Grans Autors Llatins i Mites Clàssics: Ciceró, Horaci, Ovidi, Virgili i Plaute

Ciceró: L'Oratòria Romana i el seu Llegat

L'oratòria és l'art d'expressar-se bé i de saber convèncer els oients.

A Roma, l'època d'or de l'oratòria és el període republicà, i l'orador per excel·lència: Ciceró.

La Vida i les Obres de Ciceró

• Acabà els estudis a Roma, rebent l'ensenyament dels millors oradors.
• Viatjà a Grècia i a l'Àsia Menor per completar la seva formació.
• De tornada a Roma, començà la seva carrera política.
• Ocupà tots els càrrecs polítics fins a aconseguir ser nomenat cònsol (63 a.C.).
• Pronuncià quatre Catilinàries, va fer fracassar l'intent de conspiració contra la República i en va fer executar els principals conspiradors, fet que el portà a l'exili, ja que no va concedir als inculpats el dret a apel·lar al poble.
• Va reprendre la carrera política i va atacar Marc Antoni, un successor del dictador.
• Era un dels enemics principals de l'Imperi i va ser assassinat a la seva vil·la de Fòrmies (43 a.C.).

Discursos Jurídics Destacats

1. Defensa del poeta Àrquies
2. Defensa de Miló: va demostrar que aquest no era culpable de l'assassinat de Clodi, ja que va actuar en defensa pròpia.
3. Les Verrines: Ciceró acusa Verres.

Discursos Polítics Fonamentals

1. Les Catilinàries (obra més coneguda): quatre discursos contra Catilina, el màxim implicat en la conjuració contra la República romana.
   • 1a: pronunciada al Senat, va portar Catilina a fugir de Roma.
   • 2a: pronunciada al fòrum per informar el poble.
   • 3a: pronunciada al fòrum per informar de la detenció dels conjurats.
   • 4a: pronunciada al Senat, on es decidí la condemna a mort dels conjurats.
2. Les Filípiques: catorze discursos on Ciceró ataca Marc Antoni quan volia succeir Juli Cèsar.

Tots aquests discursos no van ser publicats tal com els havia pronunciat, sinó que després de pronunciar-los els tornava a redactar per ser llegits.

Tractats de Retòrica

Va escriure De l'orador en tres llibres, on intervenen Marc Antoni i Licini Cras (famosos oradors).

En ell s'exposen cinc passos que cal seguir per fer un bon discurs segons l'art de l'oratòria:

1. Inventio: buscar temes i arguments adequats al discurs que es vol fer.
2. Dispositio: ordenar correctament aquests temes i arguments.
3. Elocutio: triar els mots i frases adequades per fer un discurs convincent.
4. Memoria: memoritzar els temes, arguments, etc., ja que el discurs no s'ha de llegir.
5. Actio: posar en escena el discurs tenint en compte els gestos i la dicció.

Ciceró dona pautes per estructurar un bon discurs que ha de tenir aquestes parts:

1. El proemi o la introducció del tema que es vol tractar, part amb la qual l'orador intenta guanyar-se la simpatia del públic (captatio benevolentiae).
2. L'exposició o narració dels fets que motiven el discurs.
3. L'argumentació amb la qual l'orador aporta arguments que justifiquin la seva intervenció o ataquin la del contrari.
4. La conclusió o peroració, en què, com a part final, l'orador fa un resum del que ha exposat i intenta que els jutges i l'auditori accedeixin a les seves peticions.

Tractats Politicofilosòfics

1. La República: sis llibres.
2. Les Lleis: complement de La República.
3. Dels Deures: tractat sobre el bé moral.
4. De la Vellesa: demostra que no cal témer la vellesa.
5. De l'Amistat.

Epístoles

Representen la correspondència amb els seus familiars i amics.

Quint Horaci Flac: El Poeta Líric de Roma

No va tenir tanta influència com Virgili i Ovidi, però és el poeta líric més representatiu. La poesia lírica es caracteritza per expressar els sentiments més profunds del poeta. El precursor llatí d'Horaci va ser Catul (84-54 a.C.).

Quint Horaci Flac va néixer a Venúsia l'any 65 a.C.

• Era amic de Virgili.
• Formava part del cercle de Mecenes.

