Glossari Complet de Reproducció Humana i Sexualitat

Cèl·lules Reproductores i Fecundació

Òvuls

Cèl·lules reproductores femenines que, en ser fecundades per un espermatozou, poden donar lloc a un nou organisme.

Capa pel·lúcida de l'òvul

Membrana externa que envolta l'òvul i té un paper crucial en la fecundació, evitant l'entrada de múltiples espermatozous.

Corona radiada de l'òvul

Conjunt de cèl·lules que envolten la capa pel·lúcida i ajuden en la protecció i la nutrició de l'òvul.

Espermatozous

Cèl·lules reproductores masculines, amb una estructura especialitzada per desplaçar-se i fecundar l'òvul.

Fecundació interna

Procés pel qual l'espermatozou fecunda l'òvul dins del cos de la femella, donant inici a la formació d'un zigot.

Gametogènesi

Procés mitjançant el qual es formen les cèl·lules reproductores, anomenades gàmetes (òvuls i espermatozous), a les gònades.

Reproducció sexual

Mecanisme reproductiu en què la combinació dels gàmetes masculí i femení genera un nou organisme amb una combinació genètica única.

Gònades

Òrgans reproductors que produeixen els gàmetes i les hormones sexuals. En els humans, són els testicles en els homes i els ovaris en les dones.

Zigot

Primera cèl·lula resultant de la fecundació entre un òvul i un espermatozou; és el punt de partida del desenvolupament embrionari.

Embrió

Estadi inicial del desenvolupament després de la formació del zigot, en què les cèl·lules comencen a dividir-se i formar les estructures bàsiques del futur organisme.

Fetus

Etapa del desenvolupament humà que segueix l'estadi embrionari, generalment des de la vuitena setmana de gestació fins al naixement. Durant aquest temps, els òrgans i sistemes es desenvolupen i maduren.

Desenvolupament i Etapes de la Vida

Caràcters sexuals primaris

Característiques anatòmiques i fisiològiques que diferencien els sexes i estan presents des del naixement, com ara els òrgans reproductors (testicles, ovaris, penis, vagina).

Caràcters sexuals secundaris

Canvis físics que apareixen durant la pubertat a causa de les hormones sexuals, com ara el creixement del pit en les dones, el desenvolupament muscular en els homes, el creixement del pèl corporal i facial, i la modulació de la veu.

Pubertat

Període de transició entre la infantesa i l'edat adulta, en què es desenvolupen els caràcters sexuals secundaris i es produeixen canvis físics, psicològics i emocionals significatius.

Adolescència

Fase del desenvolupament humà que va més enllà de la pubertat i engloba el creixement físic, emocional i social fins a la maduresa. És un període de descobriment personal i formació de la identitat.

Sexualitat i Relacions

Sexe

Característiques biològiques que determinen si una persona és masculina o femenina, incloent-hi els òrgans reproductors i les diferències genètiques.

Sexualitat

Conjunt d'aspectes biològics, psicològics, socials i culturals relacionats amb el comportament sexual, l'atracció, el desig i la identitat.

Reproducció

Procés biològic mitjançant el qual es generen nous individus. En els humans, es produeix per fecundació entre un òvul i un espermatozou.

Relació sexual

Interacció física entre dues persones que pot incloure contacte íntim i expressió del desig, amb finalitats reproductives o de plaer.

Identitat sexual

Com una persona es percep a si mateixa en relació amb la seva atracció romàntica o sexual, independentment del seu sexe biològic.

Orientació sexual

Tipus d'atracció emocional, romàntica i/o sexual que una persona experimenta cap a altres individus. Pot incloure-hi heterosexualitat, homosexualitat, bisexualitat, asexualitat i altres formes d'atracció.

Enamorament

Estat emocional intens en què una persona experimenta atracció i afecte profund cap a una altra. Pot incloure-hi sentiments d'eufòria, desig i connexió emocional.

Amor

Sentiment complex que pot incloure-hi afecte, compromís i connexió emocional profunda. Es manifesta en diverses formes, com ara l'amor romàntic, familiar o amistós.

Homosexualitat

Orientació sexual caracteritzada per l'atracció emocional, romàntica i/o sexual cap a persones del mateix sexe.

Heterosexualitat

Orientació sexual en què una persona sent atracció cap a individus del sexe oposat.

Bisexualitat

Orientació sexual en què una persona pot sentir atracció cap a individus de més d'un sexe.

Anatomia i Fisiologia Masculina

Testicles

Són les gònades masculines, responsables de la producció d'espermatozous i hormones sexuals com la testosterona. Es troben dins l'escrot i contenen túbuls seminífers on es formen els espermatozous.

