Glossari de termes hidrogràfics i ecològics

• Albufera: Llacuna generada en platges baixes amb arenes dipositades pels corrents marins que tanquen l’accés d’una badia, formant paratges coneguts com aiguamolls.

• Aqüífer: Acumulació d’aigua subterrània en infiltrar-se les aigües de les precipitacions continguda en els porus i en les fissures de les roques.

a) Aqüífer lliure: Es forma en terrenys la superfície dels quals és impermeable.

b) Aqüífer captiu: És confinat entre dues capes de roques impermeables: pou artesià.

• Cabal relatiu: Quantitat d’aigua que circula pel llit d’un riu en relació amb l’extensió de la seva conca receptora.

• Endorreïsme: Zones on la xarxa hidrogràfica no té sortida a la mar. Corrents d’aigua que travessen zones desfavorides, planures o barreres muntanyoses, que provoquen la seva acumulació en llacs i llacunes de poca profunditat.

• Exorreïsme: Zones on els cursos d’aigua desguassen a la mar o a l’oceà.

• Sequera: Temporada llarga de temps poc plujós. Per a considerar que en una zona hi ha sequera es deu tenir en compte les temperatures, així es comença a considerar que una zona és semiàrida a partir dels quatre mesos secs

• Estiatge: Període durant el qual l’aigua del riu arriba al seu nivell més baix en certes èpoques de sequera, sol ser als mesos d’estiu.

• Torrent: És un corrent d’aigua intermitent en zones muntanyoses que sovint es presenta encaixat, amb pendents més o menys verticals i amb unes dimensions que poden arribar als centenars de metres de fondària. Recursos hídrics: Estan organitzat en conques hidrogràfiques, cada conca constitueix una unitat on s’interconnecten els recursos hídrics superficials amb recursos hídrics subterranis, els aqüífers.

• Règim fluvial pluvial: És característic dels rius que s’alimenten quasi exclusivament de les precipitacions líquides.

• a) Règim pluvial oceànic: Amb màxims cabals a la tardor-hivern.

• b) Règim pluvial mediterrani: Amb fort estiatge a l’estiu cabals alts a la tardor i màxima irregularitat.

• Règim fluvial nival: És característic dels rius que s’alimenten quasi exclusivament de precipitacions en forma de neu, es a dir del desgel.

• Règim fluvial nivopluvial: En aquest és més important l'aportació nival que la pluja. El final de la primavera (maig) es caracteritza per aigües altes a causa del desgel i la resta de l'any es caracteritza per aigües baixes encara que durant l'hivern l'estiatge no és molt profund.

• Règim fluvial pluvionival: Apareix quan les precipitacions de pluja superen a les de neu.

• Revinguda: Forta crescuda del cabal d’un riu. És el moment de màxim cabal. A l’àrea mediterrània són perilloses provocant, en ocasions, inundacions.

• Conca hidrogràfica: Són els recursos hídrics d’un territori, els superficials i els subterranis (aqüífers). Les seves aigües flueixen cap a un riu, un llac o la mar.

• Vessant hidrogràfic: Conjunt de rius o corrents d’aigua que desemboquen en el mateix litoral.

• Endemisme:  Es diu de les espècies vegetals i animals d’un àrea restringida i aïllada. Es tracta d’un fenomen biològic que consisteix en l’aïllament geogràfic d’una espècie, això suposa unes diferències genètiques respecte a les seves semejantes.

• Garriga: Formació vegetal mediterrània arbustiva i de matolls de poca alçada, especialment sobre terrenys calcaris i margosos, els més secs, que deixen zones sense cobrir on aflora la roca.

• Màquia: Formació arbustiva mediterrània densa, de més de dos metres d’alçada, gairebé impenetrable.

• Pis o estatge de vegetació: Cadascun dels diversos tipus de vegetació i de paisatge que es distribueixen altitudinalment en una regió muntanyenca.
  

• Prats d’alta muntanya: Formació vegetal de plantes bulboses i de períodes vegetatius curts, les quals han de passar gran part de l’any sota neu dins d’un paisatge rocallós.
  

•