Glossari de Sociolingüística: Conceptes Clau i Definició

Conceptes Clau de Sociolingüística

Actitud Lingüística

Predisposició a valorar favorablement o desfavorablement un idioma i actuar en conseqüència.

Àmbit d'Ús Lingüístic

Conjunt d'ocasions en què una llengua és usada. Es poden diferenciar entre els àmbits d'ús formals i informals.

Bilingüisme

Ús alternatiu de dues llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.

Bilingüisme Individual

Grau menor de poliglotisme. La persona bilingüe és aquella capaç de fer servir dos idiomes.

Bilingüisme Social

Situació en la qual, dins una unitat territorial, apareixen d'una manera més o menys ordenada i regular, conjunts de persones que usen més d'un idioma: un de propi i un d'un altre grup. Aquesta alternança idiomàtica sol estar organitzada segons unes normes d'ús social, en el sentit que no és uniforme per als dos idiomes.

Bilingüisme Territorial

Un territori bilingüe és un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades lingüísticament. En una zona s'usa una llengua i en l'altra se n'usa una altra.

Codificació Lingüística

Fixació gràfica, gramatical i lèxica d'una llengua a fi d'aconseguir una comunicació escrita eficaç entre els seus parlants.

Conflicte Lingüístic

Situació on dues llengües competeixen entre elles i provoquen la invasió d'una de les llengües en els àmbits d'ús de l'altra.

Comunitat Lingüística

Un grup humà els membres del qual es comuniquen amb una llengua. En principi, no té per què correspondre a cap unitat política, administrativa, religiosa o nacional.

Consciència Lingüística

Sentiment de pertinença a una comunitat lingüística. Implica lleialtat lingüística.

Contacte de Llengües

Coexistència de llengües en una societat o grup social.

Cooficialitat Lingüística

Igualtat legal de totes les llengües declarades oficials en un determinat territori per les diverses reglamentacions de caràcter lingüístic.

Diglòssia

Especialització funcional diferenciada entre nivells, registres, dialectes o llengües. Terme aplicat per caracteritzar una situació sociolingüística en què un idioma és usat per a funcions formals, predominantment en l'ús escrit, enfront d'un idioma o parlar utilitzat per a funcions informals, generalment orals.

Estàndard Lingüístic

És la varietat lingüística comuna que comparteixen tots els parlants. És la forma codificada d'un idioma, ensenyada a l'escola i usada als mitjans de comunicació, que és acceptada pel conjunt de la comunitat lingüística, a la qual serveix de model.