Les Grans Ciutats Romanes a Catalunya i la Península Ibèrica
Clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,3 KB
Principals Assentaments Romans a Hispània
Barcino: La Colònia Romana de Barcelona
Barcino es trobava al Mont Tàber, entre els rius Llobregat i Besòs, en territori dels laietans. Fou fundada per l’emperador August cap al 14 aC com a colònia per a veterans. Presentava una estructura típica romana, definida per:
- El cardo maximus i el decumanus maximus.
- Muralles defensives i un fòrum central.
La ciutat comptava amb termes, domus (cases), aqüeductes, un temple i necròpolis als afores. Als segles III i IV, a causa de la inestabilitat de l’Imperi, es van reforçar significativament les muralles.
Actualment, es conserven restes importants, com la muralla romana, les columnes del temple d’August i trams de l’aqüeducte, visibles principalment al Barri Gòtic de Barcelona.
Empúries: Cruïlla Grega i Romana a l'Empordà
Empúries (Emporion) està situada a la costa de l’Empordà, en territori dels indigets. Originàriament, fou una colònia grega. Els romans s’hi van establir el 218 aC durant la Segona Guerra Púnica, convertint-se en un punt clau d'entrada a la Península.
La ciutat romana seguia l’esquema en quadrícula, amb cardo, decumanus i muralles. Entre les seves infraestructures destacaven:
- El fòrum, termes i domus amb mosaics.
- Temples, un amfiteatre i necròpolis.
Durant els segles III i IV, la ciutat es va fortificar a causa de la crisi de l’Imperi. Avui dia, Empúries conserva restes tant de la ciutat grega com de la romana, i és considerat un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya.
Tàrraco: Capital de la Hispània Citerior
Tàrraco, situada a la costa de l’actual Tarragona, es trobava en territori dels cossetans. Fou fundada inicialment com a campament militar i consolidada per August a finals del segle I aC. Com a capital de la província Hispania Citerior, presentava una estructura monumental amb cardo, decumanus, muralles i un ampli fòrum provincial.
Entre els seus edificis més destacats hi havia:
- El circ, l’amfiteatre i el temple imperial.
- Aqüeductes (com el de les Ferreres), termes i necròpolis.
A causa de la inestabilitat del segle III, les muralles es van reforçar. Avui es conserven molts monuments emblemàtics, com l’aqüeducte de les Ferreres, el circ i l’amfiteatre, declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Ilerda: Punt Estratègic de la Romanització Interior
Ilerda es trobava a l’actual Lleida, al territori dels ilergets, prop del riu Segre. Va ser conquerida pels romans al segle II aC i va adquirir una importància crucial durant la guerra civil entre Cèsar i Pompeu.
L’estructura urbana seguia l’esquema romà clàssic, amb cardo, decumanus, muralles i un fòrum. La ciutat disposava de ponts, termes, temples, cases amb mosaics i una necròpolis. Durant els segles III i IV, les muralles es van reforçar per protegir-se dels atacs.
Encara es conserven restes de la muralla i altres elements arqueològics integrats en el nucli antic de Lleida. Ilerda fou un punt estratègic i un clar exemple de la romanització interior de la Península.
Mèrida: Augusta Emerita, Conjunt Arqueològic Europeu
Mèrida, l’antiga Augusta Emerita, fou fundada l’any 25 aC per l’emperador August per allotjar veterans de les legions V i X. Estava situada a la província de Lusitània, a la vora del riu Guadiana.
La seva estructura era típicament romana, amb cardo, decumanus, muralles i fòrum. Entre els seus monuments més cèlebres destaquen:
- El Teatre Romà i l’Amfiteatre.
- Temples, aqüeductes, termes i necròpolis.
Al segle III, amb la crisi de l’Imperi, les muralles es van enfortir. Actualment, Mèrida conserva un dels conjunts arqueològics romans més complets d’Europa, declarat Patrimoni Mundial. La ciutat exemplifica perfectament el model de colònia romana i la seva continuïtat urbana fins a l'actualitat.