Gramàtica i Origen del Català

La Crònica

Definició: Narració d'una notícia ampliada i comentada. El seu nom prové del déu «Cronos», que vol dir temps.

Funció: Narra fets succeïts en una determinada seqüència de temps. És un gènere informatiu i representa el primer grau d'interpretació dels fets.

Corresponsal i enviat especial: Un corresponsal és un periodista que s'està al lloc on s'esdevenen fets que poden ser notícia. Si en un lloc passa una notícia i no tenen a ningú en aquell lloc, envien un enviat especial.

Estructura: Pot ser diversa: des de l'estricte ordre cronològic fins a la forma de piràmide invertida pròpia de la notícia.

Llenguatge: Estàndard, amb possibles recursos retòrics.

L'Oració

Definició: Unitat lingüística amb sentit complet i entonació lògica. Consta de dues parts (subjecte i predicat), que són sintagmes.

Tipus d'oracions:

• Oracions simples: Solen tenir un verb. Exemple: La mare menja torró.
• Oracions compostes: Tenen més d'un verb. Exemple: La mare menja torró i parla per telèfon.

El Subjecte i el Predicat

• El subjecte: Ens informa de qui o què parlem.
• El predicat: Ens informa d'alguna cosa del subjecte.

Concordança: El subjecte i el predicat sempre concorden en nombre i persona. Exemple: El pare estén la roba al balcó.

El·lipsi: En alguns casos, en una oració pot ser que no trobem el subjecte. Això s'anomena el·lipsi.

El Sintagma Nominal i el Sintagma Verbal

Nucli: Dintre de cada sintagma hi ha un nucli.

• Subjecte: És un sintagma nominal (SN) i el seu nucli és un nom.
• Predicat: És un sintagma verbal (SV) i el seu nucli és un verb.

L'Oració Simple i l'Oració Composta

• Oració simple: Oració que sol tenir un verb.
• Oració composta: Oració que té més d'un verb.

Origen de la Llengua Catalana

La romanització: Va succeir al segle I, quan els romans van estendre el seu imperi per tota la costa mediterrània i van implantar les seves costums, religions i el seu dialecte, el llatí.

Arribada a la península Ibèrica: Els romans van entrar per Empúries el 218 aC.

Caiguda de l'Imperi Romà: Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (l'any 476 dC), el llatí de les classes acomodades i cultes es va mantenir com a llengua literària, mentre que la llengua de les classes populars va esdevenir l'anomenat llatí vulgar. Aquest llatí parlat inculte va anar evolucionant fins a arribar a fragmentar-se en els dialectes de les llengües romàniques.

Pronoms Febles

Complement Indirecte (CI) (a qui? per a qui?):

• Singular: Li
• Plural: Els / Les

Complement Directe (CD) (què? qui?):

• CD determinat (article o demostratiu): el, la, els, les, l'
• CD indeterminat (altre determinant o res): en
• CD neutre (això, allò, oració): ho

Complement Atributiu (CAtr.) (amb verbs copulatius):

• CAtr. Determinat (article o demostratiu): el, la, els, les, l'
• CAtr. Indeterminat (altre determinant o res): ho