Glossari de conceptes bàsics de llengua catalana

Glossari de conceptes lingüístics

• Antonímia: Fenomen semàntic que consisteix en l’oposició del significat de dues paraules.
• Afix: Morfema afegit a un lexema, a fi de compondre’n un altre de significat diferent.
• Acrònims: Paraules formades per lletres de diverses paraules (p. ex., GENCAT).
• Barbarismes: Expressions que es consideren incorrectes en català per influència d'una altra llengua.
• Connotatiu: Ús subjectiu que un parlant fa d’un mot.
• Composició: Procés de formació de mots a partir de la unió de dues paraules simples.
• Camp semàntic: Conjunt de paraules relacionades pel seu significat.
• Denotatiu: Significat bàsic que comparteixen tots els parlants, recollit al diccionari.
• Derivació: Procés de formació de mots a partir d’uns altres ja existents.
• Eufemismes: Mot d’expressió suau que substitueix una paraula tabú.

Termes de semàntica i lèxic

• Família lèxica: Conjunt de paraules relacionades pel seu significat que comparteixen l’arrel o lexema.
• Homonímia: Fenomen lingüístic pel qual dos mots tenen la mateixa grafia i diferent significat.
• Homògrafs: Homònims que s’escriuen igual.
• Homòfons: Homònims que només coincideixen en la pronunciació.
• Hiperonímia: Fenomen semàntic pel qual el significat d’una paraula n’inclou d’altres de més concrets (p. ex., fruita és hiperònim de plàtan).
• Hiponímia: Fenomen semàntic pel qual el significat d’una paraula està inclòs en el d’una altra de més general (p. ex., poma o plàtan són hipònims de fruita).
• Lexema: Arrel de la paraula que n’indica el significat.
• Manlleus: Paraula que passa d’una llengua a una altra.
• Monosèmia: Fenomen semàntic que es produeix quan a un significant li correspon un sol significat.
• Neologismes: Paraula de nova incorporació en una llengua.

Estructura del significat

• Polisèmia: Fenomen semàntic que es produeix quan a un mateix significant li correspon més d’un significat.
• Parasíntesi: Procés de formació de mots en què s’afegeixen dos morfemes sense que hi hagi cap forma més simple.
• Sema: Unitat mínima de significació dins una estructura semàntica complexa.
• Significat: Representació mental que existeix entre la realitat i l’expressió lingüística.
• Significant: Manera de representar aquest significat fonèticament.
• Sentit propi: El que explica la realitat que representa la paraula.
• Sentit figurat: Està basat en la semblança del sentit propi.
• Sinonímia: Fenomen semàntic pel qual dues paraules tenen el mateix significat.
• Sigles: Paraules formades per les inicials dels seus components (p. ex., IES).
• Tabús: Mot que es considera impropi d’emprar en públic.
• Xenismes: Manlleus que designen una realitat pròpia d’una altra cultura.