Les Grans Ciutats Romanes d'Hispania: Història i Patrimoni

Lleida Romana: Ilerda, capital dels ilergets

La ciutat que avui coneixem com a Lleida, en l'antiguitat es deia Ilerda, i ja al segle I aC apareix la denominació "Ilerdenses" en una inscripció romana. Els seus orígens es remunten a l'època ibèrica, identificada com a capital de la tribu ibèrica dels ilergets en monedes ibèriques trobades al Turó de la Seu Vella.

Orígens i fundació d'Ilerda

Lleida va ser fundada probablement al començament del segle I aC i va rebre el títol de municipium per part de l'emperador August, convertint-se en una ciutat monumentalitzada. La seva ubicació estratègica, en un encreuament de camins i al costat del riu Sícoris (actual Segre), la convertia en un important punt de pas i connexió entre la costa i l'interior de la península.

Ilerda en les guerres romanes

Durant el segle I aC, Lleida va ser escenari d'esdeveniments importants en la història politicomilitar de l'Imperi Romà, especialment durant la Guerra Sertoriana i la Guerra Civil entre Cèsar i Pompeu. La famosa Batalla d'Ilerda va ser decisiva per al resultat final de la guerra, amb la victòria de Cèsar sobre els partidaris de Pompeu.

Urbanisme i restes arqueològiques d'Ilerda

La manera com estava organitzada la ciutat d'Ilerda difereix de l'estructura romana típica, ja que va haver-se d'adaptar al terreny entre el Turó de la Seu Vella i els rius Segre i Noguerola. Això va ocasionar que la intersecció dels carrers principals probablement es trobés a l'extrem est de la ciutat. Ilerda va ser construïda des de zero, com una nova ciutat, amb una àrea relativament gran d'unes 23 hectàrees, envoltada de muralles i amb grans termes públiques del segle II dC.

Contràriament a la disposició habitual, el fòrum de la ciutat no estava situat al punt de creuament dels carrers principals, sinò a l'extrem oest, actualment a la Plaça Sant Joan. També comptava amb un pont sobre el riu Sícoris i una important necròpolis a l'extrem est. D'època romana es conserven diverses restes, com ara:

• Una part de la muralla
• Elements constructius del fòrum
• Abundants estructures termals
• Trams dels carrers principals
• Diverses cases urbanes
• Algunes vil·les rurals extramurs

Barcino: La Barcelona Romana d'August

La Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, coneguda com la Barcelona romana, va ser establerta al voltant del 14 aC per l'emperador August, després de les Guerres Càntabres. Va ser construïda en el territori de la tribu ibèrica dels laietans, situada en un turó, conegut com el Mont Tàber, entre els rius Besòs i Llobregat, entre Collserola i el mar.

Urbanisme i fòrum de Barcino

La seva disposició rectangular va ser adaptada al terreny, amb el Decumanus Maximus que s'estenia des de la porta fins als carrers del Bisbe, Ciutat i Regomir, i el Cardo Maximus que anava des de la Plaça de l'Àngel fins a l'encreuament dels carrers Call i Avinyó.

Restes arqueològiques de Barcino

Els dos carrers principals es trobaven al fòrum, aproximadament on avui se situa la Plaça de Sant Jaume. En aquest lloc s'alçava un temple dedicat a August, del qual encara es conserven quatre columnes corínties i part del podi. També es poden trobar restes de dos complexos termals, un a la Plaça de Sant Miquel i l'altre prop del mar, així com diferents locals i domus. A més, s'han descobert restes d'una necròpolis a l'actual Plaça de la Vila de Madrid, on es troben els tipus més freqüents de sepultures romanes de categoria humil. El subministrament d'aigua es realitzava a través d'un aqüeducte, del qual encara es poden observar restes d'alguns arcs encastats a la paret d'un edifici. L'aqüeducte arribava a la muralla prop de la Porta Praetoria de l'actual Plaça Nova (Portal del Bisbe), on s'han conservat restes que han permès la reconstrucció de l'arcada final.

La doble muralla romana de Barcino

Les restes més ben conservades són les de la doble muralla de la ciutat. La muralla original era una construcció relativament senzilla i poc reforçada. Cap a finals del segle III o inicis del IV dC, la ciutat va construir una altra muralla, fortificada amb moltes torres, seguint el perímetre de l'original, amb un sortint irregular anomenat castellum a prop del mar. Avui en dia, es poden veure trams de l'antiga muralla romana i algunes de les torres en diversos punts del Casc Antic de la ciutat.

Augusta Emerita: La Mèrida Romana

Fundació i importància estratègica

El nom llatí de Mèrida és Augusta Emerita, fundada al voltant del 25 aC per Publi Carisi, delegat d'August, amb la finalitat d'acollir-hi els soldats jubilats de les Guerres Càntabres.

La seva ubicació estratègica, econòmica i administrativa buscava romanitzar el sud-oest peninsular. Situada a un gual del riu Guadiana, prop de la confluència amb altres dos rius, es va convertir en un important encreuament de vies de comunicació a l'occident peninsular, amb la Via de la Plata de nord a sud i una altra d'est a oest. El 15 aC va ser designada capital de la nova província hispana de Lusitània.

Creixement i estatus de metròpoli

Amb aquest nou estatus, la ciutat va experimentar un creixement econòmic, urbanístic i monumental, especialment durant els primers segles de l'era comuna, influïda pels emperadors hispans Trajà i Hadrià, originaris d'Itàlica.