Les Obres Horacianes

• Epodes: recull de poemes breus sobre temes molt diversos. Parlava contra personatges anònims que solien ser prototips dels vicis de l'època (prostituta, bruixa, ric).
• Poema de tipus bucòlic: Beatus ille (Beatus ille, qui procul negotiis - vers molt famós).
• Dos llibres de Sàtires (Sermones): són un símptoma de la renovació moralitzadora impulsada per August.
• Odes (Carmina): recull de composicions líriques que seguien l'estil de Catul.
• Dos llibres d'Epístoles (Epistulae): cartes adreçades a diversos amics, especialment a Mecenes.

Tòpics Horacians

Expressió que un escriptor utilitza per referir-se a arguments de característiques semblants.

• Beatus ille: elogia la tranquil·litat que comporta viure al camp enfront de la neguitosa vida de la ciutat.
• Tempus fugit: la rapidesa amb què passa el temps, que no s'atura.
• Carpe diem: aprofita el present.
• Frugaliter: lloança dels plaers senzills de la vida.
• Aurea mediocritas: moderació de les coses i petits plaers de la vida quotidiana.
• Monumentum aere perennius: immortalitat de l'obra de l'artista.

Publi Terenci Àfer: La Comèdia Reflexiva

Comediògraf posterior a Plaute, no va aconseguir la seva popularitat.

• Va viure al segle II a.C., al final de la Segona Guerra Púnica.
• L'any 146 a.C., els exèrcits romans destrueixen Cartago i s'emporten esclaus a Roma. Per exemple, Terenci va passar a ser esclau del senador Terenci Lucà, que li va donar una educació i el va alliberar. D'aquí li ve el nomen; el cognomen fa referència al seu lloc de naixement, Cartago.
• Els romans també van conquerir Grècia i sorgí un partit filhel·lènic que defensava els ideals i la manera de viure dels grecs, anomenat Cercle dels Escipions.
• Terenci fou un defensor de la humanitas, un tret que distingia els pobles civilitzats (els grecs) dels que no ho eren.
• Va morir l'any 159 a.C.

Característiques de l'Obra de Terenci

Va escriure sis comèdies pal·liates:

• Andria
• Adelphoe (més coneguda): contraposa dos models educatius: l'educació tradicional i la liberal.
• L'Eunuchus: tracta d'un jove que es fa passar per eunuc per aconseguir entrar a casa de la seva estimada.

Les comèdies són calculades, reflexives i no espontànies. No tenen gaire acció.

Finalitat: moralitzar i educar, i no fer riure com les de Plaute.

Són comèdies més estàtiques, poc dinàmiques, amb una estructura rítmica poc rica i amb més parts recitades que cantades.

Protagonista: no és l'esclau. És un jove refinat i educat que parla correctament i evita acudits.

Tit Livi: El Gran Historiador de Roma

Va néixer a Pàdua (Patavium), ciutat al nord d'Itàlia, l'any 64 o 59 a.C.

A Roma, va escriure la seva gran obra sobre la història de Roma, Ab Urbe Condita (els orígens de Roma).

Va entrar en contacte amb altres escriptors propers al cercle de Mecenes, però mai no en va formar part (Horaci i Virgili), i va fer amistat amb la família d'August.

Els Orígens de Roma (Ab Urbe Condita) narra la història de Roma des dels seus orígens fins a l'època d'August, més concretament fins a la mort de Drus, l'any 9 d.C.

Els llibres es van publicar separadament, però de seguida es van agrupar de deu en deu i es van anomenar Dècades.

Les úniques parts que es coneixen són:

• La Primera Dècada, que va des dels orígens de Roma fins a la Tercera Guerra Samnita.
• La Tercera Dècada, que tracta de la Segona Guerra Púnica.
• La Quarta Dècada, que narra l'expansió per la Mediterrània oriental.
• La meitat de la Cinquena Dècada, que explica la conquesta de Macedònia.

Les fonts que consulta per escriure la seva obra són els llibres dels antics annalistes i de l'escriptor grec Polibi.

L'objectiu de la seva obra era engrandir la glòria de Roma i exaltar la Pax Augusta.

Titus Maccius Plautus: El Mestre de la Comèdia Llatina

Tipus de Comèdies

• Pal·liates: El pallium era el mantell que portaven els grecs. Imiten la Comèdia Nova grega, el màxim exponent de la qual va ser Menandre. Creaven les comèdies prenent com a base una obra grega o fusionant dos o més originals grecs.
• Togates: ambientació romana i personatges vestits amb toga.

