La Gran Depressió i l'Economia Americana dels Anys 20

La Gran Depressió: Causes i Conseqüències

La Gran Depressió va ser causada, en primer lloc, per la sobreproducció industrial, que va començar a fer-se evident abans de l'enfonsament de la borsa. En segon lloc, la crisi de liquiditat (manca de recursos monetaris) per fer front al pagament dels deutes, com a conseqüència del crac de la borsa, va afavorir l'expansió de la crisi. La caiguda de les accions va generar una cadena d'impagaments i va provocar el tancament de moltes indústries i d'entitats bancàries. A més, la necessitat de liquiditat va forçar la retirada d'inversions a Europa i la cancel·lació de molts crèdits a països exportadors d'aliments. Al seu torn, el desig de vendre a qualsevol preu els béns ja produïts va accelerar la caiguda dels preus (deflació). En tercer lloc, la caiguda del consum provocada per l'atur i el convenciment que la situació econòmica probablement empitjoraria van agreujar més la situació. En aquesta disminució del consum hi van influir la disminució de la capacitat adquisitiva dels inversors de borsa afectats per la crisi de liquiditat, la por de ser acomiadat i altres factors com la caiguda dels preus agraris i l'endeutament.

L'Economia Americana als Anys 20

La Primera Guerra Mundial va afavorir l'economia americana, ja que es va convertir en la primera subministradora de primeres matèries, productes industrials i capitals. Entre 1914 i 1918, l'economia americana va créixer una mitjana anual d'un 15%. A més, durant el conflicte, els EUA van acumular més de la meitat de les reserves mundials d'or, i tots aquests factors junts van convertir progressivament el dòlar en la moneda més forta. Després de la guerra, la necessitat de reposar els béns d'equipament destrossats per la guerra i el desig de consumir, van convertir Europa en una gran compradora de productes americans, i d'altres països. Però cap el 1920, aquesta demanda havia tocat sostre, i això va fer que l'economia americana entrés en una breu fase de recessió, que es va acabar el 1922 amb una nova etapa de creixement.

El Creixement Econòmic

Superat aquest primer moment, els anys 20 ofereixen una impressió de benestar i creixement generalitzats. De 1923 a 1929, la producció americana es va incrementar un 64%, i la renda nacional va créixer un 30%. L'etapa de crisi havia fet veure que no era convenient lligar aquest creixement econòmic a les exportacions, sinó que més bé calia consolidar el mercat interior, que l'any 1929 tenia 121 milions d'habitants. Eren els inicis del que s'anomenaria la societat de l'abundància. Els factors que van contribuir a aquest creixement econòmic foren:

• a) La renovació del sector energètic, caracteritzada per l'increment del consum de petroli i electricitat.
• b) La consolidació dels nous sectors industrials, com el de l'automòbil, l'aviació, la radiofonia o la indústria cinematogràfica.
• c) Un augment de la productivitat i el consum, amb el triomf del taylorisme. A més, amb l'increment dels sous, els treballadors esdevenien grans consumidors.
• d) Un increment de la concentració empresarial, que va permetre efectuar grans inversions.

La prosperitat va ajudar al que encara avui s'anomena l'American Way of Life, estil americà d'entendre la vida, caracteritzat per un elevat consum i una uniformització de gustos, a la qual cosa va ajudar la proliferació de la publicitat. A la llarga, aquest model es convertiria en el prototipus de societat contemporània occidental.