Glossari Essencial d'Arquitectura Grega Clàssica: Termes i Definicions

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,88 KB

Glossari Essencial d'Arquitectura Grega Clàssica

Acròpolis

A les antigues polis gregues, la ciutat alta, fortificada, on s'aixequen els temples més importants.

Acroteri

Element decoratiu que remata els tres vèrtexs d'un frontó.

Àgora

Plaça pública al centre de la ciutat grega, servia per al mercat, reunions i com a centre neuràlgic de la vida ciutadana.

Amfipròstil

Temple que presenta un pòrtic de columnes a les dues façanes menors.

Arquitrau

Part inferior d'un entaulament que es recolza directament sobre el capitell de les columnes.

Bassament

Base o pedestal d'un temple format per tres escalons o grades. Característic de l'art clàssic.

Base

Part inferior d'una columna sobre la qual reposa el fust.

Cànon

Relació de proporcions que les diferents parts guarden entre si i amb el conjunt de l'obra.

Capitell

Element ubicat sobre el fust de la columna que sosté directament l'arquitrau. Sol estar decorat i adopta formes molt diverses.

Cariàtide

Escultura femenina que substitueix el fust d'una columna o un pilar.

Cel·la / Naos

Sala que guarda l'estàtua de la divinitat al temple clàssic.

Contrapposto

Contraposició harmònica de parts relaxades i en tensió del cos humà quan està dret, en actitud de descans.

Cora

Estàtua grega d'època arcaica de marbre o bronze que representa una figura femenina.

Cornisa

Element arquitectònic que corona un entaulament, que en sobresurt i sol aparèixer motllurada.

Èntasi

Curvatura convexa donada al fust de la columna pels arquitectes grecs.

Entaulament

Conjunt format per l'arquitrau, el fris i la cornisa en l'arquitectura clàssica.

Escena

Espai on es desenvolupa l'acció teatral. Característic de l'època clàssica.

Estilòbata

Superfície plana sobre la qual descansen les columnes.

Estoa

Pòrtic amb columnes situat a l'àgora de les ciutats gregues.

Façana

Part anterior o principal d'un edifici per l'exterior.

Fris

Espai horitzontal situat entre l'arquitrau i la cornisa en l'arquitectura clàssica.

Frontó

Coronament triangular d'una façana, pòrtic, porta o finestra.

Fust

Part vertical de la columna entre la base o estilòbata i el capitell.

Mètopa

Al fris dòric, peça quadrangular, generalment decorada, situada entre triglifes.

Opistòdom

Part posterior d'un temple grec sense comunicació amb la naos i oposada a la pronaos.

Policromia

Revestiment de colors que cobreix les obres arquitectòniques o escultòriques.

Pronaos

Sala o pòrtic que precedeix la naos en un temple clàssic.

Tolos

A l'antiga Grècia, temple circular.

Entradas relacionadas: