Glossari de Reproducció Humana i Sexualitat: Conceptes Clau

Glossari de Reproducció Humana i Sexualitat

Cèl·lules Sexuals i Fecundació

Òvuls

Cèl·lules sexuals femenines produïdes als ovaris. Són grans, arrodonides i contenen la meitat del material genètic necessari per formar un nou ésser.

Capa pel·lúcida de l’òvul

És una capa transparent i protectora que envolta l’òvul. Té un paper clau en la fecundació, ja que impedeix l’entrada de més d’un espermatozou.

Corona radiada de l’òvul

Capa exterior de cèl·lules que envolta la capa pel·lúcida de l’òvul. Té la funció de protegir-lo i facilitar l’entrada dels espermatozous.

Espermatozous

Cèl·lules sexuals masculines produïdes als testicles. Són molt petites, tenen cua i estan dissenyades per arribar a l’òvul i fecundar-lo.

Fecundació interna

Té lloc dins del cos de la dona, generalment a les trompes de Fal·lopi. L'espermatozou s’uneix a l’òvul i formen el zigot.

Gametogènesi

Procés de formació dels gàmetes (òvuls i espermatozous) mitjançant la meiosi. Té lloc a les gònades (ovaris o testicles).

Reproducció sexual

Forma de reproducció que implica la unió de dos gàmetes: un masculí i un femení. Dona lloc a descendència genèticament diferent dels progenitors.

Gònades

Òrgans reproductors que produeixen els gàmetes: ovaris a les dones i testicles als homes. També produeixen hormones sexuals.

Zigot

Primera cèl·lula que es forma quan un espermatozou fecunda un òvul. Conté tot el material genètic per formar un nou individu.

Embrió

Estat inicial del desenvolupament d’un ésser viu després de la fecundació. En humans, dura fins a la vuitena setmana de gestació.

Fetus

Estadi de desenvolupament que segueix l’embrió, des de la vuitena setmana fins al naixement. Ja presenta les formes bàsiques del cos humà.

Desenvolupament i Etapes de la Maduració

Caràcters sexuals primaris

Són els òrgans sexuals amb què naixem i que permeten la reproducció: penis i testicles als homes, vulva i ovaris a les dones.

Caràcters sexuals secundaris

Apareixen durant la pubertat i diferencien els sexes físicament (veus més greus, pits, pèl corporal, etc.). No són directament reproductius.

Pubertat

Etapa de canvis físics i hormonals en què el cos es prepara per a la reproducció. S'inicia entre els 9 i els 14 anys, aproximadament.

Adolescència

Període de transició entre la infància i l’edat adulta. Inclou la pubertat i canvis físics, emocionals i socials importants.

Sexe, Sexualitat i Orientació

Sexe

Característica biològica determinada per l’anatomia i els cromosomes (XX o XY). Pot ser masculí, femení o intersexual.

Sexualitat

Conjunt d’aspectes físics, emocionals, afectius i socials relacionats amb el sexe i les relacions humanes. És una part natural de la vida.

Reproducció

Procés biològic mitjançant el qual es creen nous éssers vius. En humans, implica la unió d’un òvul i un espermatozou.

Relació sexual

Acte íntim entre dues persones que pot tenir finalitats reproductives, afectives o de plaer. Pot incloure diverses pràctiques.

Identitat sexual

Conjunt de sentiments i vivències personals sobre el propi sexe i gènere. Inclou el sentit de ser home, dona, cap o ambdós.

Orientació sexual

Atracció afectiva i/o sexual cap a persones d’un sexe, de l’altre o de tots dos. Pot ser heterosexual, homosexual, bisexual, etc.

Enamorament

Sentiment intens d’atracció emocional i física cap a una altra persona. Sovint es dona a l’adolescència i pot ser temporal.

Amor

Sentiment profund d’afecte, respecte i compromís. Pot anar més enllà de l’atracció física i mantenir-se al llarg del temps.

Homosexualitat

Atracció afectiva i/o sexual cap a persones del mateix sexe. És una forma natural de diversitat humana.

Heterosexualitat

Atracció afectiva i/o sexual cap a persones del sexe oposat. És la forma més habitual d’orientació sexual.

Bisexualitat

Atracció afectiva i/o sexual cap a persones tant del mateix sexe com del sexe oposat.

Anatomia i Fisiologia Masculina

Testicles

Gònades masculines que produeixen espermatozous i hormones com la testosterona. Estan dins de l’escrot.

