Van Gogh: Anàlisi de 'La nit estelada'

Context Històric i Artístic

La nit estelada és una obra de l'últim terç del segle XIX. En aquesta època, París era el centre artístic més important. Allà, una sèrie d'artistes s'oposaven a l'art de les Acadèmies, buscant una innovació artística constant.

El postimpressionisme, moviment artístic de finals del segle XIX, agrupa artistes que, partint de les tècniques impressionistes, van derivar cap a un estil més personal, a mig camí entre l'impressionisme i l'expressionisme. Els postimpressionistes més importants són Van Gogh, Cézanne i Gauguin.

Aquesta època coincideix amb la Segona Revolució Industrial, amb noves fonts d'energia (electricitat i petroli) i nous materials industrials (acer, formigó, ferro...). També és el temps de l'imperialisme europeu a Àfrica i Àsia, i de l'aparició de moviments obrers com el marxisme, el socialisme i l'anarquisme. A més, es viu un creixement urbà significatiu a Europa.

Vincent van Gogh: Vida i Obra

Vincent van Gogh va néixer a Zundert, Holanda. Va iniciar la seva carrera artística després d'una crisi religiosa. Entre 1881 i 1885, va pintar nombrosos quadres de camperols i treballadors. Va ingressar a l'Acadèmia de pintura d'Amsterdam, on va estudiar pintura i dibuix.

El 1886 es va traslladar a París, on va rebre la influència de pintors impressionistes (Manet, Monet, Renoir...) i de les estampes japoneses. Més tard, es va traslladar a Arles, on va pintar les seves obres més famoses, buscant el suport econòmic del seu germà Theo.

Van Gogh patia una malaltia mental i va ser ingressat en un psiquiàtric a Auvers-sur-Oise. Es va arribar a autolesionar (orella). Va morir el 1890 a causa d'una d'aquestes crisis. La seva obra va influir en pintors posteriors, com els fauvistes i els expressionistes alemanys.

Anàlisi Formal de 'La nit estelada'

• Composició: Asimètrica, amb més pes a l'esquerra. És una composició oberta, un paisatge sense límits visuals.
• Parts:
  • Part inferior: Xiprer i poble, amb línies dominants verticals (campanar, xiprer).
  • Divisió: Línia diagonal que separa la part superior i inferior.
  • Part superior: Cel, onze estels i lluna, amb línies dominants corbes i ondulades.
• Figures geomètriques: Petites figures geomètriques a les cases (cubs).
• Unitat: Obra unitària; per aconseguir l'expressivitat, tots els elements són importants.
• Profunditat: Superposició de tres espais: xiprer (més proper), poble, cel (més allunyat).
• Pinzellada: Empastada i vigorosa.
• Colors: Blaus, grocs, ataronjats, verds i blancs. Aquests colors no responen al color real de l'objecte, sinó que expressen com Van Gogh veu el paisatge.
• Llum: Irreal, prové dels estels, de la lluna i de l'estel de Venus.
• Estil: Postimpressionista. Utilització de pinzellades soltes, aplicació directa dels colors, importància del dibuix sobre la línia i estudi dels colors com a expressions per si mateixos. Es diu que es va inspirar en els colors de Delacroix. Va influenciar fauvistes i expressionistes alemanys.

Anàlisi de Contingut i Significat

• Tema: Paisatgístic. És el paisatge que Van Gogh va pintar des de l'habitació del centre psiquiàtric a Saint-Rémy. Tot i que va intentar reflectir aquest paisatge mediterrani, hi ha elements que no són fidels: el campanar recorda les esglésies nòrdiques, i es creu que va pintar de dia i que es va inventar els xiprers.
• Significat: El xiprer, arbre relacionat amb els cementiris, podria reflectir l'obsessió de Van Gogh per la mort i la seva religiositat. La connexió entre el xiprer i el campanar, entre la terra i el cel, podria representar la connexió religiosa del pintor.
• Funció i promotor: Funció estètica i terapèutica; es creu que pintar ajudava Van Gogh a calmar les seves crisis nervioses.