Grans Autors de la Literatura Llatina Clàssica: Plaute, Terenci, Virgili i Horaci

Plaute (250-184 a.C.)

Va tenir molt èxit entre el públic de poble. Escrivia comèdies per a les classes baixes amb un estil vigorós, col·loquial i expressiu. El seu estil era líric i feia paròdia de la tragèdia. No tenia preocupació moral o intel·lectual, només volia divertir i fer riure al públic.

Comèdies conservades (21 obres)

• Aulularia (La comèdia de l'olla)
• Amphitruo (Amfitrió)
• Bacchides (Les Bàquides)
• Miles gloriosus (El soldat fanfarró)
• Menaechmi (Els bessons)

Personatges de Plaute

Els personatges de Plaute no tenen complexitat psicològica; són simples estereotips que es repeteixen d'una comèdia a una altra. Potenciava els personatges còmics com l'esclau o el paràsit, aconseguint grans resultats.

Terenci (República Romana, mort el 159 a.C.)

Fou esclau d'un senador que aviat li va donar la llibertat. Va morir jove (entre 25 i 35 anys) en un viatge a Grècia, segons alguns a causa d'un naufragi.

No va aconseguir tant d'èxit com Plaute perquè era proper a la noblesa i més allunyat del poble. La seva llengua era més culta i mostrava una gran preocupació moral.

Diferències amb Plaute

Hi ha grans diferències entre les obres de l'un i de l'altre, tot i que tots dos tenen els mateixos models de la comèdia nova grega:

• Plaute tendia a exagerar les escenes més còmiques i a fer més caricaturescos els personatges, amb arguments més moguts.
• Terenci tendia a suavitzar la comicitat, buscant més el somriure que les grans riallades.

La influència grega és més accentuada en Terenci, que pertanyia al cercle dels Escipions, mentre que Plaute convivia amb la itàlica.

Obres destacades

• Els germans
• La noia d'Andros
• L'eunuc
• La sogra
• El qui es tortura a ell mateix
• Formió

Virgili (15 oct. 70 a.C. Màntua - 21 set. 19 a.C. Bríndisi)

El seu pare, un pagès amb recursos, el va enviar a estudiar primer a Milà i després a Roma. Allà va aconseguir reconeixement públic amb les Bucòliques, també anomenades Èglogues.

Les Bucòliques (Èglogues)

Són deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí, seguint el model grec de Teòcrit.

Aquest èxit li va facilitar l'entrada al cercle de Mecenàs i la proximitat amb August. Sempre va preferir viure al camp (com es reflecteix a les Geòrgiques). Virgili va conservar sempre una certa aparença de camperol.

Era tímid i tenia manca d'interès per les dones.

L'Eneida

Va treballar-hi durant onze anys i la va deixar inacabada. El 19 a.C. va viatjar a Grècia per inspirar-se en alguns escenaris de l'acció, però va morir a la tornada. Va deixar l'obra sense els últims retocs i alguns versos a mitges. En el seu llit de mort va demanar que es destruís l'original, però August ho va impedir.

Característiques de l'Eneida

• Epopeia en llatí del segle I a.C.
• Encarregada per August, que volia convertir Roma en un imperi i que tothom pensés que tenia un origen mític i diví.
• Narra la guerra entre aqueus i troians que acaba amb la victòria dels primers i la destrucció de Troia.
• Gairebé 10.000 hexàmetres dividits en 12 cants.
• Argument: Caiguda de Troia, viatges d'Eneas, establiment definitiu de la colònia troiana al Laci.

Personatges principals

• Eneas
• Anquises (pare)
• Creüsa (dona)
• Ascanio (fill)
• Dido (reina i fundadora de Cartago)
• Turno
• Lavínia
• etc.

Horaci (65 a.C. - 8 a.C.)

Va néixer a Venúsia en una família humil. El seu pare, un llibert, es va esforçar per donar la millor educació al seu fill, primer a Roma i després a Atenes.

Va lluitar en defensa de la República contra August. Quan August va guanyar, va ser amnistiat, però es van confiscar les terres a la seva família. Va escapar de la pobresa treballant de funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenàs, que li va donar amistat i suport econòmic.

Va restar apartat dels càrrecs polítics, que no li interessaven. Va morir poc després de la mort de Mecenàs i és enterrat al seu costat.

Obres principals

Sàtires

• 18 poemes en 2 llibres.
• Crítica a la societat de manera irònica i no agressiva, amb predomini de la burla amable.

Èpodes

• 17 poemes.
• Representen la transició entre la poesia satírica i la lírica posterior.
• Temes com el beatus ille i l'amor.

Odes

• Conjunt líric de 103 poemes en 4 llibres.
• Temes de la lírica grega, sobretot de Safo, Alceu i Anacreont.
• Inclou temes d'amor, filosòfics (epicuris) i odes romanes (tema patriòtic).

Epístoles

• 2 llibres amb 23 poemes en forma de cartes adreçades als seus amics.
• El primer llibre té contingut filosòfic en to senzill i amical sobre problemes de moral pràctica.
• El segon llibre tracta sobre teories literàries.

Cant Secular

Himne encarregat per August per ser cantat públicament.

Horaci mostra gran perfecció tècnica, gran mètrica i expressió. Algunes de les seves frases cèlebres inclouen: LA/BI/CD i Odio profanum vulgum.