Escrot

Bossa de pell que envolta i protegeix els testicles. Manté la temperatura adequada per produir espermatozous.

Penis

Òrgan extern masculí que participa en la relació sexual i l’expulsió d’orina. També és clau per a la fecundació.

Gland

Part final i més sensible del penis. Té moltes terminacions nervioses.

Prepuci

Pell que recobreix el gland. En alguns casos s’elimina mitjançant la circumcisió.

Conductes genitals

Conjunt de tubs que transporten els espermatozous des dels testicles fins a l’exterior. Inclouen l’epidídim, el conducte deferent i la uretra.

Epidídim

Tub situat darrere de cada testicle on es maduren i emmagatzemen els espermatozous.

Conducte deferent

Tub que transporta els espermatozous des de l’epidídim fins a la uretra. És part del sistema reproductor masculí.

Vesícules seminals

Glàndules que produeixen un líquid ric en nutrients que es barreja amb els espermatozous. Contribueix a formar el semen.

Líquid seminal

Part del semen format per secrecions de les vesícules seminals. Ajuda a nodrir i protegir els espermatozous.

Uretra

Conducte que travessa el penis i permet l’expulsió tant de l’orina com del semen, però no alhora.

Glàndules de Cowper

Produeixen un líquid preseminal que neteja la uretra abans de l’ejaculació. Ajuda a protegir els espermatozous.

Glàndules de Littre

Glàndules petites de la uretra que segreguen un líquid lubricador. Tenen una funció secundària en la reproducció.

Pròstata

Glàndula que envolta part de la uretra i produeix el líquid prostàtic, essencial per a la mobilitat dels espermatozous.

Líquid prostàtic

Secreció de la pròstata que forma part del semen. Ajuda els espermatozous a sobreviure i moure’s millor.

Processos Biològics i Respostes Sexuals

Espermatogènesi

Procés mitjançant el qual es formen els espermatozous als testicles. Comença a la pubertat i dura tota la vida. Implica divisions cel·lulars que redueixen la càrrega genètica.

Ovogènesi

Procés de formació dels òvuls als ovaris. Comença abans de néixer, però es reprèn a la pubertat. Es produeix un òvul madur per cicle menstrual.

Erecció

Enduriment i augment de mida del penis per acumulació de sang. Permet la penetració durant el coit. Està controlada pel sistema nerviós.

Ejaculació

Expulsió del semen per la uretra durant l’orgasme masculí. Es produeix per contraccions musculars i allibera milions d’espermatozous.

Semen o esperma

Líquid blanc expulsat durant l’ejaculació. Conté espermatozous i líquids de diferents glàndules. Serveix per transportar i alimentar els espermatozous.

Anatomia i Cicle Femení

Ovaris

Gònades femenines situades a la pelvis. Produeixen òvuls i hormones sexuals com els estrògens i la progesterona. Alliberen un òvul cada mes.

Vulva

Part externa dels genitals femenins. Inclou els llavis majors i menors, el clítoris i l’entrada de la vagina. Té funció protectora i eròtica.

Llavis majors

Plecs de pell externs, amb pèl, que protegeixen els genitals femenins interns. Contenen glàndules i tenen funció protectora contra infeccions.

Llavis menors

Plecs de pell fins i sense pèl dins dels llavis majors. Protegeixen l’entrada de la vagina i la uretra. Són molt sensibles.

Clítoris

Òrgan petit i molt sensible situat a la part superior de la vulva. Té una funció exclusiva de plaer sexual. No participa en la reproducció.

Trompa de Fal·lopi

Dos conductes que connecten els ovaris amb l’úter. És on es produeix la fecundació. L’òvul fecundat hi viatja cap a l’úter.

Úter

Òrgan muscular on s’implanta l’embrió i es desenvolupa el fetus. Durant l’embaràs augmenta molt de mida. Expulsa el nadó durant el part.

Vagina

Conducte muscular que connecta l’exterior amb l’úter. Rep el penis durant el coit i serveix de canal de part. També és la sortida del flux menstrual.

Miometri

Capa muscular de l’úter. Permet les contraccions durant la menstruació i el part. Està format per múscul llis molt potent.

Endometri

Capa interna de l’úter que es prepara cada mes per acollir un embrió. Si no hi ha fecundació, es desprèn i forma la menstruació.

