La Gran Divergència: Anàlisi de l'Evolució Econòmica Mundial

1. La Gran Divergència

1.1 Evolució de l'economia mundial a llarg termini

Creixement econòmic: augment de la renda o el valor dels béns i serveis finals que produeix una economia en un període determinat. PIB/PIB per càpita ➔ 4 factors: població (treball), recursos naturals, tecnologia (innovacions) i institucions (àmbit social).

Canvis Nivell PIB: Descobriment d'Amèrica i Revolució Industrial.

Els sistemes polítics han tingut una alta influència en el creixement econòmic. En general, la democràcia va experimentar un creixement més alt que l'autocràcia (a excepció de la Xina).

Desenvolupament: capacitat dels països o regions per crear riquesa amb l'objectiu de promoure i mantenir la prosperitat o benestar econòmic i social dels habitants. ➔ Índex de Desenvolupament Humà (IDH).

Indicadors: renda per càpita, educació i salut (esperança de vida).

Desigualtats: poden ser desigualtats en quant al nivell de renda (individual, entre països): PIB i indicador COEFICIENT DE GINI, o bé en benestar (IDH – D ajustat a desigualtats)➔ indicadors: renda per càpita, educació i salut.

1.2 La gran divergència

Característiques principals de les economies preindustrials: l'AGRICULTURA TRADICIONAL:

Les economies preindustrials eren agràries, caracteritzades per l'escassetat i la desigualtat, però amb capacitat de generar creixement. L'escassetat era donada per la baixa productivitat i el creixement demogràfic, i també per l'aparició de les societats estructurades:

Societats tributàries: la majoria de la societat està obligada a pagar tributs als dirigents i temples.

Societats esclavistes: els esclaus i el producte del seu treball pertanyia als seus propietaris.

Societats feudals: renda feudal.

La majoria de pobles d'occident és representat per:

• Un o uns pocs pagesos rics, propietaris de terres i ramats, que oferien jornals i préstecs i que dominaven la vida de la comunitat.
• Un nombre menor de pagesos mitjans, capaços de viure de la seva explotació.
• Una majoria de pagesos pobres, sense terres i amb béns insuficients.

L'agricultura depèn bàsicament dels factors terra i treball i de les tècniques disponibles, i no tant del capital, el qual era escàs i variava lentament.

L'economia orgànica dificulta el creixement econòmic:

Creixement de la població comporta una ampliació de la superfície conreada ➔ reducció de les pastures i boscos ➔ desequilibri ecològic.

La Gran Divergència: debat historiogràfic:

Adam Smith: deia que la caiguda econòmica era anterior a la Revolució Industrial.

Escola Califòrnia (Pomeranz, 2000): ingressos a l'època del 1800 de productivitat, molt similars en quant a Europa i Àsia, no és fins després del 1800 en què s'estableix la divergència entre els dos continents.

Allen: dóna la raó a Adam Smith. No utilitzar PIB, sinó Salari Real ➔ Ràtio Subsistència (salari real) = salari nominal (plata) / cost cistell de subsistència.

Economistes clàssics: afirmaven la superioritat de rendes a Europa davant Àsia abans de la Revolució Industrial.

Indicadors alternatius per explicar el distanciament entre Europa i Àsia

Abans del 1820, eren poc fiables les xifres del PIB per càpita. Com a alternativa s'utilitzen els salaris reals, els quals ofereixen informació de la quantitat de béns que pot adquirir la població que rep aquest ingrés. S'ha de tenir en compte el cost de la vida.

Trets fonamentals de l'evolució de la desigualtat en els nivells de vida a Europa i Àsia a l'època preindustrial

Conseqüències de nivells de subsistència baix: baixa alçada, baixa educació i eliminació de la motivació econòmica que necessita un país per a desenvolupar la seva economia.

