Van Gogh: 'La nit estelada' - Anàlisi i Context

F.79 LA NIT ESTELADA

Fitxa tècnica:

• Títol: La nit estelada
• Autor: Vicent Van Gogh (1853-1890)
• Cronologia: 1889
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 74 x 92 cm
• Estil: Postimpressionista
• Tema: Paisatge
• Localització: MoMA (Nova York)

Context històric:

Van Gogh va iniciar la seva vocació artística als 27 anys, després d'una profunda crisi religiosa, pensant que a través de la pintura portaria consol a la humanitat. Entre 1881 i 1885, va pintar escenes de camperols i treballadors holandesos. Més tard, va ingressar a l'Acadèmia de Pintura d'Amsterdam. El 1886, es va traslladar a París, on la seva pintura, influenciada per l'impressionisme i l'estampa japonesa, va abandonar el caràcter social per centrar-se en les possibilitats expressives del color. El 1888, es va instal·lar a Arle, on va conviure amb Gauguin. Gràcies a les ajudes econòmiques del seu germà Theo, una figura importantíssima a la seva vida, va pintar les seves teles més famoses. Però Van Gogh tenia un estat mental molt delicat, patia constants crisis nervioses, que finalment el van dur a la mort el 1890, en un poble de França on s'havia traslladat per estar més a prop del seu germà.

El context històric del segle XIX, després de la Revolució Industrial, es caracteritza per una burgesia que ignora l'existència d'un proletariat agrari i industrial amb condicions de vida molt baixes. L'art oficial seguia les normes establertes durant el Renaixement, amb una finalitat moral i exemplificadora, adaptada a la mentalitat burgesa. Com a conseqüència del pensament de Rousseau, sorgeixen moviments que critiquen la hipocresia social i els problemes que afecten la societat. Es defensa la llibertat artística, que porta a l'artista a la llibertat d'expressió en estil, tema, composició i colors. L'artista segueix i és fidel a la seva pròpia inspiració.

Descripció formal:

Es veu una divisió de la tela en dues parts: una inferior, on es pinta una vista llunyana d'un poble sota unes muntanyes, i una superior, que representa el cel, on destaca la brillantor dels astres. Les dues parts estan unides per dos xiprers i la torre del campanar del poble, que trenquen verticalment la composició del quadre.

A la part inferior, les cases estan representades a partir de línies rectes i figures geomètriques bàsiques. Els arbres i les muntanyes han estat perfilats per línies corbes, però seguint uns paràmetres de repetició que anul·len el dinamisme i creen una sensació d'ordre i tranquil·litat.

Per altra banda, els xiprers i el cel desperten una sensació inquietant de caos i vitalitat, fruit de la utilització d'una pinzellada dinàmica i sinuosa. La sensació es reforça per dos remolins que predominen al centre i es contraposen a les línies verticals.

El verd, el groc, el taronja i, sobretot, el blau són els principals colors del llenç. Aquests colors no reflecteixen el model, sinó que transmeten la visió interior de la realitat pròpia de l'artista. Això es percep sobretot en el cel, on el blanc i el groc pretenen mostrar lluminositat a un cel nocturn.

A més, les línies negres que marquen el contorn de les cases, els arbres i les muntanyes ajuden l'artista a dominar la mescla cromàtica. A la part superior, s'eliminen aquestes línies negres que perfilen. És una visió molt personal de Van Gogh.

Temàtica:

Aquesta obra va ser pintada mentre Van Gogh es trobava al sanatori, internat després d'un dels seus atacs. En una carta enviada al seu germà, explicava que aquell matí havia vist el cel abans que es fes de dia i veia el camp amb l'estel del matí, que semblava molt gran. Aquest estel podria ser Venus, la gran llum blanca que pinta al costat dels xiprers.

D'altra banda, aquest quadre és fictici, ja que la torre de l'església evoca clarament el seu país natal (Holanda). Per tant, l'obra va ser interpretada de forma emocional i simbòlica per l'artista. Entenent que per Van Gogh la mort no era abominable ni cruel, es pot interpretar la imatge com a redempció espiritual del propi pintor, representada pel xiprer, arbre tradicionalment associat als cementiris, i els estels brillants (Van Gogh afirmava que sempre el feien somiar).

Models i influències:

La pintura de Van Gogh es caracteritza per la influència de la pintura de Delacroix, la preocupació de l'impressionisme per la representació de la llum, l'ús del color pla (sense ombres ni clarobscurs) i l'expressivitat de contornejar les figures amb una línia negra, pròpia dels gravats japonesos.

La utilització simbòlica del color i la pinzellada vigorosa i empastada el converteixen en un precedent d'artistes fauvistes, que apostaren per registres cromàtics violents i aleatoris, i de l'emotivitat del moviment expressionista.