Vida i Obra de Plaute

Va néixer a Sàrsina l'any 250 a.C. Va viure en l'època de la Segona Guerra Púnica, amb la invasió d'Itàlia per part del cartaginès Anníbal.

Va anar a Roma i es va dedicar al teatre, formant part d'una companyia de còmics. Amb els diners, es va dedicar al comerç i es va arruïnar fins al punt de treballar en un molí. Després va començar una carrera com a escriptor fins a la seva mort l'any 184 a.C., segons Ciceró.

Característiques de les Comèdies de Plaute

Va escriure vint-i-una comèdies, entre les quals destaquen: Aulularia, Miles Gloriosus, Amphitruo, Menaechmi i Mostellaria.

• Argument: embolics amorosos de joves que es resolen gràcies a la intervenció d'un esclau, que a canvi rep la llibertat.
• Estructura: comença amb un pròleg.
• Finalitat: fer riure sense intencions moralitzadores, per això utilitza un llenguatge molt viu i ple de recursos orals.

Personatges Plautins Típics

• L'esclau (servus): veritable protagonista. És llest, murri, desvergonyit i enganya a qui sigui. És el que guia l'acció.
• El vell (senex): pare, estricte i avar. Normalment és objecte de burles.
• La matrona: de mal caràcter, capriciosa, té joies i roba cara.
• El jove (adulescens): de bona família, enamorat d'una cortesana o noia de bona posició.
• La jove (virgo): aparició molt delimitada.
• La cortesana (meretrix): amant professional, cínica i cobdiciosa que obté regals a canvi dels seus serveis.
• El soldat (miles): ridiculitzat, presumeix de les seves conquestes, però en el fons és covard.
• El paràsit (parasitus): còmic i fa el que sigui per omplir l'estómac.

Aquestes característiques el van convertir en el comediògraf més popular i important de la literatura llatina.

Argument de la Mostellaria

Filòlaques compra la seva enamorada i l'allibera, ara que el seu pare ha marxat. Quan torna, Tranió l'enreda i li diu que a la casa hi ha fantasmes i que ha de marxar. Llavors es presenta un usurer que reclama interessos, i aquest és enredat pels esclaus.

Ovidi: El Poeta de l'Amor i les Metamorfosis

Ovidi va viure en l'època d'Octavi August i va formar part del cercle literari de Valeri Messal·la Corví. Allà va conèixer Tibul. Tots eren poetes elegíacs i en les seves composicions expressaven els seus sentiments.

Biografia d'Ovidi

Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona l'any 43 a.C. Pertanyia a una família benestant que el va enviar a Roma a acabar els estudis. Després va anar a Grècia i Àsia, on va completar la seva formació humanística.

Ovidi va convertir-se en un poeta d'èxit, fins que August el va desterrar l'any 8 d.C. a Tomis (actual Constança), que llavors era una colònia romana situada a la riba occidental de la mar Negra.

Les causes del desterrament no són clares. Ovidi ens parla de dues causes: un carmen (poema) i un error: carmen et error.

Sembla que l'error té a veure amb el fet que involuntàriament es va veure implicat en una conspiració de la família imperial sobre la successió d'August o amb els adulteris de les dues Júlies (filla i neta de l'emperador), les quals també van ser desterrades.

Sembla que el carmen es refereix a l'Ars Amatoria, que pel seu contingut eròtic i sensual va molestar August, qui s'havia proposat regenerar els costums de la societat romana.

Ovidi mai va ser perdonat per l'emperador.

Va morir a l'exili l'any 17 d.C.

Obres d'Ovidi

El seu gènere principal va ser la poesia elegíaca (composicions poètiques escrites en dístics elegíacs). Expressava els seus sentiments més íntims i també va escriure poesia èpica en hexàmetres.

Obres de Joventut

• Amors (Amores): recull de poemes elegíacs que descriuen les situacions més habituals en una relació amorosa (gelosia, infidelitat, reconciliació...). Dedicats a Corinna, nom poètic d'una possible amant.
• Heroides: cartes imaginàries en dístics elegíacs escrites per heroïnes mítiques als seus marits.
• Art Amatòria (Ars Amatoria): poema didàctic per a amants format per tres llibres escrits en dístics elegíacs.
  • El primer i segon llibre estan dedicats als homes, amb consells sobre els llocs on es pot conquistar una dona i tècniques de seducció. També descriu les qualitats que ha de tenir l'home.
  • El tercer llibre està dedicat a les dones, on dona consells per gaudir d'una bona aparença i parla dels perills de la gelosia.
• Remeis contra l'amor (Remedia Amoris): dona consells a homes i dones sobre com alliberar-se dels mals d'amor fins a eliminar la passió amorosa.
• Receptes de la bellesa (Medicamina Faciei Femineae): receptari de cosmètica.

