Gramàtica Llatina i Teatre Romà: Plaute, Terenci i Tipus de Fàbules
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,37 KB
Formes No Personals del Verb Llatí i Teatre Romà
A continuació, es presenta una taula amb exemples de formes no personals del verb llatí i les seves característiques gramaticals:
Cas | Nombre | Gènere | Temps | Veu | Traducció | |
Amantibus | Ablatiu/Datiu | Plural | Masculí/Femení/Neutre | Present | Activa | als/les que estimen |
amatos | Acusatiu | Plural | Masculí | Pretèrit Perfet | Passiva | els/les estimats/des |
amanda | Ablatiu/Vocatiu | Singular | Femení | Present/Futur | Activa/Passiva (Gerundiu/Gerundiu Passiu) | per ser estimada / que ha de ser estimada |
amaturus | Nominatiu | Singular | Masculí | Futur | Activa (Participi de Futur Actiu) | el que està a punt d'estimar |
Tipus de Fàbules Romanes
El teatre romà es classificava segons la vestimenta dels actors o l'origen de la trama:
- Fàbula togata: Anomenada així per la toga romana, pròpia dels ciutadans romans.
- Fàbula palliata: El nom deriva de pallium, un tipus de vestit grec.
- Fàbula cothurnata: El nom prové del calçat que duien els actors, els coturns, típics de la tragèdia grega.
- Fàbula praetexta: Anomenada així perquè els actors duien posada la túnica praetexta, blanca amb una franja porpra, pròpia dels magistrats romans.
Comparativa entre Plaute i Terenci
Dos dels autors més destacats de la comèdia romana, amb estils molt diferents:
Plaute
- Influència del teatre itàlic i referents romans.
- Busca principalment la comicitat.
- Caricaturització dels personatges.
- Predomini de les parts cantades.
- Llenguatge popular, fins i tot vulgar (sermo uulgaris).
- Arguments poc coherents.
- Moviment escènic (comoedia motoria).
- Públic popular, gran èxit.
- El seruus (esclau) és sovint el personatge principal.
- Molta vis comica (força còmica).
- Menyspreu pel món grec.
- Objectiu: divertir els espectadors.
- Comèdia d'embolic.
Terenci
- Acció travada i ben estructurada.
- Llatí depurat i elegant.
- Manca de vis comica.
- Objectiu: educar els espectadors.
- Els joves són sovint els personatges principals.
- Comèdia psicològica.
- Comèdies pausades (comoedia stataria).
- Valoració del món grec.
- Més gran influència grega, sense referències romanes explícites.
- Intenció moralitzant.
- Excel·lent retrat psicològic dels personatges.
- Predomini dels diàlegs.
- Llenguatge elegant, registre col·loquial culte.
- Estructura meditada i ben travada de les obres.
- Públic culte i minoritari, poc èxit en el seu temps.
Exemple de Traducció del Llatí
Cèsar estava esperant la senyal per sortir del campament amb tres exèrcits, i va ordenar als soldats d'aquests exèrcits que acudissin. Recordà que estaven disposats en un recorregut més curt des del campament d'aquestes cohorts segons l'informe d'Afrani, i ho va fer per enviar-lo al mateix lloc. Les nostres tropes van ser obligades a acostar-se al camp de batalla i els enemics van ser expulsats.