La Gran Depressió: Causes, Conseqüències Econòmiques, Polítiques i Socials

La Gran Depressió va ser un període de greus conseqüències econòmiques i socials a nivell mundial. Les seves característiques principals van incloure:

Característiques principals:

• Sobreproducció industrial: Es va observar un ritme desaccelerant a l'economia dels Estats Units, entrant en recessió.
• Crisi de liquiditat: La manca de recursos monetaris va ser un factor clau. La caiguda de les accions va generar una cadena d'impagaments, provocant el tancament d'indústries i entitats bancàries. El desig de vendre a qualsevol preu els béns va comportar una caiguda generalitzada dels preus.
• Caiguda del consum: Aquesta caiguda va ser provocada per l'augment de l'atur, la disminució de la capacitat adquisitiva, la por a ser acomiadat i la caiguda dels preus agraris. L'endeutament, derivat de l'adquisició de béns de consum duradors, també va contribuir a aquesta situació.

Conseqüències econòmiques:

La crisi borsària es va convertir en una crisi econòmica que va acabar afectant tots els sectors. El sistema bancari va ser el primer a patir les conseqüències, ja que els deutors no podien retornar els préstecs. La majoria dels bancs havien acceptat accions de borsa com a garantia, i amb la seva caiguda, molts van tancar. Es calcula que uns 4.000 bancs van tancar, arruïnant milions de famílies i fent que milers de nord-americans perdessin els seus estalvis. El pessimisme es va apoderar de l'ambient, provocant un descens del consum i la incapacitat de la població per pagar els seus deutes. La crisi industrial va ser induïda pel subconsum i la caiguda de les inversions.

Conseqüències polítiques:

L'augment de l'atur va tenir greus conseqüències polítiques, com ara un retrocés del liberalisme i una ampliació del poder executiu. Això va afavorir l'ascens de sistemes totalitaris, que prometien un estat fort capaç d'imposar disciplina i cohesió nacional.

Conseqüències socials:

Es va produir un creixement significatiu de l'atur. Aquells que van conservar el seu treball van patir retallades salarials, provocant un descens general del nivell de vida de la població. Demogràficament, es va observar un augment de la mortalitat i una disminució de l'esperança de vida. En els països feixistes, es va registrar un augment de la natalitat. L'emigració i el trasllat del camp a les ciutats van ser també conseqüències notables, però les ciutats no van poder absorbir tota la població, creant guetos marginals com les Hoovervilles als Estats Units. L'estructura social es va modificar: els sectors més pobres van ser els més afectats, mentre que la classe mitjana va resistir, tot i que molts es van veure obligats a proletaritzar-se, convertint-se en el principal suport social dels feixismes.

Impacte internacional:

La crisi nord-americana va arrossegar amb ella molts països europeus i de la resta del món. La caiguda dels preus dels productes americans va fer impossible la competència amb altres empreses mundials. La reculada de la demanda nord-americana va reduir les importacions, perjudicant els països exportadors. A més, es va produir un descens dels préstecs i les inversions a Europa.