Graecia Capta: La influència de Grècia a la Roma antiga

Graecia capta: la Grècia vençuda i la seva influència

Des del segle VII aC, el sud de la península Itàlica i Sicília van ser colonitzats pels grecs, que van fer d'aquests territoris una Magna Graecia. La seva influència cultural va ser enorme en tots els àmbits del saber i l'art. Començant pel “préstec” del seu alfabet, que va donar origen a l'alfabet etrusc i, indirectament, a través dels contactes de la primitiva Roma amb aquesta civilització, també va donar lloc a l'alfabet llatí (o romà), que és el que fem servir nosaltres.

El sotmetiment de Grècia

El contacte amb el món grec va augmentar amb la incorporació dels territoris grecs a Itàlia, un procés que culmina amb la presa de Tàrent el 272 aC. Després del sotmetiment de la Magna Grècia, al segle II aC també es va sotmetre la Grècia peninsular, on el regne més destacat era el de Macedònia, la decadència del qual va marcar l'inici de l'hegemonia romana a la península grega.

La derrota macedònia a mans d'un exèrcit romà, manat per Quint Flamini, als turons de Cinoscèfal (197 aC) va ser presentada per Roma davant del món grec com la recuperació de la seva “llibertat”. Encara va caldre una segona guerra contra els macedonis que igualment va acabar amb la victòria romana (Pidna, 168 aC).

Les conseqüències de la conquesta

La conquesta militar de la península grega va proporcionar a Roma ingents recursos, tant pel que fa a botí de guerra com a esclaus. El general romà Emili Paulus va fer vendre a prop de 150.000 persones després de l'ocupació de la regió de l'Epir. La destrucció de la cèlebre ciutat de Corint (146 aC) va ser un signe clar que indicava que els grecs no recuperarien la llibertat com s'havia anunciat, i que Grècia es convertiria en territori romà. De fet, Grècia es va convertir en una doble província: Macedònia i Acaia. Una gran quantitat d'obres d'art gregues i un bon nombre de llibres es van portar cap a Roma.

L'hel·lenització de Roma

A partir de mitjan segle II aC, a Itàlia hi ha un interès renovat per tot allò que té un origen grec. Molts esclaus van exercir com a preceptors per als fills de famílies riques, o com a secretaris privats. El grec es va convertir en una llengua que un romà culte havia de conèixer. Aquest “filohel·lenisme” es va escampar a Roma fins al punt que Cató, anomenat “el Censor”, es va manifestar públicament en contra d'aquesta influència, perquè la considerava molt perjudicial per a la identitat romana. Fins i tot va proposar que una ambaixada de filòsofs que havia arribat a Roma procedent d'Atenes fos expulsada perquè les seves doctrines eren perilloses per al pensament senzill i pràctic de l'home romà. Però Cató no va poder aturar el procés d'hel·lenització de la cultura romana.

Els corrents filosòfics

Es van anar introduint a Roma els avenços de la medicina grega, el vocabulari llatí es va fer més ric gràcies a l'adopció de paraules d'origen grec i els corrents filosòfics del món hel·lenístic es van implantar amb força a Roma, que d'aquesta manera es va tornar més cosmopolita. D'aquests corrents de pensament, l'estoïcisme va trobar a Roma una bona acollida. Un dels representants d'aquesta doctrina, Paneci de Rodes, fins i tot va viure uns quants anys a la mateixa Roma impartint els seus ensenyaments.

Viatjar a Atenes o a Rodes va esdevenir un fet habitual en la formació intel·lectual d'un romà culte. Ciceró ho va fer, però també Juli Cèsar o Pompeu. Si el pensament estoic va assolir aquest grau d'interès a Roma va ser perquè s'adaptava molt bé al que els romans consideraven una “ètica pràctica”, ja que insistia en la prudència, la fortalesa, la modèstia i el compliment del deure moral. El filòsof Sèneca va ser un dels representants més destacats d'aquest sistema de pensament en el primer segle de la nostra era.

El llegat grec en la literatura de Roma

La influència literària grega va ser molt important, gràcies a la conquesta de la Grècia peninsular. No obstant això, la imitació de la cultura grega havia començat abans. Al segle III aC, a Tàrent, el poeta i esclau d'origen grec Luci Livi Andrònic s'encarregà de traduir al llatí l'Odissea; així va contribuir a introduir Homer a Itàlia, i, al mateix temps, va escriure tragèdies basades en el model dels autors grecs clàssics.

La comèdia

La comèdia va ser impulsada per Nevi, si bé va arribar al seu apogeu amb el cèlebre Plaute (254-184 aC), les obres del qual estan inspirades en les de l'escriptor grec Menandre, però tenen un estil més còmic.

La poesia

Quint Enni, poeta llatí contemporani de Plaute, va ser el primer representant de la poesia èpica amb l'obra Annales, una història heroica de Roma des de l'arribada d'Enees a Itàlia, que enllaçava la tradició grega amb la romana. Amb el final de la República i el començament de l'Imperi, Roma va entrar en una nova fase d'hel·lenització, impulsada per l'emperador August.

El poeta Virgili va compondre, durant el seu govern, l'Eneida, una obra que narra els viatges d'Enees cap a terres italianes (a la manera de l'Odissea) i el seu establiment al Laci després de durs combats (una mena d'Ilíada). Un altre autor d'aquest període va ser Horaci, que immortalitzà en un famós passatge de les seves epístoles la superioritat de la civilització grega, afirmant que Grècia, encara que havia estat derrotada militarment, havia acabat per imposar els seus models artístics i literaris a Roma. El poeta Ovidi va fer servir moltes tradicions mitològiques gregues per compondre la seva obra Les Metamorfosis.