El 305 dC, amb les reformes administratives de l'emperador Dioclecià, es va convertir en metròpoli (de facto, la capital d'Hispania) i en una de les ciutats més importants de l'Imperi Romà, amb una població diversa procedent de tot el territori imperial.

Urbanisme i monuments d'Augusta Emerita

La trama urbana es desplegava a partir dels dos eixos principals de la ciutat: el Decumanus Maximus i el Cardo Maximus.

Entre les construccions públiques conservades destaquen:

• Un fòrum provincial amb pòrtic (amb un temple i una porta d'accés coneguda com a Arc de Trajà)
• Un fòrum municipal (amb un temple dedicat a Diana, en realitat, dedicat al culte imperial)
• Un teatre i un amfiteatre situats en un mateix turó dins del recinte emmurallat
• Un circ als afores de la ciutat
• Un gran pont sobre el riu Guadiana
• Aqüeductes com el de Los Milagros
• Embassaments com el de Prosèrpina (encara que podrien ser d'època posterior)
• Restes de la muralla

Empúries: De colònia grega a ciutat romana

Orígens ibèrics i grecs a Empúries

Abans de l'arribada dels romans a l'Empordà, la regió era habitada pels indigets, una tribu ibèrica centrada en l'agricultura i la ramaderia. El segle VI aC va veure l'arribada dels grecs, procedents de Focea, amb un clar interès comercial. Malgrat compartir el mateix recinte emmurallat, els indigets i els grecs es van mantenir separats per una muralla interior.

L'arribada dels romans i la fundació

Els romans van desembarcar per primera vegada a Empúries el 218 aC durant la Segona Guerra Púnica. Sota el comandament de Gneu Corneli Escipió, van desembarcar al port d'Empúries per interceptar les tropes cartagineses.

El 195 aC, Marc Porci Cató va establir un campament militar que va servir com a embrió de la futura ciutat romana, fundada a principis del segle I aC. Sota l'emperador August, les ciutats grega i romana es van unificar física i jurídicament sota el nom de Municipium Emporiae.

Urbanisme i vida quotidiana a Emporiae

La trama urbana de la ciutat romana era rectangular, amb els carrers principals, el cardo i el decumanus, i protegida per una muralla. El fòrum ocupava la zona central. Les residències es dividien en dues categories: els habitants més modestos vivien en insulae (blocs d'apartaments), mentre que els emporitans benestants residien en domus luxoses amb mosaics impressionants i peristils imponents.

Al fòrum, hi havia un temple dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva), a més de dos temples més petits, construïts durant l'època d'August, consagrats al culte imperial. També s'alçava una basílica que servia com a tribunal, cúria, lloc de reunions polítiques i botigues (tabernae).

Els habitants d'Empúries es reunien al fòrum per a diverses activitats i esbarjo. Tenien l'amfiteatre, situat fora de les muralles, la palestra per a l'esport, i les termes, descobertes només l'any 2000, com a punt de trobada i higiene personal.

El declivi d'Empúries romana

A partir del segle I dC, Empúries va començar a declinar lentament, afectada principalment per la sedimentació del port a causa del riu Fluvià i la creixent importància de ciutats com Tarraco i Barcino en el comerç regional.

Tarraco: Capital de la Hispania Romana

Orígens i fundació de Tarraco

La ciutat de Tarragona va rebre el nom de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco durant el segle I aC, quan va ser elevada a la categoria administrativa de colonia.

Segons la tradició, Publi Corneli Escipió Africà va establir un assentament romà sobre un antic poblat ibèric a la part alta del turó l'any 217 aC, durant la Segona Guerra Púnica. Aquesta ciutat va esdevenir el centre de les operacions militars romanes contra els cartaginesos i els seus aliats.

Després de la guerra, l'assentament va anar creixent i estenent-se cap a la plana, i va ser dotat de grans construccions públiques pròpies d'una ciutat romana. Va arribar a ser la capital de la província de la Hispania Citerior i, posteriorment, de la Tarraconensis (al voltant del 27 aC).

Tarraco sota August: Capital de l'Imperi

Un altre esdeveniment rellevant va ser la presència d'August a Tarraco durant tres anys (27-24 aC) durant les Guerres Càntabres, convertint la ciutat en de facto capital de l'Imperi Romà durant aquest període. Es va iniciar un gran projecte urbanístic per dotar la ciutat d'un caràcter monumental adequat, culminat amb la construcció de l'amfiteatre al segle II dC.

Urbanisme i monuments de Tarraco

La disposició del terreny va requerir que l'estructura urbana de Tarraco no seguís el patró habitual de les ciutats romanes. Va ser necessari dividir-la en diverses terrasses, envoltades per una muralla. A la terrassa superior es va erigir un temple dedicat a August (les restes es troben sota la catedral), la plaça de representació i el fòrum provincial. Més avall, el circ, situat dins la ciutat, ocupava una terrassa completa, separant la ciutat en una part alta i una baixa. A les terrasses inferiors es trobaven les termes i el fòrum de la colònia. A la part més baixa, fora de la muralla, es localitzaven:

• El teatre (del qual es conserven poques restes)
• El port (poc estudiat)
• L'amfiteatre
• Tres aqüeductes (dels quals el de Les Ferreres roman intacte)
• La Via Augusta