Glossari Essencial: Termes de Llengua i Teatre Català

Conceptes Clau de Llengua Catalana

Lletres Compostes

Combinacions de lletres que representen un sol so o una unitat gràfica específica: mm, nn, tm, tn, tll, l·l.

Complement de Règim Verbal (CRV)

Complement exigit per alguns verbs per a completar el seu significat. S'uneix al verb mitjançant una preposició. Exemples: accedir a, coincidir amb, adonar-se de, confiar en. Es pot substituir pels pronoms febles hi i en.

Complement Circumstancial (CC)

Afegeix a un verb informació sobre el lloc, temps, manera, causa, instrument, companyia, finalitat, etc. Es pot substituir pels pronoms febles hi i en. Tipus principals:

• CC de Temps (T)
• CC de Lloc (LL)
• CC de Manera (M)
• CC de Causa (C)
• CC d'Instrument (I)
• CC de Companyia (C)
• CC de Finalitat (F)

Tabú

Termes o expressions que s'intenten evitar perquè no estan ben vistes o perquè es consideren ofensives. Per exemple, moltes paraules relacionades amb la mort són considerades tabú.

Eufemisme

Paraules o expressions que s'utilitzen per a substituir les paraules tabú. S'empren per suavitzar-ne el significat o la duresa.

Conceptes Clau del Teatre

El Teatre en Vers

També anomenat teatre poètic, és aquell que presenta les intervencions dels personatges escrites en vers, és a dir, que respecten un esquema determinat de mètrica i de rima.

La Companyia Teatral

Està formada per l’equip humà que hi treballa: el conjunt d'actors, el director, l’escenògraf i el personal tècnic que s’ocupa de tots els detalls per al desenvolupament de la funció.

L'Escenografia

Té la funció de crear un lloc i un clima on es pugui desenvolupar l’acció dramàtica. Inclou elements decoratius i mobiliari (anomenats atrezzo), el so, la música (gravada o tocada en directe), el vestuari, el maquillatge, les projeccions o la il·luminació de l’espai.

L'Espai Escènic i el Teatre a la Italiana

El lloc on es desenvolupen les obres de teatre ha canviat molt al llarg de la història: des dels teatres i amfiteatres a l’aire lliure dels grecs i els romans, fins a les sales alternatives actuals. No obstant això, l’estructura tradicional que encara conserven molts teatres té origen en el segle XVII i s’anomena teatre a la italiana. Aquest tipus de teatre té els següents elements:

• Fons de l’escenari: És on es penja el teló de fons.
• Tramoia: Mitjans mecànics emprats per als canvis de decorat i els efectes especials. Sempre oculta al públic.
• Boca de l’escenari: Part davantera de l’escenari decorada amb el teló de boca.

Bambolines

Peces de paper o tela penjades del sostre de l'escenari que completen la decoració i oculten els elements tècnics.