Glossari de Mitologia i Història Clàssica: Literatura, Expressions i Figures Mítiques
Clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,12 KB
Gèneres Literaris i Fonts de Coneixement de l'Antiguitat
Gèneres de Novel·la Històrica
- Novel·la Històrica: La història té un paper destacat i l'autor pretén fer una reconstrucció històrica seriosa.
- Novel·la d'Intriga: Novel·les que tenen un component històric, però afegeixen elements policíacs, d'intriga i d'investigacions privades. Tots els casos se situen a Roma o en alguna ciutat de l'Imperi. Gràcies a les investigacions, coneixem la ciutat urbanísticament, els espectacles, i la vida dels homes i esclaus.
- Novel·la Mitològica: Han inspirat molts artistes i escriptors. Hi havia autors que escrivien obres juvenils per donar a conèixer històries de la mitologia grega i romana.
- Contes: Eren menys escriptors. La majoria de contes eren fantàstics i amb personatges llegendaris.
Vies de Transmissió del Coneixement Clàssic
- Testimonis Arqueològics: Trobades urbanístiques, objectes de la vida quotidiana i elements artístics.
- Testimonis Epigràfics: Inscripcions trobades en suports (ceràmica, pedra, làpides, parets).
- Testimonis Literaris: Principal via de transmissió. A partir de les obres escrites pels escriptors, coneixem tots els àmbits del coneixement.
Expressions i Modismes d'Origen Mitològic
A continuació, es presenten exemples d'expressions quotidianes derivades de la mitologia clàssica:
- Ser un Cavall de Troia (referint-se a un rival o engany).
- Semblar el Mantell de Penèlope (una tasca que mai s'acaba).
- Fer alguna cosa al Llit de Procustes (ajustar o deformar quelcom a la força).
- Ser un Suplici de Tàntal (desitjar quelcom inabastable). Exemple: Estimo en Joan, però ell no em vol.
- Una situació Prometeica (un acte de rebel·lia o de gran sacrifici).
- Trobar-se entre Escil·la i Caribdis (estar entre dos perills). Exemple: La meva amiga em va dir que no li fes cas i jo em trobava entre Escil·la i Caribdis.
- Ser un Cant de Sirenes (una cosa atractiva però perillosa).
- Viure sota l'Espasa de Dàmocles (viure sota una amenaça constant). Exemple: Viure prop d'una central nuclear és viure sota l'espasa de Dàmocles.
Figures Mítiques, Déus i Monstres de la Tradició Clàssica
- Ganimedes:
- Jove raptat per Júpiter (en forma d'àguila) per servir com a copista a l'Olimp.
- Europa:
- Raptada per Júpiter (en forma de brau) i portada a Creta.
- Amfitrita:
- Nereida, sovint representada amb cua de peix, consort de Neptú i associada als dofins i al fons del mar.
- Hidra:
- Monstre amb cos de gos i nou caps de serp, mort per Hèrcules.
- Quimera:
- Monstre de Lícia, mort per Bel·lerofont amb fletxes de plom.
- Harpies:
- Monstres amb cap de dona i cos d'ocell. Associades al cec endeví.
- Sirenes:
- Criatures amb cos d'ocell (o peix, segons la tradició) que atreien els mariners. Famoses pel seu encontre amb Ulisses.
- Centaures:
- Criatures amb cos i potes de cavall, i cap i braços d'home. Quiró n'és un exemple notable.
- Sàtirs:
- Esperits dels boscos, amb potes i ungles de cavall, orelles punxegudes i banyes. Associats a la sexualitat, les nimfes i el déu Pan. Apareixen al mite d'Orfeu i Eurídice (on una serp la mata).
- Parques (Moires):
- Personificacions del destí: Cloto (fila el fil), Làquesis (mesura el fil) i Àtropos (talla el fil).
- Fortuna:
- Deessa que proveïa els humans de coses bones i dolentes (riquesa). Sovint representada amb la cornucòpia.
- Sibil·les:
- Dones que predien l'incert futur. Una sibil·la es va enamorar d'Apol·lo i va demanar tants anys de vida com grans de sorra.
- Cassandra:
- Sacerdotessa de Troia. Apol·lo se'n va enamorar i li va donar el do de predir el futur, però com que ella el va rebutjar, va fer que ningú la cregués. Va predir la destrucció de Troia.
- Tirèsies:
- Endeví masculí, cec. Va ser cegat per Atena per veure-la nua (o per la seva mare, segons altres versions).
Etimologies Llatines d'Ús Comú
- Infecció:
- Del llatí inficere, que significa 'tenyir' o 'tacar'.
- Cesària:
- Del llatí caedo ('tallar') o bé en referència a Juli Cèsar.
- Vademècum:
- Del llatí vade mecum, que significa 'camina amb mi'.