Glossari de Mitologia i Història Clàssica: Literatura, Expressions i Figures Mítiques

Gèneres Literaris i Fonts de Coneixement de l'Antiguitat

Gèneres de Novel·la Històrica

• Novel·la Històrica: La història té un paper destacat i l'autor pretén fer una reconstrucció històrica seriosa.
• Novel·la d'Intriga: Novel·les que tenen un component històric, però afegeixen elements policíacs, d'intriga i d'investigacions privades. Tots els casos se situen a Roma o en alguna ciutat de l'Imperi. Gràcies a les investigacions, coneixem la ciutat urbanísticament, els espectacles, i la vida dels homes i esclaus.
• Novel·la Mitològica: Han inspirat molts artistes i escriptors. Hi havia autors que escrivien obres juvenils per donar a conèixer històries de la mitologia grega i romana.
• Contes: Eren menys escriptors. La majoria de contes eren fantàstics i amb personatges llegendaris.

Vies de Transmissió del Coneixement Clàssic

• Testimonis Arqueològics: Trobades urbanístiques, objectes de la vida quotidiana i elements artístics.
• Testimonis Epigràfics: Inscripcions trobades en suports (ceràmica, pedra, làpides, parets).
• Testimonis Literaris: Principal via de transmissió. A partir de les obres escrites pels escriptors, coneixem tots els àmbits del coneixement.

Expressions i Modismes d'Origen Mitològic

A continuació, es presenten exemples d'expressions quotidianes derivades de la mitologia clàssica:

• Ser un Cavall de Troia (referint-se a un rival o engany).
• Semblar el Mantell de Penèlope (una tasca que mai s'acaba).
• Fer alguna cosa al Llit de Procustes (ajustar o deformar quelcom a la força).
• Ser un Suplici de Tàntal (desitjar quelcom inabastable). Exemple: Estimo en Joan, però ell no em vol.
• Una situació Prometeica (un acte de rebel·lia o de gran sacrifici).
• Trobar-se entre Escil·la i Caribdis (estar entre dos perills). Exemple: La meva amiga em va dir que no li fes cas i jo em trobava entre Escil·la i Caribdis.
• Ser un Cant de Sirenes (una cosa atractiva però perillosa).
• Viure sota l'Espasa de Dàmocles (viure sota una amenaça constant). Exemple: Viure prop d'una central nuclear és viure sota l'espasa de Dàmocles.

Figures Mítiques, Déus i Monstres de la Tradició Clàssica

Ganimedes:

Jove raptat per Júpiter (en forma d'àguila) per servir com a copista a l'Olimp.

Europa:

Raptada per Júpiter (en forma de brau) i portada a Creta.

Amfitrita:

Nereida, sovint representada amb cua de peix, consort de Neptú i associada als dofins i al fons del mar.

Hidra:

Monstre amb cos de gos i nou caps de serp, mort per Hèrcules.

Quimera:

Monstre de Lícia, mort per Bel·lerofont amb fletxes de plom.

Harpies:

Monstres amb cap de dona i cos d'ocell. Associades al cec endeví.

Sirenes:

Criatures amb cos d'ocell (o peix, segons la tradició) que atreien els mariners. Famoses pel seu encontre amb Ulisses.

Centaures:

Criatures amb cos i potes de cavall, i cap i braços d'home. Quiró n'és un exemple notable.

Sàtirs:

Esperits dels boscos, amb potes i ungles de cavall, orelles punxegudes i banyes. Associats a la sexualitat, les nimfes i el déu Pan. Apareixen al mite d'Orfeu i Eurídice (on una serp la mata).

Parques (Moires):

Personificacions del destí: Cloto (fila el fil), Làquesis (mesura el fil) i Àtropos (talla el fil).

Fortuna:

Deessa que proveïa els humans de coses bones i dolentes (riquesa). Sovint representada amb la cornucòpia.

Sibil·les:

Dones que predien l'incert futur. Una sibil·la es va enamorar d'Apol·lo i va demanar tants anys de vida com grans de sorra.

Cassandra:

Sacerdotessa de Troia. Apol·lo se'n va enamorar i li va donar el do de predir el futur, però com que ella el va rebutjar, va fer que ningú la cregués. Va predir la destrucció de Troia.

Tirèsies:

Endeví masculí, cec. Va ser cegat per Atena per veure-la nua (o per la seva mare, segons altres versions).

Etimologies Llatines d'Ús Comú

Infecció:

Del llatí inficere, que significa 'tenyir' o 'tacar'.

Cesària:

Del llatí caedo ('tallar') o bé en referència a Juli Cèsar.

Vademècum:

Del llatí vade mecum, que significa 'camina amb mi'.