Escrot

És el sac cutani que conté i protegeix els testicles. La seva funció principal és mantenir una temperatura òptima per a la producció d'espermatozous, que és lleugerament inferior a la temperatura corporal.

Penis

Òrgan copulador masculí que serveix tant per a la micció com per a la reproducció. Està format per teixit erèctil que permet l'erecció i l'ejaculació.

Gland

Part final del penis, de forma arrodonida i molt sensible. Conté l'orifici extern de la uretra i està recobert pel prepuci.

Prepuci

Plec de pell que cobreix el gland del penis. En alguns casos, es retira mitjançant la circumcisió per raons culturals, religioses o mèdiques.

Conductes genitals

Són els canals a través dels quals es transporten els espermatozous des dels testicles fins a l'exterior del cos durant l'ejaculació.

Epidídim

Estructura situada a la part posterior superior del testicle, on els espermatozous maduren i adquireixen la capacitat de moviment.

Conducte deferent

Tub muscular que transporta els espermatozous des de l'epidídim fins als conductes ejaculadors. Durant l'ejaculació, es contreu per impulsar el semen cap a la uretra.

Vesícules seminals

Glàndules situades darrere de la bufeta urinària que produeixen una part del líquid seminal, el qual nodreix i protegeix els espermatozous.

Líquid seminal

Substància que forma part del semen i conté nutrients i substàncies que afavoreixen la supervivència i la mobilitat dels espermatozous.

Uretra

Conducte que transporta l'orina des de la bufeta urinària fins a l'exterior del cos. En els homes, també serveix per al pas del semen durant l'ejaculació.

Glàndules de Cowper

També anomenades glàndules bulbouretrals, són dues petites glàndules situades sota la pròstata. La seva funció és produir un líquid preejaculatori que lubrica la uretra i neutralitza l'acidesa dels residus d'orina.

Glàndules de Littre

Glàndules mucoses situades al llarg de la uretra masculina que contribueixen a la lubricació del conducte uretral.

Pròstata

Òrgan glandular situat sota la bufeta urinària que produeix una part del líquid seminal. La seva secreció ajuda a la mobilitat i la supervivència dels espermatozous.

Líquid prostàtic

Substància secretada per la pròstata que forma part del semen. Conté enzims i nutrients que afavoreixen la viabilitat dels espermatozous.

Espermatogènesi

Procés mitjançant el qual es formen els espermatozous dins dels testicles. Inclou-hi diverses etapes de divisió cel·lular i maduració fins a obtenir espermatozous funcionals.

Erecció

Fenomen fisiològic en què el penis s'omple de sang i es torna rígid a causa de l'estimulació sexual o altres factors.

Ejaculació

Expulsió del semen a través de la uretra masculina durant l'orgasme. És el mecanisme pel qual els espermatozous poden arribar a l'òvul per a la fecundació.

Semen o esperma

Líquid que conté espermatozous i secrecions de diverses glàndules, com ara la pròstata i les vesícules seminals. Proporciona nutrients i protecció als espermatozous.

Anatomia i Fisiologia Femenina

Ovaris

Són les gònades femenines, responsables de la producció d'òvuls i hormones sexuals com ara els estrògens i la progesterona. Es troben a cada costat de l'úter i tenen un paper fonamental en el cicle menstrual i la reproducció.

Vulva

Conjunt d'estructures externes del sistema reproductor femení, incloent-hi els llavis majors, els llavis menors, el clítoris i l'orifici vaginal. Té funcions de protecció i sensibilitat.

Llavis majors

Dos plecs de pell que envolten i protegeixen les estructures internes de la vulva. Contenen teixit adipós i poden tenir pèl púbic.

Llavis menors

Plecs més petits i interns que envolten l'orifici vaginal i el clítoris. Són molt sensibles i ajuden a la lubricació durant l'excitació sexual.

Clítoris

Òrgan erèctil situat a la part superior de la vulva, entre els llavis menors. És altament sensible i té un paper fonamental en el plaer sexual.

Trompa de Fal·lopi

Estructures que connecten els ovaris amb l'úter i permeten el transport de l'òvul. També són el lloc on es produeix la fecundació.

Úter

Òrgan muscular on es desenvolupa l'embrió i el fetus durant l'embaràs. Té diverses capes, incloent-hi el miometri i l'endometri.

Vagina

Conducte que connecta l'úter amb l'exterior del cos. Té funcions reproductives i també forma part del canal del part.

Miometri

Capa muscular de l'úter que permet les contraccions durant el part.

Endometri

Capa interna de l'úter que es desprèn durant la menstruació i es regenera per preparar-se per a una possible implantació d'un embrió.

