Grans Compositors: Berlioz, Wagner, Txaikovski i Més

Hector Berlioz: Innovació Orquestral

Hector Berlioz, compositor francès, innovador en el camp orquestral. Igual que Wagner, utilitza la Gran Orquestra Simfònica, que pot arribar a estar interpretada per 120 instruments. Berlioz és una persona que busca la independència, i aquesta es reflecteix en les seves obres, que no admeten regles. Dóna molta importància al timbre i s’inspira en programes literaris. Per això destaca la seva aportació en el camp orquestral com a impulsor del Poema Simfònic.

Digna de mencionar és la seva Simfonia Fantàstica, inspirada en un programa literari. La Simfonia Fantàstica va produir una revolució estètica important en l’època de Berlioz, pel fet d'emprar un programa literari. Fins aleshores, la simfonia era considerada com a música pura, per tant, música absoluta, sense cap sentit de representar res que no fos el propi fet musical. A partir d’aquesta obra, considerada com la primera dins aquest gènere, es va establir l’ús de la música de programa com un dels gèneres més emprats en l’orquestra simfònica del romanticisme.

Richard Wagner: Òpera i Atonalitat

Richard Wagner, compositor alemany, important operista del segle XIX. Les seves aportacions són: l’obra d’art total i l'òpera Nacional Alemanya. El seu gran mecenes fou el rei Lluís II de Baviera, qui li va fer construir el teatre de Bayreuth per poder representar les seves òperes. Wagner lluita constantment per aconseguir la unió íntima entre poesia, música i escenografia. Constatem que Wagner feia de llibretista i compositor en les seves òperes.

Podem considerar Wagner com el primer compositor que obre les portes cap a la música atonal que portarà a terme la Segona Escola de Viena. La primera òpera en aquest sentit és Tristan und Isolde. Wagner empra l’excés de cromatismes i això dóna com a resultat que no se sap mai en quina tonalitat estem. Una de les principals fonts literàries de Wagner per crear l’esmentada obra, és el Tristany i Isolda de Gottfried d’Strasburg, un dels poemes més famosos de l’Alemanya medieval. El poder absolut i la fatalitat de l’amor són els temes dominants. Tot i que hem de tenir en compte que hi ha algunes diferències entre el Tristany de Gottfried i el de Wagner.

Richard Wagner comença a treballar el llibret el 1853 i apunta com a inici de la música del Tristany i Isolda la data d’octubre de 1857, quan es troba instal·lat a Zurich en una caseta anomenada l’Asil, situada dins la finca a pocs metres de la casa del matrimoni Wesendonck. El mes de desembre escriu a Liszt: “Ja que al llarg de la meva vida no he gaudit de la veritable felicitat que dóna l’amor, vull enlairar aquest somni, al més formós de tots els somnis, un monument on l’amor es veurà àmpliament satisfet d’un extrem a l’altre. Al meu cap tinc l’esbós d’un Tristany i Isolda amb la més senzilla però al mateix temps la més àmplia de totes les concepcions musicals i després em rodejaré del negre vel que sura al cim del seu desenllaç i moriré”. Wagner va establir una intensa amistat amb Mathilde, la muller d'Otto Wesendonck, el seu mecenes en aquells moments. Cada fragment de l’òpera que feia el comentava a Mathilde, que es va convertir en la seva estimada.

Txaikovski i el Ballet

El grup dels cinc presenta una variada obra musical: simfonies, concerts, obres per a piano, òperes, però el públic el reconeix pels seus ballets. Txaikovski utilitza passatges melòdics molt suggerents per descriure de manera precisa una situació dramàtica amb un efecte intens, així aconsegueix uns ballets amb un gran dramatisme. El que Gluck va intentar en el classicisme i no va aconseguir, ho aconsegueix Txaikovski al segle XIX. La seva gran aportació està en les melodies, el discurs musical íntimament relacionat amb els moviments del ballet, és a dir, la música s’ajustava perfectament als moviments físics; amb Txaikovski s’arriba a la culminació del ballet clàssic. L’altra renovació important del ballet la portarà a terme Igor Stravinsky a principis del segle XX.

La vostra tasca ha de ser:

• Buscar quins ballets ha fet el compositor. Cerca la història del Llac dels Cignes per comprendre de quina manera ha contribuït al món del ballet.
• Llegir l’argument del ballet El llac dels cignes.
• Observeu tres interpretacions diferents que us proposo del famós “Pas de Quatre”: versió Teatre Bolshoi, versió Ballet amb Nureyev, versió Gillian Murphi i Àngel Corella. Compareu-les i feu-ne la crítica (cal que poseu atenció a tots els moviments, han d’estar ben coordinats i d’acord amb la música). Observeu una quarta interpretació que representa una paròdia sobre aquest mateix tema, us ajudarà a pensar per fer la crítica de les altres versions. Per últim observeu aquesta versió tant expressiva de Gillan Murphi i Angel Corella interpretant el Gran pas de deux.

