Gramàtica Llatina, Frases i Edificis Romans

Gramàtica Llatina i Evolució Lingüística

La Primera Declinació Llatina

La primera declinació llatina inclou substantius femenins (i alguns masculins) que acaben en -a al nominatiu singular. A continuació, es mostren els casos i les seves desinències per a rosa, -ae (rosa) en singular i plural:

• Nominatiu: ros-a (singular), ros-ae (plural)
• Vocatiu: ros-a (singular), ros-ae (plural)
• Acusatiu: ros-am (singular), ros-as (plural)
• Genitiu: ros-ae (singular), ros-arum (plural)
• Datiu: ros-ae (singular), ros-is (plural)
• Ablatiu: ros-a (singular), ros-is (plural)

El Verb Llatí: Desinències Personals

Les desinències personals s'afegeixen a l'arrel del verb per indicar la persona i el nombre. Aquí teniu un resum de les desinències més comunes:

• Singular:
  • 1a persona: -o, -m
  • 2a persona: -s
  • 3a persona: -t
• Plural:
  • 1a persona: -mus
  • 2a persona: -tis
  • 3a persona: -nt

Evolució Fonètica del Llatí al Català

El llatí vulgar va evolucionar cap a les llengües romàniques, incloent el català, a través de diversos canvis fonètics:

• La -m final cau, ex: rosam → rosa.
• La -u final desapareix, ex: amicum → amic.
• La -d- intervocàlica desapareix, ex: sudarem → suor.
• La -e final desapareix, ex: florem → flor.
• Les vocals tòniques solen romandre, mentre que les àtones poden desaparèixer.
• Sonorització de consonants sordes: P → B, T → D, C → G.
• Monoptongació de diftongs: AE, OE → E; AU → O.
• Palatalització: LI, LE + vocal = LL.
• Iotització: La I- inicial davant A, O, U = J, ex: iocum → joc.

Expressions Llatines Comunes

Frases Cèlebres i el seu Significat

Moltes expressions llatines s'han mantingut vives en el nostre llenguatge i cultura:

• Ad Kalendas Graecas - Fins les calendes gregues (mai).
• Acta est fabula - L'obra de teatre ha acabat.
• Ultima latet - L'última hora està oculta.
• Tabula rasa - Tauleta esborrada (ment en blanc).
• Credo - Jo crec.
• Opera prima - Primera obra.
• Quod natura non dat, Salmantica non praestat - Allò que la natura no dona, la Universitat de Salamanca no ho proporciona.
• Ex cathedra - Des de la càtedra (amb autoritat).
• Mea culpa - Meva culpa.
• Ad nauseam - Fins a l'angúnia (fins a l'avorriment).
• Persona non grata - Personatge no agradable.
• Habitat - Habita.
• Placet - Plau.
• Ubi sunt? - On són? (Tòpic literari sobre la fugacitat de la vida).
• In memoriam - En record d'algú.

Edificis Públics de l'Antiga Roma

El Circ Romà: Curses de Carros

El circ era un edifici on tenien lloc les curses de carros. Els carros podien ser:

• Bigues: tirats per 2 cavalls.
• Trigues: tirats per 3 cavalls.
• Quadrigues: tirats per 4 cavalls.

Els aurigues eren els conductors dels carros.

Parts del Circ Romà

Les parts principals del circ eren:

• Cavea: Graderies per al públic.
• Tribuna: Lloc d'honor.
• Septem ova: Set ous que marcaven les voltes.
• Carceres: Les portes de sortida dels carros.
• Spina: Mur central que dividia la pista.
• Ornamenta: Elements decoratius de la spina.
• Arena: La pista de sorra.
• Metae: Les fites o punts de gir a cada extrem de la spina.

L'Amfiteatre Romà: Gladiadors i Espectacles

L'amfiteatre era un edifici de forma circular o ovalada, on se celebraven combats de gladiadors, lluites entre animals (venationes) i representacions de combats navals (naumàquies).

Parts de l'Amfiteatre Romà

Les parts principals de l'amfiteatre eren:

• Façana: L'exterior de l'edifici.
• Porta principal: L'entrada més important.
• Cavea: Les graderies per al públic.
• Arena: La pista central.
• Vomitoria: Les grans portes d'accés i sortida per al públic.

El Teatre Romà: Arts Escèniques

El teatre era el lloc per a peces teatrals com comèdies, tragèdies, pantomimes o espectacles de recitació, dansa i música.

Parts del Teatre Romà

Les parts principals del teatre eren:

• Cavea: On s'asseia el públic.
• Orchestra: Espai semicircular per als músics i el cor.
• Parodos: Passadís cobert que donava accés a l'orchestra.
• Scaena: Edificació de l'alçària del diàmetre de l'orchestra, on actuaven els actors.
• Proscaenium: Part anterior de la scaena, una plataforma elevada.
• Postscaenium: Part posterior de la scaena que servia de vestidor.
• Frons scaenae: Façana del postscaenium, amb un decorat fix i permanent.