Obres de Maduresa

• Metamorfosis: conjunt de quinze llibres escrits en hexàmetres dactílics on es narren moltes transformacions de diferents personatges. És un poema epicodidàctic per l'extensió de l'obra i perquè no té un protagonista únic.
• Fastos: és un poema inacabat en versos elegíacs que explica l'origen dels mesos i les festes religioses del calendari romà. També dona informació astronòmica i agrícola de cada estació. Segueix un ordre cronològic, per això només tenim la part que va des de gener fins a juny, ja que per culpa de l'exili no la va poder acabar.

Obres des de l'Exili

• Tristes (Tristia): cinc llibres d'elegies escrites a l'exili. Menciona les dificultats del viatge a Tomis i es queixa de les incomoditats i de la incultura del lloc on es veu obligat a viure.
• Pòntiques (Epistulae ex Ponto): escriu sobre el mateix que l'obra anterior, però dirigides a la seva esposa i amics, ja que els demana que parlin amb August perquè li aixequi el càstig. Demana també que l'informin dels esdeveniments de la capital.

Mites de les Metamorfosis d'Ovidi

Deucalió i Pirra

El déu Júpiter va enviar un diluvi a la Terra i la humanitat es va extingir. Només se salvaren, per la seva bondat, Deucalió i la seva esposa Pirra. Tot va quedar inundat, excepte el temple de la deessa Temis, que restà dempeus. Aquesta divinitat, amb paraules enigmàtiques, digué als dos esposos que llencessin enrere els ossos de la terra, referint-se a les pedres de la terra. Les que llencessava Pirra originaren les dones, les de Deucalió, els homes.

Apol·lo i Dafne

El déu Cupido, disgustat perquè Apol·lo l'havia menystingut en tractar-lo de nen petit que jugava amb un arc, se'n venjà i li envià una fletxa d'or, que li va despertar l'amor més apassionat, i envià un dard, aquest cop de plom, a la nimfa Dafne, que li va produir rebuig. El déu Apol·lo, enamorat de la noia, la perseguia amb insistència, però ella el rebutjava. Només el seu pare, el riu Peneu, la pogué socórrer i la va convertir en llorer. Apol·lo: Febos.

Faetó

Faetó era fill del Sol, també anomenat Hèlios, i de Clímene. El noiet va posar a prova l'amor del seu pare demanant-li que li deixés conduir el seu carro. El Sol, a contracor, hi va accedir. El resultat va ser que la Terra gairebé es va cremar. El déu Júpiter va haver d'intervenir-hi i va llençar un llamp a Faetó. Les germanes del noi, les Helíades, de tant plorar la seva mort, es van metamorfosar en pollancres.

Acteó i Diana

Mentre Diana es banyava en unes aigües de la vall Gargàfida, apareix Acteó (jove hianti, els antics habitants de Beòcia) després d'un dia de caça. Les nimfes, quan el veuen, comencen a donar-se cops al pit, a cridar i intenten tapar la deessa en va, ja que és més alta. La deessa furiosa el converteix en un cérvol. Els gossos d'Acteó, sense saber que era el seu amo, el mosseguen i l'esquarteren fins a perdre la vida.

Ceres i Proserpina

A l'inici de l'obra hi ha una descripció de l'illa de Sicília a partir de mites. Hades/Plutó/Dis (déu dels morts) surt a passejar per l'illa per comprovar que no hi havia perill d'ensorrament, quan de sobte el veu Ericina (Venus), la qual demana al seu fill Cupido que tiri una fletxa a Hades per tal que s'enamori de Proserpina (filla de Ceres). Hades, sota els efectes de Cupido, veu Proserpina mentre aquesta cull flors, i la rapta. Proserpina crida demanant auxili a la seva mare, Ceres, i a les seves companyes. Hades s'emporta Proserpina a l'inframón, separant-la de la seva mare.

