Gramàtica Llatina Bàsica, Festes i Mites Romans

Genitiu Plural Llatí

• -ae (-arum) -> mensarum.
• -i/-o (-orum) -> luporum.
• Consonant / -i (-um) -> opum / marium.
• -us (-uum) -> manuum.
• -es (-erum) -> dierum.

Infinitiu de Present Actiu Llatí

• -ā -> parāre
• -ē -> habēre.
• Consonant / -i (breu) -> ducĕre (de duco).
• -ī -> audīre.

Dies Importants Romans

• Pontifex Maximus (màxim pontífex).
• Dies fasti (dies hàbils per a tractar assumptes públics).
• Dies nefasti (dies inhàbils per a tractar assumptes públics).
• Nundinae (dies de mercat, cada novè dia).

Festes Religioses Romanes

Lupercalia (15 de febrer)

Festa en honor de la lloba que va salvar Ròmul i Rem i els va alimentar. Se sacrificaven cabres i un gos, i amb la seva sang es purificava el territori. Després, uns sacerdots (Luperci), gairebé nus, corrien pels carrers i colpejaven amb corretges de cuir (februa) aquells que desitjaven tenir fills, ramats o bones collites, com a ritual de fertilitat.

Festes Januals (1 de gener)

Festa en honor del déu Janus, el déu dels inicis i els finals, de les portes. Aquest dia, els ciutadans visitaven el Capitoli per fer les seves ofrenes: vi, fruita, encens i un pastís anomenat janual.

Saturnalia (17-23 de desembre)

Festes en honor del déu Saturn, en les quals se celebrava el solstici d'hivern. Durant aquests dies de festa, la gent es divertia molt, feien banquets, s'intercanviaven regals i els rols socials sovint s'invertien temporalment.

Figures del Destí i l'Endevinació

Les Parques

Són la personificació del destí (Fatum), del qual ningú no pot fugir. Se les representa com tres germanes que disposen del destí de les persones en moments clau de l'existència. Apareixen sempre filant (Nona), teixint (Dècima) i tallant (Morta) el fil de la vida.

La Fortuna

Els romans van personificar els canvis inexplicables i sobtats que passaven en les seves vides en l'acció d'una divinitat femenina, la Fortuna. Aquesta tant proveïa els humans de coses bones com de coses dolentes, de riquesa com de pobresa, de plaers com de penes. Sovint se la representa amb una cornucòpia i un timó, o sobre una roda.

Les Sibil·les

La sibil·la era una profetessa inspirada, sovint associada a Apol·lo. La més famosa fou la Sibil·la de Cumes. Es deia que havien escrit els Llibres Sibil·lins, col·leccions d'oracles que eren consultats a Roma en moments de crisi.

Cassandra

Apol·lo, enamorat de Cassandra (princesa troiana), li va concedir el do de l'endevinació. Ella volia poder endevinar el futur, però quan li va tocar complir la seva part del tracte (unir-se a ell), el va rebutjar. Apol·lo, enfadat, la va castigar fent que ningú es cregués mai les seves prediccions. Va predir que el cavall de Troia destruiria la ciutat, però ningú no la va creure.

Tirèsies

L'endeví masculí per excel·lència va ser Tirèsies, un home que, paradoxalment, no veia el món físic a causa de la seva ceguesa, però podia veure el futur. Hi ha diverses versions sobre com va obtenir els seus dons; una diu que accidentalment va veure la deessa Atena nua i que aquesta el va castigar amb la ceguesa. La mare de Tirèsies va implorar misericòrdia a Atena que, en compensació, li donà el do de l'endevinació.