Coll o cèrvix de l’úter

Part inferior i estreta de l’úter que connecta amb la vagina. Deixa passar l'esperma i es dilata durant el part. Té una funció de barrera.

Fol·licle primari

Conjunt de cèl·lules que envolten un òvul immadur dins de l’ovari. Es desenvolupa durant el cicle ovàric fins a formar el fol·licle madur.

Fol·licle madur

Fol·licle ovàric que ha completat la seva maduració i està a punt d’alliberar un òvul. Allibera l’òvul en el moment de l’ovulació.

Ovulació

Alliberament d’un òvul madur des de l’ovari cap a la trompa de Fal·lopi. Passa cap a la meitat del cicle menstrual. És el moment més fèrtil.

Cos luti o cos groc

Resta del fol·licle després de l’ovulació. Allibera hormones com la progesterona per preparar l’úter. Si no hi ha embaràs, es degrada.

Ovòcit

Cèl·lula sexual femenina immadura que es pot convertir en òvul. Passa per diverses etapes dins del fol·licle durant l’ovogènesi.

Cicle ovàric

Conjunt de canvis que passen als ovaris durant un cicle menstrual. Inclou el desenvolupament del fol·licle, l’ovulació i la formació del cos luti.

Cicle menstrual

Conjunt de canvis que es repeteixen cada mes a l’aparell reproductor femení. Inclou l’ovulació i la preparació de l’úter. Dura uns 28 dies.

Menstruació

Sagnat mensual que es produeix quan no hi ha embaràs. Consisteix en l’expulsió de l’endometri. S’inicia a la pubertat i cessa amb la menopausa.

Menopausa

Moment en què s’aturen els cicles menstruals i la dona deixa de ser fèrtil. Sol arribar entre els 45 i 55 anys. Va acompanyada de canvis hormonals.

Glàndules de Bartholin

Dues petites glàndules situades a la base dels llavis menors. Segreguen un líquid lubricant durant l’excitació sexual. Faciliten la penetració.

Actes Sexuals, Respostes i Anticoncepció

Coit o acte sexual

Unió dels òrgans sexuals masculí i femení. Pot tenir finalitats reproductives o placenteres. Normalment implica penetració i pot acabar en fecundació.

Masturbació

Estimulació dels genitals per obtenir plaer sexual. Pot ser feta per un mateix o per una altra persona. És una pràctica habitual i natural.

Fluid preseminal o preejaculatori

Líquid transparent que surt abans de l’ejaculació. Lubrica la uretra i pot contenir espermatozous. Es produeix en les glàndules de Cowper.

Orgasme masculí

Moment de màxim plaer sexual en l’home. Normalment coincideix amb l’ejaculació. Va acompanyat de contraccions musculars i sensacions intenses.

Orgasme femení

Moment de màxim plaer sexual en la dona. Es caracteritza per contraccions rítmiques dels genitals i una gran sensació de benestar.

Fecundació

Unió d’un espermatozou amb un òvul per formar un zigot. Passa a la trompa de Fal·lopi. Marca l’inici d’un nou ésser viu.

Membrana de fecundació

Capa que es forma al voltant de l’òvul quan entra un espermatozou. Evita que altres espermatozous hi entrin. Protegeix el zigot recent format.

Mètodes Anticonceptius

Els mètodes anticonceptius es classifiquen segons el seu mecanisme d'acció:

Mètodes anticonceptius de barrera

Impedeixen el pas dels espermatozous cap a l’òvul. Inclouen:

• Preservatiu masculí i femení
• Diafragma
• Esponges

Són fàcils d’usar i reversibles.

Mètodes anticonceptius químics

Utilitzen substàncies com espermicides o hormones per evitar la fecundació. Inclouen:

• Pastilles anticonceptives
• Implants hormonals

Actuen sobre el cicle ovàric.

Mètodes anticonceptius quirúrgics

Són intervencions mèdiques permanents per evitar la fecundació. Inclouen:

• Vasectomia (homes)
• Lligadura de trompes (dones)

Són molt efectius.

Mètodes anticonceptius naturals

Es basen en el coneixement del cicle menstrual per evitar l’embaràs. Inclouen el mètode del calendari o de la temperatura basal. Requereixen molta regularitat.

Mètodes anticonceptius artificials

Són mètodes creats per l’ésser humà per evitar l’embaràs. Inclouen els de barrera, químics i quirúrgics. Ofereixen diferents graus d’eficàcia i durada.