Modest Mussorgsky i el Nacionalisme Rus

Modest Mussorgsky va néixer a Rússia i formà part de l'anomenat "Grup dels Cinc". Fou el compositor més destacat d’aquest grup. El corrent Nacionalista a Rússia fou iniciat per Mikhail Glinka a la primera meitat del s. XIX.

El Poema Simfònic és una de les formes més emprades pels compositors nacionalistes, i si Hector Berlioz inicia les primeres passes cap a aquesta nova forma, com ja hem vist, amb la seva Simfonia Fantàstica, Modest Mussorgsky culmina amb una gran obra, el poema simfònic: Nit a la Muntanya Pelada, inspirada en una nit satànica o un aquelarre. Aquesta obra de bruixeria musical és la primera gran obra de Mussorgsky, però, li passa el mateix que a Boris Godunov, és més coneguda a través d’una versió realitzada, després de la mort del seu autor, per Rimsky-Korsakov que la forma original. Gran part de la música de Musorgsky fou revisada, després de la seva mort, per Korsakov i d’altres amics que no acceptaven la duresa de la seva harmonia i la seva orquestració. Solament en l’actualitat els textos de Musorgsky han aconseguit sobrepassar als dels seus arranjadors.

En la seva forma original, La Nit de Sant Joan a la Muntanya Pelada (1867) és una salvatge descripció orquestral d’un “aquelarre” (reunió nocturna de bruixes i bruixots) que tradicionalment se celebrava a la nit de Sant Joan. Dins la música està clarament representada tota l’escena d’una reunió de bruixes al cim de la Muntanya Pelada, l’arribada de Satan i la celebració d’una Missa Negra, de manera que el tema resulta horripilant. La música de Mussorgsky està plena de sonoritats i riques harmonies.

Per fer l’obra va agafar com a punt de referència l’obra de teatre Les Bruixes de Georgi Meng Den. La idea de crear aquesta obra ja es remunta a la dècada de 1850, però la composició es va completar en un arravatament d’activitat; el mateix Mussorgsky va dir de l’obra que “la vaig escriure ràpidament en dotze dies, orquestrant-la directament, sense esbossos preliminars. Bullia dins meu, treballava dia i nit, sense ser plenament conscient del que m’estava passant”.

Rossini i el Bel Canto

Rossini, compositor operista italià dotat d’una gran imaginació, capaç de crear melodies que entusiasmen al públic i àries d’òpera que mostren un destacat virtuosisme vocal. Rossini, junt amb Bellini i Donizetti, formen la tríada del Bel Canto, corrent operística que té com a tret fonamental l’exhibició vocalística.

Il Barbiere di Siviglia (El barber de Sevilla), és una de les òperes més conegudes del compositor. El llibretista Cesare Sterbini fou el creador del text que va anomenar Almaviva, ossia L’inutili precauzione (Almaviva o la inútil precaució). Sterbini va fer una adaptació de la comèdia de Beaumarchais (La précaution inutile ou le barbier de Séville), on el comte Almaviva, disfressat com l’estudiant pobre, Lindoro (tenor), conquista a la jove hereva Rosina (soprano), amb l’ajuda del seu servent Fígaro (baríton) que és el barber, davant dels mateixos nassos de Bartolo (baix) que planeja en secret casar-se amb ella.

És molt coneguda l’obertura d’aquesta òpera pel caràcter humorístic que té, fins i tot ha estat moltes vegades interpretada com a peça de concert. Recordeu que l’obertura serveix per començar a situar l’oient dins l’acció dramàtica.

Gustav Mahler: Simfonies Monumentals

Gustav Mahler, compositor Bohemi-Austríac. La seva obra fou altament valorada després de la seva mort. Destaca en el camp simfònic i també en les composicions de Lieder de gran qualitat lírica. Nosaltres ressaltarem la important aportació en l’orquestra, va fer 10 simfonies. Cal destacar la majestuositat de La Simfonia Dels Mil, el nom ve donat per la quantitat d’intèrprets, més de mil, que es necessiten per a la seva interpretació. És una macro simfonia que ve a representar la història de la humanitat en el sentit més profund de la paraula, està dividida en dos grans parts: la 1a Veni Creator Spiritus (vine esperit creador) i la 2a està inspirada en l’escena final del Fausto de Goethe. Podríem dir que aquesta simfonia és una continuïtat de la Simfonia La Coral de Beethoven.

Igor Stravinsky: Innovació Orquestral

Stravinsky, compositor rus, innovador en el tractament de l'orquestra, sobretot en l'obra "La Consagració de la Primavera" en la que manifesta les accions més primitives de l'ésser humà. Aquesta composició va ser estrenada a París per la companyia de ballet de Serguéi Diáguilev i va esdevenir una important polèmica degut a la duresa auditiva i representativa. El ballet de Diáguilev va aportar una innovadora representació difícil d’acceptar pel públic familiaritzat amb el ballet clàssic.

El quadre de la Rússia pagana queda estructurat com un ballet en dos actes:

1ª part: L’adoració de la Terra

• Introducció -lento-
• Dansa de les adolescents
• Joc del Rapte
• Joc de les tribus rivals
• Processó del savi