Glossari d'Urbanisme: Conceptes Clau

Àrea metropolitana: És el territori format per diversos municipis que conformen una continuïtat urbanística al voltant d'una gran ciutat que exerceix una gran atracció sobre ells, són els nuclis satèl·lits. Les característiques principals són: gran concentració de la població, grau elevat d'integració interna, posició predominant de la ciutat central i continuïtat geogràfica, funcional i de manera de viure. Exemple: l'àrea metropolitana de Barcelona, formada per Barcelona i tots els municipis que han quedat espacialment agregats a ella però que mantenen la seva autonomia administrativa, com l'Hospitalet de Llobregat.

Barraquisme: És el fenomen que es produeix en els barris perifèrics i suburbials de les grans ciutats. La població sense recursos ocupa espacialment el sòl i construeix barraques amb materials pobres i sense tenir els serveis bàsics d'aigua, clavegueram, llum... Exemples: Can Tunis a Barcelona.

Directrius d'Ordenació Territorial: Conjunt d'actuacions de l'Administració pública, encaminades a establir unes normes que donin coherència a totes les accions que s'exerceixen sobre el territori. L'expressió espacial de la política econòmica, social, cultural i ecològica de tota societat. Exemple: Les DOT de les Illes Balears, aprovades a l'anterior legislatura (1999-2003). Protegeix zones com la platja d'Alaior.

Eixample: És producte de l'expansió de la ciutat més enllà del recinte de les muralles arran de la industrialització i el creixement demogràfic de la segona meitat del segle XIX i de principis del segle XX. És un espai planificat que presenta una trama ordenada i regular, amb carrers més amples i rectes que els del centre històric. Exemple: l'eixample de Barcelona de trama ortogonal que fou planejat per Ildefons Cerdà.

Centre històric: El conjunt dels espais originaris de les ciutats, construïts abans de la industrialització. A Espanya la seva creació es remunta generalment a l'Edat Antiga i Mitjana. Presenten traçats irregulars i en ells es superposen elements acumulats en el transcurs de l'evolució de les ciutats. El seu límit el marca el perímetre de les antigues ciutats, amb murades enderrocades. Exemple: Casc Antic de Palma.

Conurbació: És l'àrea urbanitzada continua i densament poblada, formada per dos o més municipis que per efecte del creixement urbanístic i demogràfic formen un continu urbà sobre tot o parts importants del municipis, sense quedar un espai rural significatiu entre el elements de la trama urbana. Exemple: Tarragona- Reus.