Glossari Històric: Moviment Obrer, Política i Societat Catalana (Segles XIX-XX)

Terminologia Històrica Clau

Moviment Obrer

Moviment obrer: Lluita dels treballadors per millorar les seves condicions de vida. Per tal d’assolir aquests objectius, apareixen els sindicats i els partits polítics obrers. A través d’ells i sota la seva coordinació pressionaran governs i empresaris, amb estratègies com la vaga general, les manifestacions o les barricades. Es comença a desenvolupar a Catalunya a partir de la segona meitat del segle XIX, en paral·lel a la industrialització.

Organitzacions Obreres i Internacionals

• PSOE: Partit Socialista Obrer Espanyol. Agrupació política fundada el 1879 per Pablo Iglesias, primer secretari general. Defensava la presa del poder polític per la classe obrera i l’abolició de la propietat privada. El 1910, aconsegueixen que Pablo Iglesias surti elegit diputat.
• UGT: Sindicat obrer vinculat al PSOE.
• Cases del poble: Centres de reunió amb finalitats doctrinals, culturals i formatives; històricament es donava informació a treballadors i obrers.
• 1a Internacional: Primera organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països. Fou fundada a Londres el 1864. Les seves finalitats eren l'organització política del proletariat a Europa i la resta del món, i també un fòrum per a examinar problemes en comú i proposar línies d'acció. Es va dissoldre el 1881.
• 2a Internacional: Organització encarregada de coordinar els sindicats i els partits socialistes nacionals. Fundada a París el 1889. Va convertir el marxisme en la doctrina oficial i va promoure l’organització de partits polítics proletaris que participessin en els parlaments sense pactar. Es va dissoldre l’any 1931.
• Acció directa: Tècnica de lluita del sindicalisme revolucionari basat en l'afrontament directe, específica dels anarquistes europeus; alguns van anar cap al terrorisme.
• Sindicat Únic: Forma d’organització sindical que suposava la substitució dels antics sindicats d’ofici, que agrupaven els treballadors d’un ofici, pels sindicats d’indústria, que aplegaven tots els treballadors d’un mateix ram de producció en l’àmbit local.

Context Polític i Crisi de la Restauració

Idees i Esdeveniments

• Desastre: El 1898, pèrdua de les colònies espanyoles d'Amèrica i Àsia, després de la derrota d'Espanya per part dels EUA, potència emergent en aquell moment amb l’objectiu d’expandir-se.
• Regeneracionisme: Moviment ideològic que es dóna a Espanya a partir de la crisi del 98. Critica la situació d’endarreriment i proposa solucions per sortir d’ella. Ha dominat el pensament polític durant l’època de la crisi de la Restauració. El seu líder va ser Joaquín Costa.
• Civilisme: Consisteix a atorgar la responsabilitat de l’actuació política a persones civils, impedint que els militars puguin governar.

