Les Tres Gràcies de Rubens: Anàlisi i Iconografia Barroca

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,39 KB

Les Tres Gràcies de Peter Paul Rubens

Catalogació i Fitxa Tècnica

És una pintura a l'oli sobre fusta amb unes dimensions de 221 x 181 cm. L’autor és Peter Paul Rubens i es troba actualment al Museu Nacional del Prado (Madrid).

Anàlisi Formal

Composició

És una obra de grans dimensions en què, sobre un paisatge amb arbres i cérvols, representat des d'un punt de vista baix, destaquen les tres figures femenines. Aquestes figures són poderoses i nues, enllaçades físicament i amb la mirada.

Espai i Volum

L’horitzó baix recrea la profunditat de l’obra. El modelat de les figures s’aconsegueix amb la tonalitat clara dels colors.

Aspectes Plàstics: Cromatisme i Llum

El dibuix de Rubens és segur i enèrgic, però queda dominat per la gamma cromàtica, que aquí és més suau i de menor riquesa, però més realista i encara càlida. Al fons, contraposa tons càlids i freds.

Rubens no crea efectes dramàtics ni clarobscurs accentuats, però la llum ajuda a modelar les figures, a crear volum i contrasta l’escenari de tonalitats fosques amb la lluminositat dels cossos de les tres figures.

Tractament de les Figures i Moviment

Els personatges estan representats amb moltes línies corbes, curtes i ràpides. Es tracta de figures d’anatomies poderoses, amb formes arrodonides, que representen el model de bellesa del moment. Es tracta d’uns cossos representats amb naturalisme, igual que els objectes que envolten les figures femenines i afegeixen harmonia a l’escena.

El moviment d’aquesta obra no presenta una agitació violenta. Té un dinamisme molt teatral, molt barroc, però plàcid i harmònic.

Estil: Barroc Flamenc

L'obra s'emmarca dins l'estil Barroc per:

  • La composició
  • El moviment
  • La teatralitat

És característica de l'Escola Flamenca i de Rubens per:

  • Les anatomies poderoses
  • Els colors càlids
  • La visió sensual i optimista

Anàlisi Iconogràfica

Iconografia: Tema Mitològic

Representa un tema clàssic i mitològic: Les Tres Gràcies, que segons Hesíode eren Aglae, Eufrosina i Talia, filles de Zeus i Eurínome. Segons altres fonts, eren filles de Dionís i Afrodita.

Les figures s'identifiquen amb els següents atributs:

  • La de l’esquerra (rossa): la Bellesa (Aglae)
  • La del centre (castanya): el Desig (Eufrosina)
  • La de la dreta (morena): la Satisfacció (Talia)

Iconologia: Significat Simbòlic

Aquesta obra representa el símbol de la felicitat, la convivència, l’alegria de viure i la personificació de la gràcia i la bellesa. També s’ha interpretat com una al·legoria de la beatitud carnal.

Context i Funció

Encàrrec i Funció

Es desconeix l’encàrrec concret d’aquesta obra. Té una funció principalment decorativa.

Marc Històric i Cultural (Segle XVII)

Durant el segle XVII a Flandes, hi havia una cort bulliciosa, animada i de vida alegre, on se celebraven balls, concerts i representacions teatrals, i on s’estimava l’art en general, i la pintura en particular. La societat gaudia d’una gran expansió econòmica. La religió catòlica era dominant, i l’art s’inspirava en la religió, l’home i la natura.

Entradas relacionadas: