Glossari de Conceptes i Moviments Clau del Cinema

Conceptes i Moviments Essencials de la Història del Cinema

Continuïtat i Ràcord: Definició i Elements

El ràcord és el registre dels diferents components d'un pla (com la llum, els moviments, les posicions i qualsevol altre detall) necessari per supervisar un adequat ajustament entre pla i pla. L'objectiu és que en l'espectador no es trenqui la il·lusió de seqüència i que es mantingui la continuïtat.

Aquesta continuïtat s'aplica en diversos àmbits:

• L'espai, el vestuari i l'escenari.
• La il·luminació.
• La interpretació.

Moviment Cinematogràfic Soviètic

Corrent avantguardista clau, associat a la Revolució Russa. El seu objectiu era crear un cinema revolucionari per a la Revolució, mostrant al món el triomf del nou règim, utilitzant l'experimentació com a sistema.

Directors destacats:

• Serguei Eisenstein
• Lev Kuleixov
• Vsèvolod Pudovkin
• Dziga Vèrtov

Surrealisme Cinematogràfic (1924)

Moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres. Es va iniciar amb el Manifest Surrealista d'André Breton (1924).

Busca l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient, fortament influenciat per la teoria psicoanalítica de Sigmund Freud.

Expressionisme Alemany (Inici 1911)

Tot i que no es fonamenta en una filosofia peculiar, els films expressionistes tenen en comú l'ús de decorats i una qualitat tenebrosa de la imatge. Rodats sempre en estudis, emfatitzaven la inquietud més sublim a través de tots els elements al seu abast, des del maquillatge fins als moviments de càmera.

Neorealisme Italià: La Tornada a la Realitat

Sorgit a Itàlia durant la postguerra de la Segona Guerra Mundial. No és considerat una avantguarda, sinó una tornada a valors ja existents en la cinematografia anterior.

Directors clau: Roberto Rossellini, Luchino Visconti i Vittorio De Sica.

Característiques principals:

• Ocupació d'actors no professionals.
• Naturalisme a l'hora de plasmar la trama.
• Ús de localitzacions reals.
• Rebuig del pintoresc i estereotipat en els personatges.

L'objectiu era commoure i estimular la reflexió sociopolítica.

Nouvelle Vague Francesa (Finals dels 50)

Sorgida a França a finals dels anys 50, impulsada per Françoise Giroud i represa per Pierre Billard. Els directors eren molt crítics amb els models clàssics i les estructures narratives tancades. Tots ells (Truffaut, Godard, Chabrol, Rivette, Rohmer) havien treballat prèviament com a guionistes. Precursor: Jean-Pierre Melville.

Aquest grup heterogeni tenia en comú:

• El poc pressupost necessari per rodar.
• La llibertat creativa i l'espontaneïtat.
• La gran cultura cinematogràfica de cadascun dels membres.
• Les ganes d'experimentar amb la càmera.

Free Cinema Britànic (Anys 50)

Aquest moviment va promoure una estètica realista tant en el cinema de ficció com en el documental. S'ocupava de retractar històries creades a partir d'allò que és quotidià i compromès amb la realitat social de llavors.

Va ser una reacció a l'artificialitat narrativa de Hollywood i la dramatúrgia britànica, i va estar influenciat per la Nouvelle Vague.

Cinema Verité: L'Herència de Dziga Vèrtov

Aquest estil es caracteritza per l'ús de tècniques provinents dels documentals, rodats amb càmera portàtil i equip de so sincronitzat, utilitzant equips de filmació més petits i manejables.

Els cineastes d'aquest estil reclamen l'herència del cineasta soviètic Dziga Vèrtov, que anys enrere havia plantejat l'eficaç metàfora que es va anomenar Cinema-Ull per identificar tots dos conceptes.

Va aparèixer a París arran del documental Primary de Richard Leacock (1960).

Cinema d'Autor: La Visió Preponderant del Director

El director té un paper preponderant en la presa de totes les decisions; tota la posada en escena obeeix a les seves intencions.

Sol anomenar-se d'aquesta manera a les pel·lícules realitzades basant-se en un guió propi i al marge de les pressions i limitacions del cinema comercial, cosa que permet una major llibertat a l'hora de plasmar sentiments i inquietuds en la pel·lícula.

Exemple: Els Set Samurais d'Akira Kurosawa.

Dogma 95: El Vot de Castedat Cinematogràfic

Moviment fundat per directors danesos com Lars von Trier, Thomas Vinterberg, K. Levring i Kragh-Jacobsen. La seva meta és produir pel·lícules simples, sense modificacions en la postproducció, posant èmfasi en el desenvolupament dramàtic.

Respecten unes normes estrictes (el "Vot de Castedat") a partir de les quals busquen trobar la veritat profunda:

• Escenaris naturals.
• Càmera en mà.
• So directe.
• Sense musicalitzacions especials.

El to resultant és marcadament realista.