La Gran Depressió: Expansió i Recuperació

Com es va estendre la crisi a la resta del món?

La crisi dels EUA va arrossegar els països d'Europa i la resta del món. Els factors d'expansió van ser diversos:

• La davallada dels preus dels productes nord-americans va posar en greus dificultats les empreses de la resta del món, que no hi podien competir.
• La baixada de la demanda va reduir les importacions dels EUA, cosa que va perjudicar els països exportadors.
• Els problemes de la banca van comportar una davallada dràstica dels préstecs i de les inversions nord-americanes a l'exterior.
• La imposició d'aranzels a les importacions (proteccionisme) pels EUA per estimular la producció nacional. Aquesta mesura va ser seguida per altres països.

La caiguda del comerç interior va afectar els països exportadors d'aliments i de matèries primeres de l'Amèrica Llatina i d'Àsia. La disminució dels ingressos va impedir a aquests països tornar els préstecs i els va obligar a reduir-ne la demanda als països industrialitzats. La caiguda de la producció industrial, les fallides bancàries i l'augment de l'atur es va estendre per Europa i la resta del món.

Les propostes de recuperació de la crisi

El New Deal de Roosevelt

El New Deal va ser una nova política impulsada a partir del 1933 pel president dels EUA, Franklin D. Roosevelt, per superar la crisi econòmica i minvar els seus efectes socials. El seu programa advocava per la intervenció pública. Les línies d'actuació principals van ser:

• La creació de la Works Progress Administration per fomentar la construcció d'obres públiques que creessin ocupació i augmentessin la demanda. Dins del projecte va sorgir la Tennessee Valley Authority, que va construir grans preses hidroelèctriques en una de les zones més deprimides dels EUA.
• El National Recovery Administration per impulsar els acords de preus entre empreses i evitar-ne la fallida.
• La Llei d'ajustament agrari, que tenia com a finalitat reduir la producció agrària i recuperar els preus.
• Les ajudes per al pagament d'hipoteques i la regulació del mercat hipotecari, gràcies a la qual un milió de famílies van poder evitar el desnonament.
• La nova llei de relacions laborals, que va reconèixer la llibertat de sindicació i el dret de negociar els salaris col·lectivament. A més, es va establir un salari mínim i un nombre màxim d'hores de feina setmanals.
• La creació d'una assegurança d'atur i subvencions als ancians pobres i a les persones dependents (Social Security Act).

Per impedir una nova crisi especulativa i bancària es va establir un control estatal rígid sobre els bancs i es va crear una assegurança federal per garantir els dipòsits en cas de fallida bancària. Es va formar una comissió de valors i de canvi que havia de supervisar les emissions d'accions i vetllar pel bon funcionament del mercat borsari. Es va devaluar el dòlar en més d'un 40% per afavorir les exportacions l'any 1934.