Les Tres Gràcies de Rubens: Anàlisi i Significat

Context Històric i Cultural

Els Països Baixos, amb Holanda al nord i Flandes al sud, havien compartit una cultura comuna durant segles. La situació va canviar durant el segle XVI amb la Reforma Protestant i la sublevació de les Províncies Unides d'Holanda contra el domini espanyol. Això va portar a una separació total, tant política i social com cultural i artística. Flandes va quedar sota el domini de la monarquia hispànica, convertint-se en una societat catòlica, aristocràtica i monàrquica, amb la cort de l'arxiduc Albert d'Àustria i la infanta Isabel com a centre d'una vida alegre i animada.

L'Estil Barroc

Les Tres Gràcies és una pintura barroca flamenca del segle XVII. El barroc, sorgit a Itàlia a finals del segle XVI, es va estendre per Europa i Amèrica Llatina. L'art barroc es considera una manifestació de poder, en el cas de Flandes, d'un poder monàrquic, aristocràtic i catòlic que busca impressionar, emocionar i fer ostentació de la seva grandesa.

El Llenguatge Barroc

El barroc utilitza gran part del lèxic del classicisme, però amb una sintaxi diferent. Rubens assimila l'equilibri compositiu de Rafael i Leonardo, i la grandiositat de les figures de Miquel Àngel.

Descripció de l'Obra

Anàlisi Formal

El quadre de Les Tres Gràcies representa tres deesses nues, de peu, formant un cercle que sembla iniciar un ball. Els braços s'estenen i les figures estan dues de perfil i una d'esquena. És un oli sobre fusta amb un domini tècnic absolut. La pinzellada és solta i fluida, amb moltes capes transparents de pintura amb poc pigment i molt oli, per fer visibles les capes profundes. Predomina el color sobre el dibuix, amb una gamma variada de tons. La nuesa lluminosa dels cossos i les transparències de les teles doten les figures d'una sensualitat carnosa, creant un cànon de bellesa femenina allunyat del classicisme i proper a la sensualitat de Ticià.

Composició

La composició és oberta, centrífuga i molt dinàmica, però també tancada i centrípeta, amb un dinamisme contingut. No hi ha acció, només el delit produït per la contemplació del cos femení. La línia d'horitzó baixa fa que les figures guanyin en grandària i exuberància. Les figures estan connectades físicament pels braços i un vel, i també per la mirada, reforçant la unitat del grup. S'hi troben efectes teatrals.

Interpretació

Temàtica

És un tema al·legòric-mitològic. En la mitologia grega, les tres gràcies són filles de Zeus: Aglaia, Eufrosine i Talia, companyes d'Afrodita i Eros, i representen l'impuls positiu de la vida i la bellesa. Rubens retrata, probablement, les seves dues esposes en les figures laterals, mostrant cossos exuberants d'acord amb el nou cànon de bellesa femenina.

Contingut i Significació

El rei Felip IV, admirador de Rubens, li va encarregar una sèrie de pintures mitològiques per decorar la Torre de la Parada, un palau de caça a prop de Madrid. Carles III va tenir guardat el quadre durant el segle XVIII, i actualment es troba al Museu del Prado. L'obra és un reflex de la vida personal de Rubens i de l'ambient festiu i opulent de la cort de Flandes.

Funció

La funció és decorativa, primer per a ús personal de Rubens i després per a Felip IV. També té una funció propagandística, manifestant un optimisme vital i una confiança en la vida, com a reflex d'una societat cortesana i catòlica.