Institucions i Conflictes

• Institució Lliure d'Ensenyament (ILE): Institució pedagògica fundada a Madrid per Francisco Giner de los Ríos i un grup de catedràtics d’universitat separats de l’ensenyament oficial per raons polítiques. Es va orientar bàsicament cap a l’ensenyament secundari. Va ser el primer centre educatiu d’Espanya que es va crear al marge de l’Estat i de l’Església, i va perdurar fins al 1936.
• Llei de jurisdiccions: Llei preparada pel govern de Moret arran de l'assalt al setmanari «Cu-cut!» per grups de militars. Significava el trasllat a la jurisdicció militar de tots els delictes contra l'exèrcit i la pàtria, amb inclusió dels insults als seus símbols i emblemes o de les apologies d'injúries. Fou aprovada el 13 de febrer de 1906. L'oposició a la llei fou el motiu immediat de la constitució de la Solidaritat Catalana.
• Reservistes: Civils en edat militar; també són reservistes aquells militars retirats per edat, així com aquells militars que han passat a la reserva per decisió pròpia o per imposició administrativa.
• Juntes de defensa: Sindicalisme militar. Organisme creat el 1916, especialment dins l'arma d'infanteria, que reuní oficials i caps, amb exclusió dels generals. El comitè organitzador fou presidit pel coronel Benito Márquez, al començament del 1917. Partien de la insatisfacció produïda per la guerra del Marroc i per l'augment del cost de la vida. Inicialment tingueren un caràcter de reivindicació professional, però aviat es polititzaren.
• Assemblea de Parlamentaris: Reunió de diputats i senadors que va tenir lloc a Barcelona el 19 de juliol del 1917 amb la finalitat de demanar l’obertura de les Corts Constituents, poder reorganitzar l’Estat i atendre les reivindicacions autonomistes.
• Desastre militar d’Annual: Acció militar que tingué lloc el 1921 a la posició d'Annual, al nord del Marroc, posició establerta pel general Fernández Silvestre. Les tropes espanyoles comandades per aquest general, en el seu avanç cap a Alhucemas, foren desfetes per les forces d'Abd-el-Krim. L'intent de proveir la localitat d'Igueriben, assetjada per aquest, donà lloc a la pèrdua de quatre mil homes i a la retirada immediata d'Annual, el desordre de la qual possibilità una matança general dels soldats espanyols i l'apropament dels marroquins a Melilla.
• Cabila: Nom donat a cadascuna de les organitzacions tribals dels beduïns i dels berbers, principalment a les dels habitants del Magrib (regió dels Atles).

El Catalanisme Polític

Partits i Institucions Catalanes

• Lliga Regionalista: Partit polític català creat el 1901 a Barcelona com a resultat de la fusió del Centre Nacional Català i la Unió Regionalista. Els seus dirigents més destacats van ser Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó.
• Solidaritat catalana: Coalició formada per totes les forces catalanistes, arran dels incidents del Cu-cut! es creà un ampli moviment d'oposició al projecte de llei de Jurisdiccions, que aplegava des del carlisme fins a una bona part dels republicans. Només en restaren fora els partits monàrquics centralistes i el republicanisme lerrouxista. La Solidaritat Catalana aparegué com un ampli front català que representava diferents sectors socials, malgrat que hi mancava la major part del moviment obrer organitzat.
• Acció Catalana: Partit polític catalanista creat el 1922, arran d'una escissió de la Lliga Regionalista. No estava d’acord amb l’actuació de la Lliga. No era independentista però si defensors de la cohesió nacional catalana mitjançant l'activitat social i cultural.
• ERC: Esquerra Republicana de Catalunya. Partit fundat el 1931, format per la unió del Partit Republicà Català (PRC) dirigit per Lluís Companys, entre d’altres, i de l’Estat Català, dirigit per Francesc Macià.
• Unió Socialista de Catalunya (USC): Partit fundat a Barcelona el 8 de juliol de 1923 que pretenia abastar una alternativa socialista autòctona i sensible a la reivindicació nacionalista catalana, amb un programa reformista i parlamentari. Sota la presidència de Gabriel Alomar, l’impulsaren un grup d’intel·lectuals i professionals procedents de la Federació Socialista Catalana com Manuel Serra i Moret, Rafael Campalans i alguns joves sindicalistes.
• Partit Republicà Radical (PRR): Fundat per Alejandro Lerroux el 1908. Ideals anticlericals i anticatalanistes.
• Lerrouxisme: Denominació aplicada a l’ideari que presidí Alejandro Lerroux els anys 1901-1909 des de Barcelona. Les seves principals característiques foren l'anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l'espanyolisme i un discurs populista particular enfocat en el suport als treballadors.
• Mancomunitat de Catalunya: Federació de les quatre diputacions provincials, que tenia funcions administratives. No era una institució autònoma, ja que les seves competències eren les mateixes que les que tenia qualsevol diputació. Per tant, no tenia poder polític, però va permetre fer polítiques globals per a tot Catalunya. Era la primera vegada des dels Decrets de Nova Planta que Catalunya tenia un poder regional, tot i que només era una entitat administrativa.
• Diputacions provincials: Institució creada arran de la divisió provincial espanyola de 1833, que dotava de competències econòmiques i administratives a cada província.