Narcís

Narcís era un jove molt bell, fill de Cefís i de Liríope. Quan va néixer, l'endeví Tirèsies va vaticinar que el nen viuria molt, si no veia la seva pròpia imatge. L'infant es va convertir en un noi molt superb, que rebutjava l'amor de nois i noies, especialment de la nimfa Eco. Aquesta només podia repetir les últimes síl·labes de les paraules que algú pronunciava, perquè Juno l'havia castigat, ja que sempre l'entretenia quan intentava sorprendre el seu marit, Júpiter, festejant amb una altra dona. La deessa de la venjança Nèmesi, després d'escoltar les súpliques de la nimfa, va castigar el jove fent que veiés la seva pròpia imatge reflectida i caigués a l'aigua. D'ell va néixer una flor de color groc i pètals blancs, coneguda amb el nom de narcís.

Píram i Tisbe

Píram i Tisbe eren dos joves amants de Babilònia. Van acordar que es trobarien on hi havia una font i una morera, prop del sepulcre del rei Ninus. Hi va arribar primer Tisbe, i després hi va aparèixer una lleona amb la boca ensangonada. La noia, espantada, es va amagar, però li va caure el vel que duia posat. El noi, quan va arribar, va pensar que la seva estimada era morta perquè va veure el vel ple de sang i es va clavar una espasa. Al cap d'una estona, Tisbe va sortir de l'amagatall, i veient que l'estimat era mort, es va suïcidar. Des de llavors, els fruits de la morera són de color vermellós, perquè tenen la tonalitat de la sang dels dos amants.

Aracne

Aracne era una jove d'una ciutat de Lídia que es va atrevir a comparar-se amb la deessa Atena. Aquesta li va recriminar la seva supèrbia; primer, presentant-se davant d'ella sota l'aparença d'una dona vella i, més tard, després de revelar-li la seva identitat, la va reptar a un certamen. La noia va elaborar un tapís que tenia com a tema central els amors de Zeus. La deessa, enfurismada per la qualitat i la temàtica de l'obra de la rival, la va colpejar amb un fus i la va convertir en aranya. Atena = Pal·las / Minerva.

Ariadna

Minos decideix tancar el Minotaure en un laberint, ja que el deshonor de la família no para de créixer. Encarrega la construcció a Dèdal. Cada nou anys els atenesos enviaven set nois i set noies com a aliment per al Minotaure. A la tercera remesa, Teseu, fill d'Egeu (rei d'Atenes), aconseguí amb el fil d'Ariadna matar el Minotaure. Teseu s'endú Ariadna i l'abandona a l'illa de Dia. Líber es compadeix, li agafa la corona i l'envia al cel. Les pedres precioses es converteixen en estels, formant una constel·lació.

Virgili: L'Epopeia Nacional Romana

L'Eneida: Obra Més Important

Escrita durant l'Imperi d'August.

Epopeia nacional romana (poesia èpica) que narra la fundació de ciutats, moments històrics importants, etc.

Poesia Èpica Llatina

Influència de la cultura grega, amb models com l'Odissea i la Ilíada.

La primera obra èpica llatina va ser la traducció de l'Odissea feta per Livi Andrònic.

Gènere consolidat per Nevi i Enni, amb influència en l'Eneida de Virgili.

Biografia de Virgili

Nom: Publius Vergilius Maro. Va néixer l'any 70 a.C. a Màntua i va morir l'any 19 a.C. a Bríndisi.

Família modesta, amb un pare pagès que tenia terres i va aconseguir una petita fortuna, la qual cosa va permetre una bona formació a Virgili.

Caràcter: tímid, modest, reservat. Va ser solter; a Nàpols l'anomenaven "el Virginal" (Parthenias).

Admirava la natura i la terra, elements presents en la seva obra.

Estudis: va començar a Cremona, però va anar a Roma per estudiar retòrica i filosofia (advocacia). Ràpidament es va decantar per la poesia.

A Roma va conèixer Mecenes (promotor d'arts i amic d'Octavi August) i va formar part del cercle intel·lectual, on es feien obres exaltant la figura de l'emperador.

Guerra civil: van confiscar les terres de la família, però gràcies a Mecenes i l'emperador les van retornar. Per això va dedicar part de la seva obra a enaltir Octavi August.

Octavi August: va impulsar un període de pau, va pacificar províncies, va promoure la construcció d'obres públiques i va potenciar les arts i les lletres.

Bucòliques i Geòrgiques

La seva primera obra (als 28 anys) van ser les Bucòliques o Èglogues.

