Les Tres Gràcies de Rubens: Anàlisi i Context

Fitxa Tècnica

• Títol: Les Tres Gràcies
• Autor: Peter Paulus Rubens
• Cronologia: 1639
• Tècnica: Oli sobre fusta
• Mides: 2,21 x 1,81 m
• Estil: Barroc
• Tema: Mitològic
• Localització: Museu del Prado (Madrid)

Biografia de l'Autor

Peter Paulus Rubens es va formar en l'ambient manierista d'Anvers i va ingressar a la confraria de pintors de Sant Lluc d'aquesta ciutat. L'any 1600 va ser contractat pel duc de Màntua, fet que li va permetre entrar en contacte amb la pintura dels venecians i de Miquel Àngel.

Quan va tornar a Anvers, ja era un pintor consagrat i el van reclamar les corts europees més importants, sobretot la cort espanyola de Felip IV.

Context

La pintura flamenca és un bon reflex de la situació política europea del moment. Les guerres religioses havien conclòs, d'una banda, amb la independència d'Holanda i, de l'altra, amb la submissió política de Flandes (l'actual Bèlgica) a la corona hispànica i l'adscripció religiosa del país al catolicisme. La situació de pont entre el catolicisme i el protestantisme va facilitar que s'hi emprés tota mena de temes: religiosos, mitològics i costumistes, natures mortes...

Descripció Formal

Inspirat en els models de l'antiguitat clàssica, Rubens, seguint una composició tradicional, situa les tres Gràcies formant un cercle compacte, de manera que una de les tres queda situada d'esquena a l'espectador. Damunt dels seus caps hi ha una frondosa garlanda de flors i un angelet que aboca aigua amb un corn de l'abundància. Al fons, un paisatge idíl·lic i minuciós.

Pel que fa a l'estructura interna, el pintor dóna una importància especial a la relació entre les figures, perquè, a part d'estar connectades físicament pels braços i pel tènue vel que les encercla, estan unides per mitjà de la mirada, un detall que reforça la unitat del grup.

Un altre aspecte rellevant és el gran dinamisme que aconsegueix projectar l'escena, gràcies a la interacció que mostren els personatges entre si, al seu moviment corporal i al predomini de la línia corba. Aquest darrer aspecte ajuda el pintor a reforçar la sensualitat, complementant-la amb el tènue focus de llum que envolta les figures, amb un joc de clarobscurs.

El cromatisme de Les Tres Gràcies es fonamenta en l'ús de tonalitats pàl·lides, tant en les figures com en el fons, dominat pels ocres i els verds.

Temàtica

En la mitologia grecoromana, les tres Gràcies eren la personificació de la bellesa. Segons Hesíode, les Tres Gràcies, Aglae, Eufrosine i Talia, eren filles de Zeus i de la nimfa Eurinome, i presidien festes i banquets en els quals dansaven al servei dels déus.