Glossari de termes geològics

CARST: formes de relleu característiques d'un massís calcari. La meteorització química que pateix la calcària dona lloc a un paisatge impressionant de roques arrodonides.

CICLE GEOLÒGIC: successió en l'espai i el temps de tres fenòmens: l'orogènesi (o formació del relleu pel moviment de l'escorça terrestre), la destrucció del relleu per l'erosió i el transport, i per últim, la formació de noves roques pels processos de sedimentació.

SERRALADA: gran elevació muntanyosa sorgida a l'orogènesi alpina de l'era Terciària pel plegament de materials sedimentaris dipositats pel mar a les vores dels sòcols com a conseqüència de les pressions orogèniques alpines.

ERA: divisió de temps geològic. Són: Arcaica o Precambrià, Primària o Paleozoica, Secundària o Mesozoica, Terciària o Cenozoica i Quaternària.

EROSIÓ: destrucció i desgast de les formes de relleu per l'acció dels agents com l'aigua o el gel i processos erosius. Els agents erosius poden classificar-se en atmosfèrics (pluja, vent, neu) i biològics (l'home, animals i plantes).

ESTRAT: capa sedimentària paral·lela originada per materials de la mateixa classe. Poden aparèixer de forma horitzontal, inclinada o plegada.

ESTUARI: desembocadura d'un riu caracteritzada per una àmplia obertura que resulta afectada pels corrents de la marea.

FALLA GEOLÒGICA: trencament de l'escorça terrestre amb desplaçaments dels blocs fracturats, a causa de l'acció de les forces tectòniques sobre un penyals. Si el desplaçament és vertical i dona lloc a un bloc aixecat i l'altre enfonsat, es tracta d'una falla normal; si és horitzontal, forma una falla d'esquinçament o desenganxament.

FASES OROGÈNIQUES: períodes en què té lloc la formació dels erògens.

FALÇ (HOZ): tall molt profund realitzat per un riu sobre roques calcàries.

MASSÍS: porció de l'escut o sòcol aixecada i fracturada per les pressions orogèniques. Són antics relleus formats per materials cristal·lins que es van aixecar, van bombar i van trencar donant falles i fosses tectòniques.

MESETA: superfície poc accidentada i d'elevada altitud. En el cas de l'espanyola és un antic massís desgastat per l'erosió i està formada per dos altiplans: la Submeseta Nord i la Submeseta Sud. Està recoberta per materials sedimentaris del Terciari.

OROGÈNESI: conjunt de forces i pressions sorgides a l'escorça terrestre que han donat lloc a tot tipus de formacions muntanyoses. Les orogènies que més han afectat la península han estat: la caledoniana, l'herciniana i l'alpina.

OROGÈNIA: període de formació i plegament de muntanyes, durant el qual es produeix l'orogènesi. Aquest procés inclou: plegaments, encavalcaments, resultat de la tectònica de plaques.

PLEGAMENT: moviment de flexió que afecta els estrats geològics composats per materials plàstics provocant el naixement de les muntanyes.

RELLEU ALPÍ: formes sorgides en el Terciari a conseqüència de l'orogènia alpina.

RELLEU CÀRSTIC: relleu amb una topografia molt peculiar característica de les zones de calcària, roca dura i rígida que es fractura formant esquerdes o diàclasis, però es dissol fàcilment amb l'aigua de la pluja enriquida amb diòxid de carboni, sobretot a través de les seves diàclasis.

RELLEU HERCINIÀ: relleu format a partir de l'orogènesi herciniana. El plegament hercinià es va produir a finals del Paleozoic, i es van plegar els materials dipositats en els profunds mars que cobrien gran part de la futura Península i que constituirien el nucli final de la Meseta.

TECTÒNICA DE PLAQUES: teoria geològica que explica la formació del relleu. L'escorça està composada per una sèrie de plaques semirígides, sòlides, que suren sobre el magma, de naturalesa plàstica, que compon el mantell superior terrestre.

TERRASSA FLUVIAL: restes d'una plana d'inundació fluvial actualment abandonada i situada a un nivell més alt que la moderna, formant esglaonaments a causa que l'erosió del riu, que s'ha encaixat en un antic llit d'inundació, com a conseqüència dels canvis del seu nivell de base.

VALL FLUVIAL: depressió lineal rodejada d'altures que descendeix fins a un nivell de base que pot ser el mar, un llac o una depressió interna.

GLACIACIÓ: cadascun dels períodes geològics freds en què les condicions ambientals van afavorir l'expansió dels aparells glacials.

SÒCOL: conjunt de materials antics que formen la base d'un relleu.