Deu poemes en hexàmetres.

Protagonistes: pastors dialogant sobre temes socials, polítics o amorosos.

Ambientació: paisatge idíl·lic, un locus amoenus.

Va tenir un gran èxit, la qual cosa li va valdre l'amistat amb Mecenes.

La seva segona obra (als 34 anys), escrita a Nàpols en una vil·la regalada per August, van ser les Geòrgiques.

És un poema didàctic.

Temes: agricultura, ramaderia, feines del camp.

Va ser un encàrrec de Mecenes per potenciar l'agricultura i la vida del camperol com a font de riquesa i prosperitat.

L'Eneida

Poema èpic sobre els orígens, la grandesa i l'esplendor de Roma.

Objectiu: mostrar l'esplendor de l'època d'August (l'edat d'or de Roma) i enaltir la seva família (gens Iulia).

Contingut: narra el camí d'Enees des de Troia fins al Laci amb Ascani (el seu fill), on va fundar un assentament que acabaria sent Roma.

Estructura: versos hexàmetres, dotze cants, dividits en dues parts temàtiques.

Influència: evident d'Homer (poeta grec).

• Primera part (Cants I-VI): Navegació de Troia a Sicília. L'acció transcorre en diversos indrets de la Mediterrània. Inspiració: les aventures per mar d'Ulisses.
• Segona part (Cants VII-XII): Lluites amb els aborígens per la nova pàtria. Imitació de la Ilíada, amb lluites entre grecs i troians.

Nota: No segueix un ordre cronològic. Els cants més importants són el II, IV i VI.

Cant I

Inici: invocació a la Musa i presentació del protagonista.

Enees (fill de Venus i Anquises) fuig de Troia amb els supervivents cap a Itàlia per fundar una ciutat, seguint el consell de la seva mare.

A Sicília, l'estol és desviat a Àfrica a causa d'una tempesta causada per Juno (enemiga dels troians).

Dido (reina de Cartago) els rep i demana la narració de la guerra de Troia.

Cant II: Llibre de Troia

Flashback: Enees explica a Dido la caiguda de Troia.

Rememoració: el cavall de fusta (idea d'Ulisses).

Enees marxa de Troia amb un nou destí: arribar al Laci i fundar una nova ciutat (Roma).

Cant III

Continua explicant la història de Troia: el viatge per mar fins a Sicília (on mor el seu pare, Anquises) i fins a Cartago.

Dido s'enamora d'Enees, que es queda a Cartago durant un any.

Cant IV

És el cant més líric de l'obra.

Dido vol retenir Enees, que s'oblida de la seva missió fins que Mercuri li ho recorda (enviat per Júpiter).

Enees marxa i Dido se suïcida. Abans de fer-ho, demana al seu poble guardar odi etern contra els romans.

Cant V

La flota surt de Cartago cap a Itàlia. S'aturen a Sicília pels vents i celebren jocs per commemorar un any de la mort d'Anquises.

Juno incita les dones troianes a calar foc a les naus i quedar-se a Sicília.

Enees deixa els que no volen seguir i funda Acesta perquè hi visquin.

Cant VI

Se situa a Cumes. La Sibil·la (sacerdotessa d'Apol·lo) l'acompanya al món dels morts.

Troba Anquises als Camps Elisis, que li explica el futur de la ciutat que ha de fundar: Ascani (el seu fill) fundarà Alba Longa i l'estirp de reis.

Anquises li presenta les ànimes que seran els dirigents de Roma (destinada a dominar el món).

Cant VII

La flota entra a terres itàliques pel riu Tíber, el nou escenari de l'obra. Enees és acollit per Llatí (rei), que li ofereix la mà de Lavínia (la seva filla).

Lavínia estava promesa a Turn, la qual cosa provoca una guerra contra els troians.

Cant VIII: Descripció dels pobles aliats d'Enees

Cant IX: Inici de les guerres

Cant X: Revisió de les tropes aliades d'Enees

Cant XI

Cant XII: Enees mata Turn i s'estableix al Laci

Conclusió sobre Virgili i l'Eneida

Virgili (insatisfet amb l'obra) va viatjar a Grècia i Àsia Menor amb l'objectiu de conèixer els llocs del poema. Durant una visita a Megara, va emmalaltir i va morir l'any 19 a.C. a Bríndisi (Calàbria).

Abans de morir, va demanar cremar l'Eneida (incompleta). August, però, va exigir publicar-la.