Coll o cèrvix de l'úter

Part inferior de l'úter que connecta amb la vagina. Té un paper fonamental en el part i en la protecció contra infeccions.

Fol·licle primari

Estadi inicial del desenvolupament dels fol·licles ovàrics, que contenen els òvuls immadurs dins dels ovaris.

Fol·licle madur

Fol·licle ovàric que ha completat el seu desenvolupament i està preparat per alliberar un òvul durant l'ovulació.

Ovulació

Procés en què un òvul madur és alliberat de l'ovari i es dirigeix cap a la trompa de Fal·lopi, on pot ser fecundat.

Cos luti o cos groc

Estructura que es forma a partir del fol·licle després de l'ovulació. Segrega hormones com ara la progesterona per preparar l'úter per a una possible implantació.

Ovòcit

Cèl·lula germinal femenina que es desenvolupa dins dels ovaris i pot ser fecundada per un espermatozou per donar lloc a un zigot.

Cicle ovàric

Procés que ocorre als ovaris i inclou-hi el desenvolupament dels fol·licles, l'ovulació i la formació del cos luti. Aquest cicle està regulat per hormones com ara l'estrògen i la progesterona.

Cicle menstrual

Conjunt de canvis fisiològics que es produeixen a l'úter per preparar-se per a una possible gestació. Inclou-hi la menstruació, la fase fol·licular, l'ovulació i la fase lútea.

Menstruació

Fase del cicle menstrual en què es desprèn l'endometri i s'expulsa a través de la vagina en forma de sagnat. Sol durar entre 3 i 7 dies.

Menopausa

Etapa en què cessen els cicles menstruals i la producció d'òvuls a causa de la disminució dels nivells hormonals. Sol ocórrer entre els 45 i 55 anys.

Glàndules de Bartholin

Són dues glàndules situades a banda i banda de l'obertura vaginal externa. La seva funció és segregar un líquid lubricant durant l'excitació sexual per facilitar la penetració.

Actes Sexuals i Anticoncepció

Coit o acte sexual

És l'acte mitjançant el qual una persona introdueix el penis a la vagina (o a altres parts del cos, segons el tipus de pràctica). Pot tenir finalitat reproductiva i/o de plaer. Inclou-hi contacte genital i sovint penetració.

Masturbació

És l'estimulació dels òrgans genitals, normalment amb les mans, per obtenir plaer sexual, amb o sense arribar a l'orgasme. Pot ser individual o compartida.

Fluid preseminal o preejaculatori

És un líquid transparent que es pot alliberar del penis abans de l'ejaculació durant l'excitació sexual. Serveix per lubricar i neutralitzar l'acidesa de la uretra. Pot contenir espermatozous en alguns casos.

Orgasme masculí

És el punt culminant del plaer sexual en l'home, sovint acompanyat per ejaculació (expulsió de semen). Inclou-hi contraccions musculars rítmiques i una intensa sensació de plaer.

Orgasme femení

És el punt màxim de plaer sexual en la dona. Es caracteritza per contraccions musculars involuntàries a la zona genital, augment del ritme cardíac i una sensació intensa de benestar. Pot variar molt en durada i intensitat, i no sempre va acompanyat d'ejaculació femenina.

Fecundació

És el procés pel qual un espermatozou s'uneix a un òvul, donant lloc a una cèl·lula inicial (zigot) que pot desenvolupar-se en un embrió. Sol ocórrer a la trompa de Fal·lopi després del coit o inseminació.

Membrana de fecundació

És una barrera que es forma al voltant de l'òvul immediatament després que un espermatozou hi penetri. Serveix per evitar que altres espermatozous entrin, assegurant que només una fecundació tingui lloc. Aquesta reacció s'anomena reacció cortical.

Mètodes anticonceptius de barrera

Impedeixen el contacte entre els espermatozous i l'òvul. Inclouen-hi el preservatiu masculí i femení, el diafragma i els espermicides.

Mètodes anticonceptius químics

Utilitzen substàncies químiques per evitar la fecundació. Els espermicides en són un exemple, ja que destrueixen els espermatozous abans que arribin a l'òvul.

Mètodes anticonceptius quirúrgics

Impedeixen la capacitat reproductiva mitjançant intervencions quirúrgiques, com ara la vasectomia en homes i la lligadura de trompes en dones.

Mètodes anticonceptius naturals

Basats en el control del cicle menstrual i l'abstinència en els dies fèrtils. Inclouen-hi el mètode Ogino-Knaus, la temperatura basal i l'observació del moc cervical.

Mètodes anticonceptius artificials

Engloben tots els mètodes no naturals, com ara els hormonals (píndola anticonceptiva, pegats, anell vaginal) i els dispositius intrauterins (DIU).