Gramàtica Catalana: Subjuntiu, Accentació i Paraules Compostes

El Mode Subjuntiu

El mode subjuntiu s’utilitza per a expressar fets possibles, dubtes i desitjos. L’imperfet, a més, s’usa en les oracions condicionals (exemple: Si estudiares més, aprovaries). Aquest temps verbal presenta dues formes en cada persona.

L'Accentació i la Síl·laba Tònica

L’accentuació és el sistema que utilitzem per a indicar quina síl·laba pronunciem amb més intensitat en les paraules polisíl·labes. La síl·laba que pronunciem amb més intensitat s’anomena síl·laba tònica; la resta són àtones.

Segons el lloc que ocupa la síl·laba tònica, les paraules es classifiquen en:

• Agudes: última síl·laba.
• Planes: penúltima síl·laba.
• Esdrúixoles: antepenúltima síl·laba.

Regles Generals d'Accentació

• Els mots monosíl·labs poden ser tònics o àtons i, en general, no s’accentuen (exemples: res, flor).
• Algunes paraules porten accent diacrític que permet distingir-ne el significat (exemples: bé/be, véns/vens).
• Els adverbis acabats en -ment s’accentuen si també s’accentua la forma en femení de l’adjectiu sobre el qual s’han format: còmoda/còmodament.
• Paraules compostes:
  • Si van unides per un guionet, cada element conserva l’accent gràfic que duia quan anava lliure (exemple: despús-demà).
  • Si van soldades sense guionet, només s’accentua el segon terme (exemple: historicopolític).
  • Si alguna de les paraules duia un accent diacrític, aquest es manté en el compost resultant (exemple: rodamón).

La Paraula Composta i l'Ús del Guionet

Una paraula composta està formada per dues paraules i té un significat nou. Hi ha diverses combinacions possibles.

Les paraules compostes s’escriuen amb guionet en aquests casos:

• Quan hi ha un punt cardinal: nord-americà, sud-oest.
• En els numerals compostos per a unir la desena i la unitat, i la unitat i la centena (regla del D-U-C): trenta-quatre, cinc-cents, vint-i-nou.
• En les onomatopeies i els mots repetitius: xino-xano, bub-bub.
• En les compostes en què el primer element acaba en vocal i el segon comença per r, s o x: cara-xuplat, para-sol, Vila-real.
• Quan el primer element és un mot que du accent gràfic: despús-ahir, mà-llarg.

La Nostra Llengua: Exploració i Conflicte

La situació de les llengües al món és complexa per dos motius principals:

1. Primer, perquè encara s’estan explorant zones del planeta on es descobreixen noves llengües i també perquè hi ha llengües que, per diversos motius, s’estan extingint ràpidament.
2. Segon, perquè la frontera entre llengua i dialecte entra de vegades en conflicte tant per qüestions lingüístiques com polítiques.