PETITA DIVERGÈNCIA (ascendent) ➔ provoca de forma indirecta ➔ REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ➔ GRAN DIVERGÈNCIA

1.3 El règim demogràfic antic

El model demogràfic antic

Augment de la població a llarg termini ➔ transició demogràfica.

Model demogràfic antic:

Correspon a les societats preindustrials. Creixement lent de la població (alta mortalitat 30-35% i alta natalitat 35-40%), només un 25% dels nascuts arribaven a l'any. Les famílies tenien molts fills ja que molts d'ells no sobrevivien i els que sí que ho feien els hi servien per a treballar.

Època preindustrial ➔ esperança de vida d'uns 25 anys.

Model demogràfic modern: creixement de la població més ràpid (baixa natalitat però també baixa mortalitat) degut a les millores de salut i de les condicions de vida.

CREIXEMENT NATURAL = taxa natalitat – taxa mortalitat

CREIXEMENT REAL = (naixements + immigracions) – (mortalitat + emigració)

TAXA CREIXEMENT ANUAL ACUMULATIU = creixement mitjà anual entre períodes. (ex 1950-2000) ➔ (((població 2000/població 1950)^1/50)-1) x 100

Amb la pesta negra la població va disminuir molt, i a conseqüència d'això van augmentar considerablement els salaris.

Malthus: important al segle XVIII en l'àmbit econòmic. Explicar les raons de l'augment de la població en èpoques on abans havien estat baixes. Deia que la causa era la falta de recursos de manera incondicional ➔ PESIMISTA ➔ SOSTRE MATUSIÀ (frens compulsius i frens preventius). La població d'una àrea determinada està limitada per la quantitat d'aliments de què pot disposar (sostre maltusià).

Augment de la població ➔ encariment dels aliments ➔ caiguda dels ingressos reals:

FRENS COMPULSIUS: augment de la mortalitat.

FRENS PREVENTIUS: caiguda de la natalitat.

Els 2 frens comporten un descens de la població.

Pauta europea de matrimoni (fre preventiu): disminució de la fecunditat i natalitat ➔ comporta ➔ retard a l'hora de tenir fills i un augment considerable de solters.

• Gent es casa amb qui vol
• Dret heretat de les dones
• Voluntat independència i crear pròpia llar
• Augment de l'accés de la dona al treball

Apareix a Anglaterra la Llei dels Pobres (sistema d'ajut als pobres impotents).

Les crisis demogràfiques són donades per la desigualtat de la renda i no pas pel creixement de la població.

Les revolucions agrària i industrial produeixen un gran creixement de les subsistències disponibles i, per tant, fan desaparèixer la limitació del creixement demogràfic.

Conclusions

Es podria dir que la tecnologia va jugar un paper important en el creixement demogràfic observat en el món a partir del segle XIX.

A l'actualitat però, la persistència de fam en algunes regions del món no es dona per la incapacitat de produir aliments per a una població creixent (una vegada el canvi tècnic ha permès superar els rendiments decreixents de la terra), sinó per la mala distribució dels aliments.

1.4 El dinamisme de la G.B i Holanda durant l'època moderna: agricultura, comerç i manufactura:

Revolució Industriosa (XVII-XVIII)

S.XVII – XVIII ➔ Anterior a la Revolució Industrial

CANVI COMPORTAMENT FAMÍLIES: augment de les hores de treball, de la mà d'obra de les dones i nens, i per tant de l'aportació econòmica familiar que comportarà una millora en la capacitat de consum. Estudi ➔ Ingressos anuals de les llars.

INDUSTRIOSITAT TREBALLADORS: la gent dedicava una part del temps d'oci al treball (més hores i dies treballats / any), per tant van augmentar els consums de béns al mercat.

AUGMENT DEL CONSUM: com que augmentava la demanda de béns, els béns disponibles es produïen més i augmentaven els locals d'adquisició de béns)

Protoindústria (putting-out-system)

La població complementa els ingressos agraris fent manufactures domèstiques a càrrec d'un comerciant urbà. Els comerciants urbans posaven: capital circulant, matèries primeres, contractes dels treballadors rurals, comerç dels productes acabats i el procés de producció (normalment la Protoindústria es centrava en el sector tèxtil).

