Gnoseologia: Racionalisme, Empirisme i Límits del Coneixement

La filosofia de la ciència explora el coneixement humà, sovint basant-se en la raó i prescindint de l'experiència sensible per a certes veritats.

La Filosofia de la Ciència: Què és Conèixer?

Elements del Coneixement

Conèixer és un procés mental on hi intervenen una sèrie d'elements fonamentals:

1. L'objecte: Part de la realitat captada per nosaltres.
2. El subjecte: L'individu que pretén conèixer. Posseeix unes estructures cognitives que li permeten aprehendre l'objecte.
3. El coneixement: El resultat del procés d'aprehensió intel·lectual de l'objecte que fa el subjecte. Constitueix una representació mental de la realitat.

Teories Filosòfiques del Coneixement: Racionalisme i Empirisme

Hi ha dues teories filosòfiques principals que intenten explicar com es pot conèixer:

Racionalisme

1. Origen: La raó. Menyspreu de la informació que ens prové dels sentits.
2. Pressupòsits gnoseològics: Parteixen de l'existència en la ment humana d'idees innates (sèrie de principis evidents o primeres veritats que serveixen de fonament lògic a la resta dels nostres coneixements).
3. Mètode: Deductiu, basat en la lògica.
4. Justificació de la seva postura: Les veritats basades en la raó són absolutament indubtables, ja que pensar el contrari és lògicament impossible.
5. Estatus del coneixement assolit: Mai no podem tenir la certesa del coneixement basat en l'experiència.
6. Representants: Parmènides, Plató, Descartes, Spinoza, Leibniz, Hegel.

Empirisme

1. Origen: En l'experiència sensible. Validesa en la informació que ens proporcionen els sentits.
2. Pressupòsits gnoseològics: Quan naixem, la nostra ment és un paper en blanc. Es nega qualsevol tipus de coneixement o principi innat, i es va omplint mica en mica.
3. Mètode: Inductiu, utilitzant el principi d'inducció.
4. Justificació de la seva postura: Podem examinar o confirmar les nostres afirmacions contrastant-les amb la informació que ens proporcionen els sentits.
5. Estatus del coneixement assolit: Mai no és estrictament universal ni necessari; queda reduït a una creença basada en el costum.
6. Representants: Aristòtil, Locke, Berkeley, Hume, Comte.

Límits del Coneixement: Què Podem Conèixer?

Respecte als límits del coneixement humà, hi ha tres corrents principals:

Dogmatisme

El dogmatisme afirma que el coneixement humà no té límits i pot arribar a conèixer la realitat tal com és. Es considera una actitud negativa, ja que ha cregut que la seva postura era la veritable i, en alguns casos, ha fet servir la força per fer creure als altres que la seva postura és la correcta. Consisteix a considerar que una cosa és una veritat absoluta en virtut d'haver estat afirmada per una font que és totalment fiable i inqüestionable.

• Argument d'autoritat: Veritat absoluta i inqüestionable per haver estat afirmada per una font fiable.

Relativisme

El relativisme afirma que no existeixen veritats objectives, universals ni absolutes. És impossible conèixer la realitat tal com és i cal acceptar els límits del coneixement humà.