Les Tres Gràcies de Rubens: Anàlisi i Significat

Fitxa Tècnica

Nom: Les Tres Gràcies
Autor: Peter Paul Rubens
Data d'execució: 1635
Tipus d'obra: pintura
Tècnica: pintura a l'oli
Estil artístic: barroc
Identificació del tema: mitològic
Ubicació: Museu del Prado

Context Històric

Flandes, l'actual Bèlgica, pertanyia a l'Imperi espanyol en l'època del Barroc. Si bé la zona dels Països Baixos va aconseguir la independència de l'Imperi espanyol, Flandes va continuar fins l'any 1713. A diferència dels Països Baixos, que eren protestants, a Flandes eren majoritàriament catòlics. Era una societat enriquida gràcies al comerç dels teixits i acostumada als bons plaers de la vida.

Anàlisi Formal

Descripció les tres Gràcies formant un cercle compacte, de manera que una de les tres està d'esquena a l'espectador. Damunt els caps hi ha una frondosa garlanda de flors i un putto o angelet que aboca aigua amb un corn de l'abundància. Al fons, un paisatge idíl·lic i minuciós (característica de la pintura flamenca) accentua encara més la bellesa del conjunt, on s'hi poden distingir petits animals pasturant.

Significat i Funció

Iconologia: En la mitologia grecoromana, les Tres Gràcies eren la personificació de la bellesa. Segons la Teogonia d'Hesíode, les Tres Gràcies eren Aglae, Eufròsine i Talia, eren filles de Zeus i de la nimfa Euronime, i presidien festes i banquets en els quals dansaven al servei dels déus, tot acompanyant, normalment, Afrodita. Fruit dels amors de Zeus, eren verges pures que vivien amb els déus, assistien als banquets i despertaven l'alegria de viure. Estaven al servei d'Afrodita, la deessa del amor Rubens va utilitzar aquesta temàtica per mostrar un dels millors exemples de l'ideal de bellesa femenina de l'època.

Estil Artístic i Autor

Peter Paulus Rubens es va formar en l'ambient manierista d'Anvers i va ingressar quan era encara molt jove, a la confraria de pintors de Sant Lluc d'aquesta ciutat. L'any 1600 va ser contractat pel duc de Màntua i això li va permetre entrar en contacte amb la pintura dels venecians i de Miquel Àngel. Quan torna a Anvers, l'any 1608, és ja un pintor consagrat i el reclamen les corts europees més importants, sobretot la cort espanyola de Felip IV. El gran nombre d'encàrrecs que va rebre va fer necessària la participació de nombrosos col·laboradors, entre els quals hi ha pintors de gran anomenada, com ara Anton Van Dyck.