb una base ampla i un vèrtex que dóna estabilitat i equilibri a l’escena. És típica del Renaixement.

Composició Simètrica

Distribució equilibrada dels elements a banda i banda d’un eix central, creant harmonia i ordre visual.

Contrapposto

Manera de disposar el cos humà en una escultura, que consisteix a equilibrar la massa corporal al voltant d’un eix vertical per evitar la simetria i la llei de frontalitat. És característic de l'escultura clàssica grega i del Renaixement.

Figura Serpentinata

Postura en què el cos gira en un moviment helicoïdal, donant dinamisme i expressivitat a la figura. És característica del Manierisme.

Grisalla

Tècnica pictòrica que utilitza tons de gris per imitar el relleu escultòric o com a base per a altres colors.

Llanterna

Petita torre poligonal, quadrada o circular, més alta que ampla, amb finestrals laterals, que serveix com a coronament de les cúpules i per permetre la il·luminació natural de l’interior.

Llum Atmosfèrica

Tipus d’il·luminació que difon la llum de manera suau, creant efectes de profunditat i una sensació més natural a l’escena. És característica de la pintura paisatgística i de mestres com Vermeer.

Oli sobre Llenç

Tècnica pictòrica en què s'utilitzen pigments barrejats amb oli sobre una tela tensada, permetent una gran riquesa de colors i detalls.

Oli sobre Taula

Tècnica pictòrica en què els pigments es barregen amb oli i es pinten sobre una superfície de fusta, oferint gran durabilitat i detall. És comuna en el Renaixement i el Barroc.

Ordres Clàssics

• Dòric

  Un dels tres ordres arquitectònics de la Grècia Clàssica caracteritzat per columnes sense base i amb capitells senzills i llisos. El fust és estriat, de secció circular, amb arestes vives.

• Jònic

  Ordre de la Grècia Clàssica caracteritzat per les volutes que decoren els capitells.

• Corinti

  Ordre de la Grècia Clàssica. Columnes amb capitells decorats amb fulles d’acant en forma de voluta.

• Toscà

  Ordre arquitectònic etrusc, amb columnes llises i base i capitell geomètrics, i un entaulament format per un arquitrau.

• Compost

  Ordre arquitectònic romà que barreja elements del jònic (volutes) i del corinti (fulles d’acant).

Perspectiva Aèria

Mètode mitjançant el qual es crea la sensació de profunditat en una pintura difuminant les línies convergents i difuminant els contorns i els colors.

Perspectiva Lineal

Tècnica que utilitza línies convergents per crear la il·lusió de profunditat i volum en una superfície plana, amb un punt de fuga a l'horitzó.

Pintura al Fresc

Pintura realitzada sobre arrebossat humit.

Políptic

Retaule de pintura, d’escultura o d'orfebreria que està format per més de tres compartiments, que s’articulen sobre un de central de manera que es poden tancar com un llibre.

Díptic

Retaule de pintura, d’escultura o d'orfebreria que està format per dos compartiments que s’articulen l’un amb l'altre i es poden obrir com un llibre.

Tríptic

Retaule de pintura, d’escultura o d'orfebreria que està format per tres compartiments que s’articulen sobre un de central de manera que es poden tancar com si fos un llibre.

Putti

Figures infantils, sovint alades, en context religiós o decoratiu.

Quadratura

Engany òptic que consisteix a prolongar l’arquitectura mitjançant representacions pictòriques que creen un il·lusionisme òptic de gran teatralitat. Va ser molt utilitzat durant el Barroc en els grans decorats de sostres de palaus.

Sfumato

Tècnica pictòrica consistent a esfumar els contorns de les figures per integrar-les de manera més naturalista en l’atmosfera de l'escena.

Tambor

Cada peça del fust d’una columna. També és el mur poligonal o cilíndric sobre el qual s’assenta una cúpula.

Trompe-l'œil

Tècnica pictòrica que crea l'efecte visual de realisme extrem, enganyant l'ull per fer que els objectes o escenes semblin tridimensionals.

Context Històric: Renaixement i Barroc

El Renaixement (segles XV-XVI) va ser un moviment cultural i artístic que recuperava els valors de l’antiguitat clàssica. A Itàlia, les oligarquies com els Mèdici i el Papa van impulsar l’art mitjançant el mecenatge. A Europa, monarquies com la de Carles V i la Reforma de Luter (1517) van transformar el panorama polític i religiós, provocant la Contrareforma (Concili de Trento, 1545-1563).

L’humanisme situava l’home com a centre del coneixement, i els artistes, reconeguts com a intel·lectuals, van desenvolupar la perspectiva, l’harmonia i la teoria de l’art (Alberti, Vitruvi). El Renaixement es divideix en Quattrocento (Brunelleschi, Botticelli), Cinquecento (Leonardo, Rafael, Miquel Àngel) i Manierisme (segle XVI). Amb el Sacco di Roma (1527), el moviment es va expandir per Europa i va donar pas al Barroc.