Apareixen noves fibres, augmenta el consum i a conseqüència d'això disminueix el treball, la matèria primera, les instal·lacions i la qualitat ➔ seda, lli i cotó. La fabricació es va passar de la ciutat al camp.

Comerç Internacional

S.XVII

Plata: abundància que provoca una disminució del valor d'aquesta i un augment en els preus. Augmenta també molt la dificultat d'extracció i per tant baixa el rendiment de la mineria.

Fi del monopoli de Castella i Portugal en favor de Holanda, Anglaterra i França.

Holanda: centre mundial del comerç internacional. Companyia a Índia Occidental: plantacions, monopolis d'explotació comercial, nous mercats.

S.XVIII

Anglaterra: companyia a Índia Occidental: plantacions, monopolis d'explotació comercial, nous mercats. Navigation Acts (1651). Política mercantilista fins la 1a G.M. Gens bo per a les colònies.

Característiques Holanda i Anglaterra s.XVII i s.XVIII:

• Productes principals ➔ monocultius
• Tràfic d'esclaus africans
• Inici del comerç massiu (es fa més important la quantitat venuda que el preu/unitat)
• Comerç Mediterrani no pot competir amb l'anglès i holandès.

Institucions, instruments i tècniques mercantils

Hi ha una millora en l'organització, una disminució de riscos, facilitació dels crèdits i un control del negoci.

Moneda: segle XIII – XVII ➔ or i plata

Segle XVII: apareix la moneda en paper (bitllet)

Mercats i fires

Crèdit i banca

S.XVIII ➔ Pensament liberal Adam Smith.

Rendiment i productivitat de la terra decreixents i els preus creixents ➔ es produirà menys, el cost augmentarà (per tant menys benefici) i la qualitat disminuirà.

Revolució Agrària Anglesa

Hi ha una millora en la tècnica agrícola i per tant un augment en la productivitat d'aquesta.

GUARET (abans): dividir la terra en 2 parts i cultivar la meitat cada mig any per a deixar descansar el sòl (baixa productivitat).

NORFOLK: 4 parts cultivades amb 4 productes diferents. Hi ha una rotació que evita el desgast de la terra i augmenta la productivitat d'aquesta.

La revolució agrària: Gran Bretanya

Canvis més rellevants:

• Introducció de rotacions de conreus
• Selecció de llavors i animals reproductors
• Inversió de capital en la millora dels camps
• Interès pel progrés agrari

Hi ha una substitució de l'agricultura d'autoabastament per una agricultura per al mercat.

Conseqüències: de collir 3 o 4 vegades la llavor, es va passar a 10 i sense guaret.

Procés de tancament dels camps (“enclosure”):

Es reconverteixen els camps oberts i les terres comunals en terres tancades i privades.

Procés car on només els grans propietaris en surten beneficiats.

Això els permet introduir millores tècniques, contractar mà d'obra assalariada i establir nous conreus ➔ màxima eficiència agrària i màxim benefici pels propietaris.

La revolució agrària: Països Baixos

Aprofitament d'una part del guaret per a conrear lleguminoses o prats artificials ➔ s'obté més aliment per al bestiar ➔ permet mantenir més bestiar durant l'hivern ➔ perfeccions més fems ➔ rendiment superior dels cereals.

ECONOMIA ORGÀNICA (subsistència) ➔ economia de mercat:

• Selecció llavors i animals reproductors
• Inversió de capital en millora dels camps
• Interès pel progrés agrari
• Tancament de camps

CONCLUSIONS: explicació de la divergència a l'època moderna:

• Revolució industriosa i agrícola
• Imperis colonials i comerç internacional.
• Marc institucional (situació de les persones davant la llei, normes econòmiques (llibertat, protecció, etc)).
• Model demogràfic europeu.