Glúcids: Classificació, Estructura i Funcions Biològiques

Trisacàrids

Tres molècules de monosacàrids unides per dos enllaços glucosídics.

• Rafinosa: fructosa, glucosa, galactosa
• Melicitosa: glucosa, fructosa, glucosa

Altres Oligosacàrids

Es troben quan degradem una substància més gran o units a una altra molècula.

Hi ha oligosacàrids que es troben a la membrana cel·lular i serveixen d'identificadors.

Polisacàrids

Són holòsids formats per més de 10 molècules de monosacàrids unides per enllaços glucosídics.

Es poden classificar segons l'estructura i segons la funció.

Segons l'estructura

• Homopolisacàrids

  Un mateix monosacàrid que es repeteix.

• Heteropolisacàrids

  Més d'un monosacàrid diferent que es repeteix.

  • Mucopolisacàrids

    • Àcid hialurònic: format per moltes molècules de glucosamina i glucurònic. Es troba al teixit conjuntiu.
    • Heparina: anticoagulant de la sang.

  • Agar-agar

    S'utilitza a microbiologia com a medi de cultiu. S'obté de les algues rodofícies.

  • Hemicel·lulosa

    És un polisacàrid que té molts monosacàrids diferents (xilosa, arabinosa...) i es troba a la paret de les cèl·lules vegetals.

  • Sulfat de condroïtina

    Es troba al teixit cartilaginós. Es diu de condroïtina perquè les cèl·lules es diuen condròcits.

Segons la funció

• De reserva

  Fan una reserva d'energia.

  • Glucans (formats per glucosa)

    1. Midó: homopolisacàrid de la glucosa en què hi ha dues varietats.
       
       • Amilosa: forma fins a 1000 molècules de glucosa en disposició lineal amb enllaços α(1→4).
       • Amilopectina: pot tenir fins a 6000 molècules de glucosa amb una cadena principal unida per enllaços α(1→4) i unes ramificacions que apareixen aproximadament cada 12 molècules de glucosa. Tenen una longitud d'unes 24 molècules aproximadament.
         Unió de la ramificació i la cadena principal: α(1→6)
         Les que segueixen a la ramificació: α(1→4)
    2. Glucògen: molècules de glucosa i pot tenir fins a 30000 molècules. La diferència amb l'amilopectina és que està més ramificat.
    3. Dextrans: formats per glucosa. Cadena α(1→6).
       Ramificacions α(1→2), α(1→3), α(1→4) segons el tipus de dextrà. Es poden trobar als llevats o bacteris.

  • Xilans (formats per xilosa)

  • Arabans (formats per arabinosa)

• Estructurals

  Formen part d'una estructura.

  1. Cel·lulosa: formada per molècules de glucosa, sense ramificar i pot tenir 10000 molècules unides per enllaços β(1→4).
     Les persones no tenim enzims per trencar l'enllaç β(1→4), la fibra no la podem digerir.
     La cel·lulosa forma part de la paret cel·lular de les cèl·lules vegetals.
  2. Quitina: formada per moltes molècules de N-acetilglucosamina. Es troba a l'exoesquelet d'alguns artròpodes.
  3. Pectina: formada per moltes molècules d'àcid galacturònic. La pectina es troba a la paret de les cèl·lules vegetals.

Característiques dels polisacàrids

No tenen gust dolç i no tenen poder reductor.

Heteròsids

A més de monosacàrids, contenen altres substàncies (proteïnes, lípids...).

• Mucines: glúcids + proteïnes. Formen la capa de mucosa a l'estómac com a protecció de l'àcid clorhídric.
• Mureïna: polisacàrids + proteïnes. Es troben a la paret cel·lular dels bacteris.
• Glucoproteïnes i Glucolípids: es troben a la membrana citoplasmàtica de les cèl·lules.

Funcions dels Glúcids

Són el primer producte que se sintetitza a partir de matèria orgànica, són font d'energia (és el primer que cremem a l'hora d'obtenir energia) i molts són estructurals. D'altres tenen diverses funcions: protectora, identificadora...