El Gran Masturbador de Dalí: Anàlisi i Significat

El Gran Masturbador

Doc. gen. Cron: 1929
Estil: surrealisme oníric
Tèc: oli
Suport: tela 1,1m x 1,5m
Loc: Museu d’Art Reina Sofia, Madrid.

Context Històric

Surrealisme. L’any 1929 va ser decisiu no solament pel que fa a la biografia de Dalí, sinó també a l’evolució del moviment pictòric del surrealisme, del qual aquesta obra és una de les manifestacions més representatives. Elabora allò que s’anomenava mètode paranoicocrític que es basava en relacionar imatges d’allò més arbitràries amb altres que sorgeixen com a obsessió. Dalí domina a la perfecció la tècnica pictòrica: dibuix impecable i precís, colors brillants i lluminosos, realisme quasi fotogràfic. La diferència amb la pintura tradicional rau en les associacions insòlites entre elements del quadre i en l’atmosfera delirant i onírica que envolta les seves obres.

Anàlisi Formal

Elements Plàstics

Sorprèn la precisió en els detalls i l’acurat dibuix, a més del colorit brillant. El que és absolutament nou són les relacions entre els diferents elements del quadre, entre el somni i l’al·lucinació. Dalí il·luminava les seves visions paranoiques amb una llum arbitrària.

Composició

La figura central és un autoretrat del pintor, recolzat en un gran nas, en el qual apareixen adherits diversos símbols sexuals com el llagost o la dona, probablement Gala, que acosta la cara als genitals.

A “El gran masturbador”, com en altres quadres posteriors, hi ha un marcat contrast entre els paisatges i l’arquitectura durs i uns personatges tous i flàccids.

Estil

Dalí començà a pintar influït pel puntillisme, el cubisme i el futurisme, però de seguida evolucionà cap al surrealisme. Aprofundí cada vegada més en les seves obsessions i, en la vida real, es decantà cap a una concepció de l’art com a show personal, dominat a parts iguals pel mercantilisme i pel cinisme vital.

Interpretació

Contingut i Significació

Les imatges dalinianes configuren un món propi en el qual aspectes amagats de la vida quotidiana surten impúdicament a la llum. Dalí havia convidat Paul Eluard i la seva parella Gala, i altres surrealistes, a passar uns dies a Cadaqués. Es va interessar per Gala i va pintar el quadre ple de símbols sexuals i fàl·lics pels sentiments, carnals i passionals, que ella li provocava: les petxines i pedres són pels passeigs per la platja amb ella on l’autor l’únic que podia fer era esclafir a riure; el llagost, amb el ventre ple de formigues, representen les pors infantils de Dalí, i la seva forma allargada accentuen el símbol fàl·lic; i altres símbols destacables són el lleó i la seva gran llengua, i la fel·lació. La parella de sota que s’està abraçant, és Gala, l’home de l’esquerra representa la solitud, i el lliri que té la dona al coll, és símbol de la puresa.

Funció

Dalí era partidari d’una participació activa de l’individu en l’autoinducció d’imatges delirants com les que produeix la paranoia i que no esquiven les manifestacions desagradables; aquest quadre es converteix, així, en una via d’escapament dels seus desigs sexuals.