Glossari Fonamental: Elements, Funcions i Varietats de la Llengua
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,35 KB
Introducció a la Comunicació
La Comunicació és el fenomen que ens permet relacionar-nos els uns amb els altres i amb el medi. Els tipus de codis utilitzats per cada grup són molt diferents:
- Animals: Codis basats en sons o moviments.
- Humans: Diferents llengües.
Sistemes Lingüístics i Llengües
Els Sistemes lingüístics són compartits per tots els membres d'una comunitat lingüística. Les Llengües permeten la comunicació oral i escrita.
Elements i Funcions de la Comunicació
La comunicació es defineix per la interacció de diversos elements, cadascun associat a una funció específica del llenguatge:
Emissor i Funció Expressiva
L'Emissor és la persona que emet el missatge. La Funció expressiva s'activa quan s'expressen emocions, sentiments o estats d'ànim, i predomina en la conversa col·loquial.
Receptor i Funció Conativa
El Receptor és la persona que rep el missatge. La Funció conativa es manifesta quan l'emissor reclama l'atenció del receptor.
Missatge i Funció Poètica
El Missatge és la informació que es comunica. La Funció poètica es manifesta en un text quan hi ha una finalitat estètica o lúdica.
Canal i Funció Fàtica
El Canal és el mitjà pel qual es transmet la informació. La Funció fàtica reforça la interacció entre l'emissor i el receptor mitjançant expressions que confirmen la connexió.
Codi i Funció Metalingüística
El Codi és el sistema de signes que permet emetre i interpretar un missatge. La Funció metalingüística es posa en marxa quan fem servir la llengua per reflexionar sobre el funcionament de la pròpia llengua.
Referent, Context i Funció Referencial
El Referent és la realitat a què fa referència el missatge. El Context és l'espai i el temps en què es produeix l'intercanvi. La Funció referencial apareix quan intentem transmetre informacions objectives sobre la realitat.
Tipus de Signes i Semiòtica
La Semiòtica és la disciplina que estudia els símbols i els signes.
Indicis
La transmissió d'informació no és voluntària. Hi ha una relació de causa-efecte entre els elements. No hi intervé la voluntat humana i, per tant, no es poden considerar elements de comunicació intencionada. Alguns indicis només els podran interpretar persones amb coneixement específic.
Icones
Tipus de signe que manté una relació de similitud amb allò real que representa.
Símbols
La relació entre el símbol i el seu referent no és directa ni hi ha semblança; és una relació convencional acordada pel grup social o cultura on es fa servir. Els símbols no són fruit d'un procés natural i poden ser de molts tipus: materials, visuals, verbals, numèrics, sonors, etc.
El Signe Lingüístic i la Lingüística
El Signe lingüístic és la unitat mínima de comunicació. Es compon de significat (la idea o concepte) i significant (la forma acústica o gràfica) en relació amb un referent. La relació entre el significant i el significat és arbitrària, producte d'una convenció en una determinada comunitat lingüística.
Disciplines d'Estudi de la Llengua
- Fonètica: Estudia els sons de la llengua (realització física).
- Fonologia: Estudia la categoria dels fonemes (unitats abstractes).
Variació Lingüística
La Situació comunicativa i les característiques de l'emissor són els factors que determinen la variació d'una llengua.
Tipus de Varietats
- Varietats funcionals (Registres): Depenen de les característiques de la situació comunicativa.
- Varietats històriques (Diacròniques): Depenen de l'època en què viuen els parlants.
- Varietats geogràfiques (Dialectals): Depenen de la procedència geogràfica dels parlants.
- Varietats socials (Sociolectes): Depenen del grup sociocultural o de la professió dels parlants.
La Llengua Estàndard
La Llengua estàndard és la varietat comuna de la llengua, creada per ser compartida per tota la comunitat lingüística.
El Text i les Seves Propietats
El Text és la unitat comunicativa formada per un conjunt d'enunciats relacionats entre ells.
Relacions Textuals
- Procés intratextual: Relació entre les unitats del mateix text.
- Procés extratextual: Relació en funció del context.
La construcció d'un text es valora des de tres perspectives fonamentals: adequació, coherència i cohesió.
Propietats del Text
Adequació Pragmàtica
Els textos s'han d'adaptar al context en què es produeixen.
Coherència Semàntica
Els significats dels textos s'expressen mitjançant un conjunt d'idees que construeixen el significat global del text.
Cohesió Sintàctica
Les unitats d'informació estan enllaçades entre elles amb una sintaxi determinada.
Factors que Influeixen en la Comunicació Textual
Tant la situació comunicativa concreta com el context cultural influeixen en els significats que adopta la comunicació.
- Tema: Conceptes que tracten els textos orals o escrits.
- Relació: Proximitat o distància, confiança o desconeixement entre els interlocutors.
- Intenció: Respon a les diferents intencions de l'emissor.
- Grau de Formalitat: Els aspectes anteriors inciten l'emissor a l'ús d'un registre lingüístic concret.
Àmbits d'Ús Lingüístic
Els principals àmbits d'ús lingüístic són: acadèmic, literari, administratiu, periodístic, publicitari i privat.