L'Eneida es va convertir en l'epopeia nacional romana, narrant els orígens de Roma i la relació de la gens Iulia amb els herois troians. L'emperador era presentat com un ésser diví destinat a estendre la Pax Romana pel món.

August era descendent d'Enees, i la nissaga Iulia havia agafat el nom d'Iulus (fill d'Enees). L'obra de Virgili va ser font d'inspiració per a molts artistes.

Argument de la Mostellaria de Plaute (per actes)

Acte I, Escena I

Tranió i Grumió discuteixen perquè l'amo, Teopròpides, no hi és. Tranió es dedica a fer el gandul mentre que Grumió treballa.

Acte I, Escena II

Filòlaques és el fill que, en aquest punt de la trama, està preocupat per les seves despeses extravagants. La situació esdevé més complicada quan Filòlaques descobreix que ha comprat una dona jove i atractiva anomenada Filemàcia, i ell està enamorat d'ella.

Acte I, Escena III

Filemàcia continua parlant amb Escafa sobre el seu enamorat, Filòlaques. Aquest últim sent Escafa parlar sobre com Filemàcia l'estima a ell i de com ell estima Filemàcia. Escandalitzat, s'enfada amb Escafa. Filòlaques es penedeix d'haver comprat Filemàcia, ja que li va costar molts diners i ara ella està enamorada d'ell.

Acte I, Escena IV

Dèlfia acompanya un Cal·lidàmates ebri cap a casa de Filòlaques. Filòlaques, en veure que el seu amic no arriba, va a buscar-lo deixant sola Filemàcia. Una vegada troba el seu amic i Dèlfia, van cap a casa seva i els esclaus de Filòlaques serveixen els convidats.

Acte II, Escena I

Tranió avisa Filòlaques que el seu pare ha arribat al port. Filòlaques, espantat, intenta fer fora el seu amic i totes les dones que hi havia a la casa, però com tots estan ebris no poden marxar. L'esclau li diu al seu amo que tanquin a tots dins de casa i que quan el seu pare truqui no respongui ningú. Així ho fan: tanquen a tots dins la casa i la tanquen per fora.

Acte II, Escena II

Teopròpides arriba a la casa i toca a la porta, però ningú contesta. Els esclaus li diuen que ningú habita la casa, ja que fa set mesos es va cometre un crim i que la casa està maleïda. Els esclaus convencen Teopròpides de marxar i ells es queden a la casa amb l'excusa que estan en pau amb els morts.

Acte III, Escena I

Tranió va al fòrum i allà veu Misargírides, un usurer que els va deixar diners per comprar una donzella. Tranió tenia molta por, ja que encara no li havia pagat els diners que els devia. Tranió s'intenta amagar, però l'usurer el veu i li reclama els diners. Tranió li assegura que el pare de Filòlaques li pagarà els interessos. Teopròpides s'adona que el que ha de pagar és la casa que ha comprat el seu fill mentre ell no era a casa.

Acte III, Escena II

El vell Simó surt de casa després d'haver dinat i es troba amb Tranió. Tranió li explica que estan arruïnats. A Simó li estranya, ja que els havia vist fent festa cada dia. Tranió li diu que el motiu del seu arruïnament és que l'amo ha tornat a casa.

Acte IV, Escena I

El servent Fanisc es dirigeix a trobar el seu senyor Cal·lidàmates a la residència de Filòlaques, expressant el seu descontentament per haver de fer-ho sense acompanyament.

Acte IV, Escena II

Pinaci escolta les lamentacions de Fanisc i decideix acompanyar-lo perquè no hagi de suportar-ho tot sol. Aquesta decisió es deu al fet que Fanisc és l'esclau preferit de Cal·lidàmates, i Pinaci no vol que tots els elogis vagin només per a ell. Quan Pinaci truca a la porta, ningú l'obre.

Acte IV, Escena III

Tranió i Teopròpides surten de fer la visita a casa d'en Simó. Teopròpides està molt satisfet amb la compra i expressa la seva intenció d'abonar aviat els diners a l'usurer. Tranió li suggereix que li doni els diners i que ell mateix se'n farà càrrec, però Teopròpides no confia en aquesta proposta. Així que demana a l'esclau que vagi a cridar el seu fill al camp per poder-lo veure.

