La Gran Mesquita de Còrdova: Un Llegat de l'Al-Àndalus

La Mesquita de Còrdova: Història i Art Islàmic

Aquesta obra pertany a l'art islàmic de l'Al-Àndalus, més concretament, al primer període de l'Emirat Califal de Còrdova. Podem destacar tres grans etapes de l'art islàmic a la Península Ibèrica: l'època Omeia i Califal, l'època Almohade i, finalment, l'època Nassarita. Cal comentar que, durant el període Almohade, l'art que trobem al nord d'Àfrica és el mateix que trobem a la Península.

Influències i Característiques de l'Art Islàmic Andalusí

Els àrabs eren nòmades i això significava que rebien moltes influències, resultant en un art eclèctic. Concretament, van rebre influències de:

• L'art romà: el sistema constructiu voltat, l'arc de mig punt.
• L'art bizantí: utilització de voltes, cúpules, mosaics.
• El Pròxim Orient: l'arc lobulat.
• L'art visigot: l'arc de ferradura, però adaptat.

Obres significatives d'aquest estil inclouen la Mesquita d'Omar o de la Roca, la Mesquita de Damasc, la Torre del Oro i l'Alhambra de Granada.

Característiques Clau de l'Art Islàmic

Les característiques més significatives d'aquest art són les següents:

• L'escultura i la pintura gairebé no existeixen perquè l'Alcorà prohibeix les representacions sagrades.
• És un art principalment religiós.
• L'adaptació de l'art visigot en l'art califal.
• Art civil en forma de palau fortalesa (alcassaba).
• Utilització de materials no nobles a l'exterior i més rics a l'interior.

Arquitectura i Ampliacions de la Mesquita de Còrdova

La planta de la Mesquita és de tipus hipòstil i està formada per dues parts principals: el haram, que és la part sagrada, i el shan, que representa la part no sagrada. Al shan hi trobem el minaret i la font per purificar-se. Al haram hi ha una sèrie de naus perpendiculars al mur de la quibla. També s'hi poden observar el mihrab i la macsura.

Cal destacar que hi va haver una primera mesquita construïda per Abderraman I, que constava dels elements típics. Aquesta primera mesquita tenia onze naus perpendiculars al mur de la quibla i dotze trams. Posteriorment, a causa d'un augment de la població, Abderraman II va realitzar una ampliació del shan i del haram, afegint vuit trams. Al-Hàkam II va ser el tercer a ampliar-la, afegint naus i traslladant el mur de la quibla. L'ampliació que va fer Al-Hàkam II és important perquè el mihrab i la macsura que es conserven avui dia són els seus. Finalment, Almansor va ampliar la mesquita amb vuit naus, deixant el mihrab i la macsura intactes.

Elements Arquitectònics i Espai

Pel que fa a l'espai interior, és unitari i el punt ordenador és el mihrab. La llum no hi juga un paper significatiu. Les línies dominants de l'espai exterior són les horitzontals, trencades per la verticalitat del minaret. L'escala és divina, ja que parlem d'una societat religiosa. Quant a la relació interior-exterior, es pot dir que hi ha un trencament: mentre que l'exterior és auster, l'interior és ric. Parlem d'entrades i no de façanes. Sí que té relació amb l'entorn, ja que era el símbol de la ciutat i tot girava al seu voltant.

Pel que fa als elements de suport, hi trobem la columna, formada per un capitell de l'antic temple visigot, un mur i contraforts. Com a elements suportats, hi ha l'arc de ferradura, que juga amb l'alternança cromàtica donada per l'alternança de materials. Això es deu a la influència de l'aqüeducte de Mèrida. També hi trobem els arcs polilobulats a la macsura, els arcs trilobulats i, finalment, la cúpula de la macsura de fons daurat, ja que va ser elaborada per mestres bizantins. Els materials utilitzats són la pedra i el maó a l'exterior, i mosaics i marbre a l'interior. El sistema constructiu és voltat.

Significat i Transformació de la Mesquita-Catedral

La Mesquita de Còrdova té un significat religiós de caràcter tant privat com públic. A més, compleix una funció propagandística per expressar el poder dels diferents califes.

Quan els cristians van arribar a aquest territori, van modificar el minaret, transformant-lo en una torre de campanes, i al mig van construir una catedral gòtica. El shan va passar a ser el Pati dels Tarongers. Avui dia, és una mesquita-catedral que expressa el significat de la Reconquesta.