Glúcids i Polisacàrids: Estructura, Funció i Propietats

Homopolisacàrids

La cel·lulosa és un homopolisacàrid amb funció estructural propi dels vegetals. És la biomolècula més abundant en la natura i l’element més important en la paret cel·lular. És un polímer de β-glucoses unides per enllaços β(1→4), que el nostre organisme no pot trencar. Dues unitats de glucosa formen una cel·lobiosa. La seva utilitat inclou el paper i el cotó. Els animals no la poden digerir perquè no tenen l'enzim cel·lulasa.

La quitina és un homopolisacàrid. És un component essencial de l’exoesquelet dels insectes i té funció estructural. Presenta enllaç β(1→4). La seva utilitat s'estén a la indústria farmacèutica, alimentària i cosmètica.

Heteropolisacàrids

Els heteropolisacàrids són substàncies que per hidròlisi donen lloc a dos o més tipus diferents de monosacàrids.

Pectina

La pectina és un heteropolisacàrid que es troba a la paret cel·lular dels teixits vegetals. És abundant en fruites com la poma, la pera, la pruna i el codony. Té funció gelificant i s'utilitza per fer melmelades. Presenta enllaç µ.

Agar

L'agar és un heteropolisacàrid que s’extreu de les algues. Té funció hidròfila i s’utilitza per preparar medis de cultiu. Presenta enllaç µ.

Goma Aràbiga

La goma aràbiga és un heteropolisacàrid, una substància secretada per les plantes que els serveix per tancar les ferides. Presenta enllaç µ. Es troba a la resina dels arbres i la seva utilitat principal és com a goma d’enganxar.

Preguntes Freqüents sobre Glúcids

Què tenen en comú el grup aldehid i cetona?

En tots dos, el carboni del grup carbonil té un doble enllaç amb un oxigen.

Com podem saber si un glúcid és un monosacàrid gran o un disacàrid petit?

Intentant trencar la molècula fent-la reaccionar amb un àcid en medi aquós. Si es trenca, és que s’ha hidrolitzat i, per tant, és un disacàrid. Els monosacàrids no es poden trencar; per tant, és igual que sigui gran o petit.

Per què el carboni del grup aldehid no és asimètric?

Perquè no té les quatre valències saturades per radicals diferents.

Per què canvia de color el reactiu de Fehling quan es posa en contacte amb un monosacàrid? Quina utilitat té el fet que aquesta substància canviï de color?

Els monosacàrids tenen la capacitat de reduir aquest reactiu perquè el grup carbonil perd electrons i passa a grup àcid. El reactiu canvia de color de blau a vermell, de manera que detecta la presència de monosacàrids. Sempre que hi ha un carbonil lliure, passa això.

La dihidroxiacetona és dextrogira?

No té cap carboni asimètric; per tant, no presenta activitat òptica i no és ni dextrogira ni levogira.

És possible deduir si la D-eritrosa és levogira o dextrogira?

No. Hi ha compostos que són D i són levogirs (fructosa) i altres que són D i són dextrogirs (glucosa).

Indica quin carboni de la glucosa és simètric en la forma lineal i asimètric en la cíclica?

El carboni 1.

Per què si la sacarosa és dextrogira, la mel amb sacarosa és levogira?

Perquè la mel, a causa dels enzims sacarases que hi ha a la saliva de les abelles, s’hidrolitza i la mescla de D-glucosa i D-fructosa que queda és levogira, ja que la D-fructosa és molt més levogira que la D-glucosa és dextrogira.

Per què la sacarosa no redueix el reactiu i la mel sí?

Perquè la mel, a causa dels enzims sacarases que hi ha a la saliva de les abelles, s’hidrolitza i apareixen lliures molècules de D-glucosa i D-fructosa que tenen el seu carboni anomèric lliure, és a dir, el carboni que pot reduir el reactiu de Fehling.

Per què les cèl·lules no tenen reserves energètiques en forma de glucosa?

Perquè, com que la glucosa és una molècula petita, la dissolució quedaria molt concentrada i aleshores entraria aigua per osmosi i la cèl·lula explotaria.

Per què l’enllaç β és difícil de trencar i µ no?

Perquè la majoria dels organismes no tenen els enzims que trenquen els enllaços β, però sí que tenen els que trenquen els enllaços µ.