Glossari de Conceptes Clau de Teoria Política i Social

Formes de Govern i Participació

Democràcia Directa

Tenien un pensament republicà, anomenat democràcia clàssica.

Democràcia Moderna

El govern del poble es realitza de forma delegada i passa a ser una democràcia representativa.

Democràcia Liberal (Democràcia Representativa)

El seu tret distintiu davant de la democràcia clàssica és el govern representatiu popular. Es busca establir una forma de govern en què el poder es delegui en uns representants, a fi que aquests l’exerceixin de manera controlada.

Sufragi Censatari

Només té dret a votar qui té cultura, qui està preparat i té consciència d’això i de les lleis. Creat per por que el poble adquirís el poder sense el coneixement necessari d’aquest.

Divisió de Poders

(Poder legislatiu, executiu i judicial). Es va considerar que la concentració de poders en unes soles mans era massa responsabilitat, així que es van dividir i repartir per tenir un major control sobre ells.

Model Teocràtic

Qui governava exercia el poder en representació directa de Déu. D’aquesta manera, el poder del sobirà procedeix directament de Déu.

Govern Representatiu

Només està format per aquells que tenen drets polítics, que són els propietaris.

Fonaments de l'Estat i la Societat

Estat de Natura

Es parteix d’una situació hipotètica. S’hi descriu com és l’ésser humà abans d’instituir-se qualsevol ordre social i polític, abans de ser modificat o reconduït en la seva naturalesa per les lleis i usos socials.

Absolutisme

Els ciutadans cedeixen el seu poder i la seva llibertat al sobirà que, a partir d’aquest moment, controlarà el seu monopoli: el poder absolut, a canvi que el sobirà protegeixi els súbdits.

Estat Civil

Té la finalitat d’evitar la guerra de tots contra tots i assegurar la pau, la seguretat, l’ordre i el progrés.

Drets Naturals

Drets que adquirim en néixer pel simple fet de ser éssers humans.

Monarquia Constitucional

Monarquia en la qual la Constitució està per sobre del monarca.

Voluntat Popular

Suposa un nou punt de vista col·lectiu, solidari i moral que reflecteix l’interès comú enfront dels interessos egoistes als quals els individus han renunciat.

Contracte Social

Es fixen les condicions amb què es constitueix aquest ordre polític i les finalitats que s’hi persegueixen.

Sobirania Popular

La sobirania pertany al poble i no pot cedir-se ni delegar-se. El poble és l’únic sobirà i legislador.

Voluntat General

Equivalent a la voluntat popular.

Tipologies d'Estat i Drets

Constitució

Conjunt de lleis que són l’expressió de la voluntat del poble. L’Estat es constitueix en el garant de les lleis.

Estat de Dret

Designa un conjunt d’institucions en les quals hi ha dipositat el poder polític, mitjançant les quals governa i controla un territori extens definit i delimitat geogràficament.

Imperi de la Llei

Significa el sotmetiment de tots a la llei, tant governants com no governants. Implica la igualtat de tots davant d’aquesta i un ordre constitucional.

Estat Liberal de Dret

S’institucionalitza després de la Revolució Francesa i la fi del règim absolutista. L’Estat apareix com el garant dels drets civils.

Estat Democràtic i de Dret

Resultat de la pressió dels moviments socials. L’Estat assumeix garantir la igualtat en els drets polítics de tots els ciutadans.

Estat Social de Dret

Tant des del socialisme com des del liberalisme social es reclama que l’Estat garanteixi unes condicions de vida digna a tots els ciutadans.

Drets de Primera Generació

Són les llibertats individuals o civils que són imprescindibles, però no suficients.

Drets de Segona Generació

Drets socials, econòmics i culturals sense els quals és impossible una igualtat d’oportunitats entre els ciutadans.

Economia i Benestar Social

Serveis Públics

Serveis que proporciona l’Estat que adopten un paper de redistribució de la riquesa.

Fiscalitat Progressiva

Principi que estableix que: «qui té més, paga més».

Seguretat Social

Apareix per no pagar o pagar menys en el sector mèdic (a diferència de les mútues). Es concreta en tres lleis sobre: assegurança de malaltia, accidents laborals i invalidesa, i pensions per a la vellesa.

Economia Mixta de Mercat

Dedica part dels beneficis que el creixement econòmic produeix a la millora del benestar dels ciutadans mitjançant polítiques redistributives i l’elaboració de polítiques socials.

Crítiques i Models Alternatius

Estat Mínim

Reducció de la burocràcia privatitzant serveis i empreses públiques, retallant prestacions socials i desregulant el mercat laboral.

Sobrecàrrega de l’Estat

Tots els agents econòmics i socials competeixen entre si per assolir els recursos i serveis estatals. El govern es veu obligat a establir-hi compromisos que de vegades són contradictoris entre si.

Estat Fiscal

Intenta oferir tants serveis que necessita una quantitat de recursos tan gran que acaba escanyant el ciutadà per mitjà d’impostos.

Estat Paternalista

Assumeix les responsabilitats que han de ser dels individus, fomenta una ciutadania passiva, mancada d’autonomia i iniciativa, ja que espera que l’Estat ho resolgui tot.