Gramàtica Catalana: Subordinades, Dubtes Comuns i Formes No Personals

Clasificado en Inglés

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,12 KB

Subordinades Substantiu

Les subordinades substantives funcionen com un nom dins l'oració principal. Poden ser:

  • Completives: Introduïdes per la conjunció 'que'. Mai van precedides per l'article 'el'. Les seves funcions principals són: Subjecte (Subj), Complement del Nom (CN), Complement Directe (CD), Complement del Adjectiu (CAdj) i Complement del Verb (CRV).
  • D'infinitiu: El verb apareix en forma d'infinitiu. La seva funció pot ser de Subjecte (Subj), Complement Directe (CD), Complement del Nom (CN), Complement del Verb (CRV), Complement de l'Adjectiu (CAdj) i Atribut (ATR). Exemple: Ens agradava pintar a l'aquarel·la.

Subordinades Adjectiu

Les subordinades adjectives funcionen com un adjectiu i sempre tenen la funció de Complement del Nom (CN). S'utilitzen tots els pronoms relatius.

  • Especificatives: No van separades per comes. Delimiten el nom al qual es refereixen.
  • Explicatives: Van separades per comes. Aporten una informació addicional sobre el nom, que ja està clarament identificat.

Subordinades Adverbials

Les subordinades adverbials funcionen com un adverbi i tenen la funció sintàctica de Complement Circumstancial (CC).

Pròpies

Poden ser substituïdes per un adverbi i tenen funció de CC.

  • Temporals (CCT): Indiquen el moment de l'acció. Poden expressar anterioritat (abans que), simultaneïtat (mentre que), posterioritat (després que) o reiteració (cada vegada).
  • Modals (CCM): Indiquen la manera com es fa l'acció. Els nexes comuns són: com, com si, segons que, tal com.
  • Locatives (CCL): Indiquen el lloc de l'acció. El nexe principal és on.

Impròpies

No commuten amb cap adverbi i no tenen funció sintàctica pròpia de CC.

  • Consecutives: Indiquen una conseqüència. Sovint utilitzen la construcció tant... que.
  • Causals: Assenyalen la causa de l'acció. Nexes habituals: perquè, ja que, com què.
  • Finals: Assenyalen la finalitat o objectiu. Nexes: perquè, a fi que, per tal que.
  • Condicionals: Expressen una condició necessària per a l'acció principal. Nexes: si, en cas que, posat que, a condició que, llevat que, fora que.
  • Concessives: Assenyalen un obstacle que no impedeix l'acció. Nexes: encara que, malgrat que, per bé que.
  • Comparatives: Relacionen dues oracions comparant elements. Poden ser d'igualtat (tan... com), inferioritat (menys... que), superioritat (més... que) o de proporcionalitat (ex: com més anem, menys valem).

Dubtes Comuns

Per què i Perquè

  • Per què: S'utilitza quan es pot substituir per 'el qual', 'la qual' i els seus derivats, o quan té un sentit interrogatiu.
  • Perquè: S'utilitza quan equival a 'ja que' (causa) o 'a fi que' (finalitat), o quan indica la cerca d'un motiu.

Sinó i Si no

  • Si no: Expressa una condició.
  • Sinó: Expressa una oposició o exclusió.

Tant i Tan

  • Tant: Indica quantitat.
  • Tan: Indica comparació.

Formes No Personals del Verb

  • Infinitiu: El mateix verb en infinitiu (ex: parlar). Sovint va precedit per la preposició 'en', i pot funcionar com a nom o com a adverbi.
  • Gerundi: El mateix verb en gerundi (ex: tindràs). Sovint va precedit per la preposició 'en', i funciona principalment com a adverbi (pròpi o impròpi).
  • Participi: El mateix verb en participi (ex: reparada). Sovint va precedit per la preposició 'en', i funciona principalment com a adjectiu, encara que també pot tenir valor adverbial.

Entradas relacionadas: