Glossari de Termes Polítics i Socials del Segle XIX

Juntes

Organismes de tipus burgès i popular creats a les ciutats per a defensar el liberalisme.

Juntament amb la Milícia Nacional, van ser l'instrument principal de progressistes i demòcrates per a mobilitzar el poble i forçar un canvi de règim polític.

Ayacuchos

Nom despectiu que designava els militars partidaris d'Espartero com a resultat de la falsa creença que el regent havia estat a la batalla d'Ayacucho, al Perú.

Béns de propis

Béns pertanyents als municipis que els ajuntaments arrendaven per a cobrir amb els interessos les despeses públiques.

Béns comunals

Béns de propietat comunitària dels habitants d'un municipi, determinant que l'aprofitament i l'explotació dels quals pertanyia exclusivament als veïns.

Solien ser boscos i terres de pastura lliure.

Consums

Impostos que gravaven els productes bàsics.

Eren els més impopulars entre les classes humils.

Internacionalisme

Terme que agrupa les idees expressades per l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) per a manifestar la necessitat de la unió dels obrers de tot el món per a defensar els seus interessos i les seves reivindicacions.

Cantonalisme

Sistema polític que aspira a dividir l'Estat en cantons gairebé independents.

Aquest terme s'utilitza per a expressar l'excessiu relaxament del poder central d'un estat.

Torn Pacífic

Alternança en el govern dels dos partits dinàstics (Conservador i Liberal).

La formació de governs per part de cadascun no depenia del triomf en les eleccions, sinó de la decisió del rei en funció d'una crisi política o del desgast en el poder del partit governant.

Cacic

Paraula que procedeix del nom que rebien els caps de les tribus d'indígenes a Amèrica, especialment al Perú, que significa “senyor d'indis”.

A partir del segle XIX, aquest mot al·ludeix a la persona que domina i fins i tot controla els ressorts principals del poder en un nucli de població.

Regionalisme

Doctrina política segons la qual en el govern d'un estat ha de fer-se atenció especialment a la manera de ser i a les aspiracions de cada regió.

Nacionalisme

Ideologia d'un poble que, afermant la seva naturalesa de nació, aspira a constituir-se en un ens autònom o un estat independent.

Krausisme

Sistema filosòfic ideat per l'alemany Krause al principi del segle XIX i fonamentat en una conciliació entre el teisme i el panteisme.

Va tenir una gran difusió a Espanya gràcies a la Institució Lliure d'Ensenyament (ILE).

Les implicacions pedagògiques de la filosofia krausista comportaven:

• El contacte directe de l'alumne amb la naturalesa i amb qualsevol objecte de coneixement.
• La laïcitat.
• La llibertat de consciència.

Protectorat

Territori colonial sobre el qual es concedeix el seu govern i control a una potència, tot i que es respecten algunes autoritats locals.

Cabila

Nom amb què són conegudes les tribus de beduïns o berbers.