Glossari de Sociolingüística: Conceptes Clau i Marcs Europeus

Glossari de Sociolingüística i Política Lingüística

Conceptes Fonamentals

Multilingüisme

Capacitat d'una persona per utilitzar diversos idiomes, o la convivència de diferents comunitats lingüístiques en una zona geogràfica.

Llengües Autòctones

Són les que s'empren en el mateix territori on es van originar.

Sociolingüística

S'ocupa d'explicar les relacions entre llengua i societat. Intenta explicar com es manifesten les llengües i en quines circumstàncies ho fan, i com les perceben i les valoren els usuaris.

Bilingüisme i Diglòssia

Bilingüisme

Capacitat per emprar indistintament, amb la mateixa competència i en situacions iguals, dues llengües diferents.

Tipus de Bilingüisme Individual

Des del punt de vista individual, se sol distingir entre:

• Bilingüisme actiu: L'individu entén i parla l'altra llengua.
• Bilingüisme passiu: L'individu només l'entén, però no la parla.
• Bilingüisme simètric: El grau de coneixement de les dues llengües és igual.
• Bilingüisme asimètric: El grau de coneixement de les dues llengües és diferent.
• Bilingüisme instrumental: S'aprèn la llengua per raons pràctiques.
• Bilingüisme integrador: S'aprèn la llengua per incorporar-se a la societat que la parla.

Tipus de Bilingüisme Social

Bilingüisme social:

Situació en què s'usen dues llengües en un territori, una de les quals és pròpia i l'altra, forana.

Bilingüisme territorial:

Les comunitats lingüístiques estan separades en dues zones segons l'idioma respectiu. Sol amagar situacions de conflicte lingüístic.

Diglòssia

Designa una situació en què el bilingüisme social està repartit de manera que hi ha una distribució jeràrquica dels usos de la llengua.

Normalització Lingüística

Al·ludeix a les situacions en què s'inicia un procés de redreçament i la llengua B pot recuperar àmbits d'ús i funcions enfront de la llengua A.

Estatus i Classificació de les Llengües

Llengua Oficial:

Designa la llengua preeminent i usada pels òrgans oficials de l'Estat o de l'Administració.

Llengua Cooficial:

Comparteix oficialitat en un territori i que tant els usuaris com l'Administració poden usar.

Llengua Pròpia:

Llengua d'origen del territori.

Llengua Minoritària:

Té pocs parlants, però s'utilitza en qualsevol àmbit de la societat.

Llengua Minoritzada:

Pateix una situació desfavorida motivada per la pressió d'una llengua dominant.

Marcs de Referència i Drets Lingüístics

Declaració Universal dels Drets Lingüístics

Document elaborat per les comunitats lingüístiques (i no pas pels estats) que dóna suport a les institucions internacionals capaces de garantir un desenvolupament sostenible i equitatiu per a tota la humanitat. Té com a finalitat afavorir l'organització d'un marc polític de la diversitat lingüística.

Marc Europeu Comú de Referència (MECR)

Document elaborat pel Consell d'Europa que proporciona les bases comunes necessàries per a l'elaboració de programes de llengua, d'orientacions curriculars, d'exàmens, de llibres de text, etc., per a tot Europa. Destaca la necessitat d'intensificar l'aprenentatge i l'ensenyament de llengües en els estats membres. Ofereix recursos per a reflexionar sobre què és el llenguatge i què són les llengües.

Estructura de Competència del MECR

El Marc estructura la competència en sis nivells. En cadascun es tenen en compte les quatre destreses principals:

• Llegir
• Escoltar
• Parlar
• Escriure

Portfolio Europeu de les Llengües (PEL)

Projecte europeu que inclou documents personals en què els usuaris poden enregistrar les seves experiències d'aprenentatge de llengües i cultures i reflexionar-hi. El PEL consta de tres seccions:

1. La Biografia Lingüística: Permet a l'aprenent reflexionar sobre què sap fer, amb quines llengües i com les aprèn.
2. El Passaport Lingüístic: Permet recopilar els coneixements i les destreses lingüístiques que s'han anat adquirint.
3. El Dossier: Per guardar exemples de produccions orals i escrites que han ajudat l'aprenent a aprendre.