Glossari de Termes Clau en Innovació Educativa i Competències Digitals

Glossari de Termes Clau en Innovació Educativa

Innovació: És la selecció, organització i utilització creativa de recursos humans i materials de maneres noves i pròpies que donen com a resultat la conquesta d'un nivell més alt respecte a les fites i els objectius prèviament marcats.

CDD (Competència Digital Docent): Integració de coneixements, destreses, habilitats i actituds que han de posar-se en joc simultàniament per exercir les seves funcions, implementant les tecnologies digitals, i per resoldre els problemes i imprevistos que es puguin presentar en una situació singular com a professionals de l'educació.

TPACK (Technological Pedagogical Content Knowledge): És un model teòric que ens ajuda a plantejar-nos la integració de la tecnologia en les activitats d'aprenentatge.

Competència digital de l'alumnat d'educació: Procés que implica hàbits d'ús segurs, saludables, crítics i sostenibles de tecnologies per aprendre i comunicar-se, respectant la privacitat i la propietat intel·lectual.

Prompting: Procés de proporcionar instruccions, preguntes o ordres específiques a un sistema d'IA per guiar la generació de les seves respostes o accions. És la manera com comuniquem el que volem que el sistema faci o respongui.

Estratègia Digital de Centre (EDC): Defineix i concreta les línies d'actuació d'un centre que fan possible que docents, alumnat i centre assoleixin la competència digital. Per aconseguir aquesta competència digital, l'EDC comprèn tots els àmbits del centre: organitzatius, metodològics... els quals s'han de veure implicats en una perspectiva d'innovació i millora.

Accessibilitat: Condicions i característiques que fan possible que un entorn, procés, servei, producte... sigui comprensible i utilitzable de la manera més autònoma, segura i natural possible en igualtat de condicions independentment de les capacitats físiques, psíquiques o sensorials de la persona.

Diversitat funcional: Cada persona té unes capacitats determinades que la fan diferent de la resta, de manera que aquestes capacitats s'han de gestionar de manera que no portin a l'exclusió o discriminació.

Inclusió educativa: És el procés d'identificar i donar resposta a la diversitat de les necessitats de tot l'alumnat a través d'una major participació en els aprenentatges, les cultures i les comunitats, reduint l'exclusió.

Termes Audiovisuals

Enquadrament: És el resultat de situar dins dels límits de la pantalla l'espai captat per l'objectiu de la càmera. També podem dir que és l'espai representat de la realitat.

Pla: Grau d'aproximació de la realitat: la referència sempre és la figura humana.

• Plans llargs: Generalment, són plans descriptius o d'ubicació que ens mostren l'ambient, l'espai on transcorre l'acció.
• Plans mitjos: Plans narratius o d'acció. Se'ns explica el que passa, ens posa en relació amb els personatges de l'escenari.
• Plans curts: També es coneixen com a plans expressius perquè ens mostren l'estat d'ànim, els sentiments de les persones.

Angulació o angle de visió: Lloc des d'on s'enregistra la imatge.

• Angulació normal o angle mig: L'eix de la càmera és perpendicular al rostre del personatge.
• Angulació en picat: Per sobre del punt de vista normal.
• Picat extrem: zenital.
• Angulació en contrapicat: Per sota del punt de vista normal.
• Contrapicat extrem: nadir.

Punt de vista subjectiu (PVS): Adopció com a angle presa el punt de vista d'un espectador invisible o d'un personatge que realitza l'acció.

Punt de vista objectiu (PVO): Representació d'una escena o subjecte des d'un angle de visió corresponent a com ho veuria un observador neutre.

Composició: Ordenar o distribuir tots els elements que queden enquadrats amb una intencionalitat expressiva determinada, sigui estètica, narrativa, informativa o didàctica.

Centre d'interès (CI): És l'element principal d'una imatge o seqüència que capta l'atenció de l'espectador.

Regla dels terços: La divisió de la imatge en terços verticals i horitzontals ens dóna els punts on cal situar el CI.

Línies de força: Són línies dominants de la imatge. Actuen com a indicadors de direcció. Guien el recorregut visual que fa l'espectador.

Claredat: Ens orienta a distribuir amb ordre els elements de la imatge. Ens porta a no incloure un excés d'elements.

Contrast: Consisteix en situar un element de fora que destaqui o sobresurti de la resta d'elements que composen la imatge.

Ritme: Es crea quan els elements de la imatge s'ordenen repetitivament segons una determinada cadència.

Equilibri: Disposició de les formes, colors, llums, CI... de manera que es complementin, generant sensació d'estabilitat, ordre.

Pla-Unitat de presa: Seqüència fílmica que s'enregistra amb continuïtat. Imatge en moviment.

• Panoràmica: Moviment de rotació de la càmera. La càmera gira sobre un eix.
• Tràveling: Moviment de translació de la càmera. La càmera es desplaça.
• Zoom o tràveling òptic: Desplaçament de l'òptica de la càmera. La càmera es manté fixa.

