Grans Cismes i Reformes Monàstiques a l'Edat Mitjana

Les Grans Divisions de l'Església Medieval

El Cisma d'Orient: Separació entre Roma i Constantinoble

Les grans diferències entre Orient i Occident s'havien anat empitjorant amb els segles. Algunes d'aquestes eren:

• La llengua i la cultura
• L'organització política
• Alguns elements de la litúrgia i el calendari
• Les disputes sobre qui era el cap de l'Església

En el segle IX, hi va haver algunes disputes teològiques entre el patriarca de Constantinoble i el papa sobre la procedència de l'Esperit Sant. El problema es va tornar a plantejar amb l'elecció de Miquel Cerulari com a patriarca de Constantinoble. Després d'intentar arribar a un acord, un enviat del papa va dipositar a l'altar de la basílica la butlla d'excomunió del patriarca.

El Cisma d'Occident: Crisi de la Unitat Papal

El Cisma d'Occident constitueix la crisi més greu que va experimentar l'Església en la Baixa Edat Mitjana. Les disputes del rei de França i el papa van perjudicar la unitat de l'Església.

• 1309: El papa Climent V va decidir traslladar la seu pontifícia de Roma a Avinyó.
• 1377: El papa Gregori XI torna a Roma.
• 1378: A la mort de Gregori XI, els cardenals van elegir Urbà VI. Però altres cardenals no el volien i van elegir Climent VII.
• 1409: Es va fer un concili a Pisa, en què es van deposar els dos papes i se'n va elegir un altre.
• 1414: Es va fer un nou concili a Constança que va deposar els papes d'Avinyó i de Pisa i va elegir Martí V, que va deixar definitivament la seu pontifícia a Roma.

Reformes de la Vida Monàstica Medieval

La Reforma Cluniacenca: Retorn a l'Esperit Benedictí

L'abadia de Cluny es va fundar l'any 910 amb la intenció de fer tornar els monjos al primigeni esperit benedictí. Es va posar sota la dependència del papa, de manera que els monjos no depenien del bisbe ni de cap poder civil. Aquest fet els permetia elegir lliurement el seu abat.

La Reforma Cluniacenca va contribuir a la reforma de la vida espiritual dels cristians, va defensar la llibertat de l'Església enfront dels poders civils i va enriquir enormement la celebració litúrgica.

La Reforma Cistercenca: Austeritat i Treball

A finals del segle, la gran xarxa d'abadies cluniacenques havia anat decaient en un gènere de vida més relaxat. Robert de Molesmes va decidir retirar-se amb altres a un lloc deshabitat (Cister) i iniciar una nova vida. Els monjos havien de viure del seu treball als camps del monestir. El seu rigor de vida va atraure molts joves.

Els Ordes Mendicants: Pobresa Evangèlica

Franciscans i Dominicans: Models de Vida Fraterna

Els nous ordres, coneguts com a mendicants, van propugnar un model de vida fraterna inspirat en l'ideal evangèlic de la pobresa. Per això es deien frares. Els ordres més destacats són els Franciscans i els Dominicans.

• Els Franciscans van ser fundats per Francesc d'Assís.
• Els Dominicans van ser fundats per Domènec de Guzmán.

Posteriorment van sorgir nous ordres mendicants.

El Cister a Catalunya: Influència i Desenvolupament

El Cister en Terra de Frontera: Dinamització Econòmica

Els monjos del Cister són molt benvinguts per la dinamització de l'economia que comporten les seves fundacions. Són molt afavorits pels comtes de Barcelona, que arriben a convertir els dos principals monestirs cistercencs masculins en panteons reials de la Corona Catalanoaragonesa. En aquestes zones, el Cister exerceix una gran influència en l'aspecte agropecuari.