Acte IV, Escena IV

Fanisc i Pinaci continuen trucant a la porta en busca del seu amo fins que Teopròpides els veu i els pregunta pel seu propòsit. Els esclaus expliquen que estan cercant el seu amo, qui és amic de Filòlaques, el propietari de la casa. Descriuen que tots dos han estat menjant i bevent, i que ja és hora de portar-lo a casa. Tot i que Teopròpides inicialment no els creu, els esclaus li expliquen tot el que el jove Filòlaques ha fet mentre el seu pare estava fora, i aquest queda gairebé atònit.

Acte IV, Escena V

Simó torna del fòrum, i Teopròpides li pregunta si el seu fill Filòlaques li va comprar la casa, però Simó ho nega rotundament. Així doncs, entre tots dos, busquen una manera de venjar-se contra Tranió per haver-los enganyat.

Acte V, Escena I

Tranió es lamenta perquè els seus companys l'han exclòs de l'assemblea. Després, Teopròpides crida els esclaus perquè l'ajudin quan arribi Filòlaques, que està a punt d'arribar del camp. El veí nega haver venut la casa a Filòlaques i posa a prova els esclaus, així que Teopròpides els fa cridar per preguntar si és veritat el que diu el seu amo, Simó. Teopròpides acusa Tranió d'haver-lo enganyat, però aquest es nega.

Acte V, Escena II

Cal·lidàmates espera el pare del seu amic a la casa, ja que Filòlaques li ha dit que l'ha de rebre com si fos un ambaixador. Cal·lidàmates convida a sopar Teopròpides, però aquest es nega. Tranió s'uneix a la conversa, sent rebutjat per Cal·lidàmates i Teopròpides. Tranió convenç Teopròpides que sigui ell qui parli amb Filòlaques. Cal·lidàmates explica al pare del seu amic que ell està aquí amb ell perquè al seu fill li ha fet vergonya presentar-se després de fer el que ha fet. Finalment, Tranió demana que el perdonin per les seves faltes i Teopròpides ho accepta.

Mites de les Metamorfosis d'Ovidi (continuació)

Dèdal i Ícar

Dèdal era un arquitecte que havia dissenyat el laberint del Minotaure. Després que la princesa Ariadna hagués revelat a l'heroi Teseu la manera de trobar la sortida, Dèdal hi va ser empresonat amb el seu fill Ícar, però van aconseguir escapar-ne volant, gràcies a unes ales fabricades amb plomes d'au i cera d'abella. En la fugida, Ícar va ser imprudent perquè volava massa a prop del sol i va caure a les aigües d'un mar que va rebre el nom d'Icària.

Ifis i Iante

Ligdus, un habitant de Creta, demana als déus que el nadó que esperen amb la seva esposa sigui nen, que si no, ell mateix morirà. Al final va néixer una nena sense que el pare ho sabés. Només la mare i la dida sabien que era una nena; la resta, tothom es pensava que era un nen. El van anomenar amb el nom de l'avi (Ifis). Passen tretze anys i Ifis es compromet amb Iante. Arriba la data del casament i al final la deessa converteix Ifis en un home.

Orfeu i Eurídice

Orfeu i Eurídice eren una parella acabada de casar. Orfeu, amb el seu cant i amb el so de la lira, encisava persones i animals. Una serp verinosa va mossegar la jove esposa, que va morir. El marit, desesperat, anà a buscar-la als Inferns. Aconseguí que el barquer Caront i el gos Cèrber el deixessin passar, i que els mateixos déus Hades/Plutó i Persèfone/Proserpina permetessin a l'esposa retornar a la Terra, amb la condició de no mirar-la. L'heroi no es va poder contenir i es va girar. Més tard, quan va morir Orfeu, la lira es va convertir en una constel·lació.

Apol·lo i Jacint

Jacint (també anomenat descendent d'Amiclas) i Febos, el déu Apol·lo (també anomenat Tità), s'enamoren. Un dia fan una competició amb el llançament de disc i Jacint mor per culpa d'Apol·lo. Apol·lo, tot i ser el déu de la medicina, no pot fer res per salvar-lo. Mentre Apol·lo es compadia de la desgràcia, la sang que s'havia escampat per terra es converteix en una flor més resplendent que la porpra i semblant a un lliri per la forma. Febos no en té prou i ell mateix escriu els seus propis gemecs en els pètals de la flor: "ai, ai".

A Esparta (lloc on transcorre l'acció) cada any se celebren unes festes anomenades Jacínties en el seu honor.