Ralentització: Efecte d'alentiment de les imatges que prolonga la durada dels plans i escenes.

Reiteració: Repetició de manera continuada d'un mateix pla o escena.

Acceleració: Increment de la velocitat o cadència de les imatges que escurça la durada dels plans i escenes.

Transició: És la manera de passar d'un pla a un altre o d'una escena a una altra.

Raccord: Conservació de la continuïtat visual i narrativa entre dos plans consecutius. La continuïtat ha de permetre a l'espectador seguir còmodament el missatge AV que se li presenta, sense incoherències o confusions.

Eix de càmera: Línia hipotètica d'unió entre l'objectiu de la càmera i el centre d'enquadrament.

Eix d'acció: Línia imaginària d'unió entre dos personatges interlocutors. Si només hi ha un personatge l'eix es defineix per la seva mirada.

So: Complementa a la imatge ajudant a configurar el missatge que es vol donar en la composició audiovisual i multimèdia.

Models SAMR i Taxonomia de Bloom

SAMR:

1. Substitució: Els alumnes escriuen una història curta en un processador de textos (en lloc de fer-ho en paper). Això és una substitució directa de l'escriptura en paper.
2. Augment: Els alumnes afegeixen elements visuals per complementar la seva història. Això augmenta l'activitat amb elements visuals que enriqueixen el text escrit.
3. Modificació: Els alumnes creen una presentació multimèdia en què presenten la seva història, incorporant àudio, efectes visuals, etc. La modificació permet transformar la història escrita en una presentació multimèdia.
4. Redefinició: Els alumnes publiquen la seva història amb les imatges i el vídeo en una pàgina web o mural digital compartit amb la resta de la classe, poden interactuar amb altres companys afegint comentaris. Redefineix l'activitat perquè permet la creació d'un producte compartit que va més enllà de la simple presentació i fomenta la col·laboració i la retroalimentació.

Taxonomia de Bloom:

1. Recordar (Coneixement bàsic)
2. Comprendre (Interpretació i explicació)
3. Aplicar (Posar en pràctica els coneixements)
4. Analitzar (Desglossar i investigar)
5. Avaluar (Formular opinions i jutjar)
6. Crear (Dissenyar i produir)

TIM (Technology Integration Matrix):

• Nivell Entrada: El docent introdueix el tema amb una presentació en diapositives que explica el cicle de l'aigua (evaporació, condensació, precipitació i infiltració). Es projecta un vídeo educatiu amb imatges i animacions.
• Nivell Adopció: Els estudiants exploren una simulació interactiva en línia que mostra com l'aigua canvia d'estat en diferents condicions climàtiques. El docent guia els alumnes mentre interactuen amb l'eina digital.
• Nivell Adaptació: Els estudiants, en parelles, creen un mapa conceptual digital sobre el cicle de l'aigua en aplicacions com Canva o MindMeister.
• Nivell Infusió: Els estudiants utilitzen una aplicació de realitat augmentada per visualitzar el cicle de l'aigua en 3D amb una tablet. Cada estudiant pot manipular la simulació i veure com es mou l'aigua a través del cicle.
• Nivell Transformació: Els estudiants, en grups, creen un podcast educatiu en el qual expliquen el cicle de l'aigua. Afegeixen efectes de so de pluja, rius, evaporació i tempestes per fer més dinàmica la seva presentació.

Ciberassetjament

Flaming: S'intercanvien insults breus i acalorats mitjançant missatges electrònics, SMS...

Harassment (Assetjament): Quan s'envien imatges o vídeos humiliants sobre una persona, virus informàtics també...

Denigration (Denigració): Quan es distribueix informació d'algú amb to despectiu i fals mitjançant correus electrònics, missatges o fotos alterades.

Assetjament públic (Happy slapping): És una forma d'assetjament en la qual una persona o un grup agredeix físicament a una altra mentre algú més grava l'escena amb un telèfon mòbil o altre dispositiu digital. Després, el vídeo es comparteix en xarxes socials o plataformes de missatgeria amb l'objectiu d'humiliar o ridiculitzar a la víctima.

Exclusió social: Quan es priva a la víctima de l'accés a fòrums, grups, xats o xarxes socials.

Suplantació d'identitat (Impersonation): Quan s'entra en un compte de correu electrònic o en el perfil d'una xarxa social d'una persona, per publicar o enviar material comprometedor.

Difamació i joc brut (Outing and treachery): Quan s'enganya a la víctima perquè comparteix i transmet informació personal sobre una altra persona provocant rumors.

Sharenting: Compartir en xarxes socials imatges i informació sobre els seus fills i el seu creixement.

Sexting: Enviar-se fotos amb un amic/ga de les parts íntimes, sense roba...

Grooming: Fer-se passar per un adolescent i iniciar relacions sentimentals amb ells.

Sextorsió: Xantatge utilitzant continguts privats i amenaçant amb publicar-los a internet.