La Gran Depressió: Causes, Crisi Bancària i Impacte Global

Causes de la Gran Depressió

La sobreproducció industrial i la desacceleració del ritme de creixement als Estats Units van ser factors clau. La crisi de liquiditat, entesa com la manca de recursos monetaris per fer front al pagament dels deutes, va ser un altre element determinant. La caiguda de les accions va generar una cadena d'impagaments que va provocar el tancament de moltes indústries i entitats bancàries. A més, la crisi de liquiditat va forçar la retirada d'inversors a Europa i la cancel·lació de molts crèdits a països exportadors d'aliments. El desig de vendre a qualsevol preu els béns ja produïts va accelerar la caiguda dels preus (deflació). La caiguda del consum, influïda per la disminució de la capacitat adquisitiva i la por de ser acomiadat, també va ser crucial. Altres factors importants van ser la caiguda dels preus agraris i l'endeutament.

Sobreproducció

Procés econòmic en el qual es produeixen quantitats superiors a les que pot absorbir la demanda.

Crac del 29

Fallida sobtada i ràpida. S'aplica a l'esfondrament de la cotització de les accions de la Borsa de Nova York l'any 1929.

Multiplicador Keynesià

Plantejament de l'economia keynesiana segons el qual l'augment de la despesa pública, transformat en salaris i béns, genera una nova demanda en sectors econòmics diferents.

La Crisi Bancària i Industrial

La sobreproducció, la manca de diners i la caiguda del consum van fer que la crisi afectés tots els sectors de l'economia. El sistema bancari va ser un dels primers afectats perquè no es podien tornar els préstecs i la majoria de bancs havien acceptat accions de la borsa com a garantia. La població, per tant, va acudir als bancs per retirar l'efectiu dels seus comptes. Tot això va desfermar la crisi bancària.

Per superar les dificultats, els bancs van reduir la concessió de crèdits per a la indústria i el consum. Això va impedir a moltes empreses i famílies pagar els deutes i mantenir el consum. La ruïna dels inversors borsaris i la disminució del crèdit van provocar el descens del consum. El subconsum i la caiguda de les inversions van induir la crisi industrial. La caiguda de l'activitat industrial va suposar un gran augment de l'atur.

La depressió va tenir unes conseqüències socials greus: la pobresa es va estendre a capes àmplies de la població. La desocupació va agreujar encara més la contracció de la demanda: milions d'aturats sense ingressos van deixar de consumir, mentre que una gran part dels que continuaven ocupats van deixar de consumir per poder estalviar. La disminució de la demanda va fer baixar novament la producció industrial i agrícola. La crisi s'alimentava a si mateixa.