Les Quatre Grans Cròniques, Ausiàs March i Jaume Roig: Anàlisi i Context Històric

Les Quatre Grans Cròniques: Context Històric

Es situen als segles XIII i XIV. Catalunya comença quan assoleix la unitat política i social. El gènere històric comença quan s'assoleix la unitat d'un poble, es produeix la consciència de registrar els fets importants de la nació.

Origen de les Cròniques

Les quatre grans cròniques són:

• Jaume I (El Llibre dels Fets)
• Bernat Desclot (El Llibre del Rei Pere i dels seus antecessors passats)
• Ramon Muntaner (El Llibre de Ramon Muntaner)
• Pere el Cerimoniós (Crònica Reial)

Jaume I

Biografia:

Va néixer el 2 de febrer de 1208 a Montpeller. Va regnar Aragó, Mallorca, Comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller. Fill de Pere II d'Aragó. L'any que va quedar orfe de pare, va començar la regència de Sanç I de Rosselló i Ferran d'Aragó. El 1218 puja com a rei. El 1219 es casa amb Elionor de Castella. El 1229 comença la conquesta de Mallorca. El 1232 comença la conquesta de València. El 1276 mor a Alzira.

Crònica:

Narració autobiogràfica. Pròleg i epíleg escrits per una altra persona. La crònica es divideix en 4 parts:

1. 1205-1228: conflictes de l'època, mort del pare, educació. Capítols 2-33.
2. 1229-1240: Conquesta de Mallorca i València. Capítols 34-327.
3. 1240-1265: conflictes amb els moros. Capítols 328-409.
4. 1265-1276: conquesta de Múrcia i mort. Capítols 410-566.

Característiques: sentiment religiós, amor a la seua terra, esperit militar i heroic, llenguatge popular i improvisat.

Bernat Desclot

Biografia:

Va néixer en la segona meitat del s. XIII. Comença l'obra l'any 1283. Bernat Desclot és un pseudònim (Bernat Escrivà).

Crònica:

Narra gestes del rei Pere ''El Gran'' (fill de Jaume I). 168 episodis. Es pot dividir en tres grups:

1. Capítols 1-10: Esdeveniments d'Aragó abans de Jaume I.
2. Capítols 11-73: Vida de Jaume I.
3. Capítols 74-168: Pere ''El Gran'' va regnar Aragó.

Característiques: Objectivitat i riquesa d'informació. Estil més acurat. Primers capítols, prosificacions de cantars de gesta. Llenguatge precís, dramàtic, ric i ben redactat.

Ramon Muntaner

Biografia:

Va néixer a Peralada l'any 1265. Quan tenia 9 anys Jaume I va fer nit a sa casa. El 1285 Peralada fou destruïda per almogàvers i va haver d'emigrar. Prengué part en la conquesta de Menorca, la guerra de Sicília. Treballa com a administrador de Roger Flor i inicia l'expedició a Orient. El 1315 li és encarregada una missió delicada, la de transportar un nadó orfe de Sicília a Perpinyà. El 1316 es retira definitivament i madura les seues memòries fins que l'any 1325 tingué un somni que l'impulsa a començar la crònica. Mor a Eivissa l'any 1336.

Contingut:

La crònica abarca el naixement de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III. Comença la crònica parlant del rei Jaume I i dels seus familiars. La part central tracta de Jaume II el Just. La crònica acaba amb la coronació d'Alfons II el Benigne, l'últim rei que va viure mentre ell vivia.

Característiques: L'obra fou escrita per ser llegida en veu alta. Procediments joglarescos a més d'usar un llenguatge viu i col·loquial. Utilització de les interrogacions retòriques. Matisos èpics.

Pere el Cerimoniós

Autoria:

Fou escrita per ordre del rei Pere fill d'Alfons III. Pere va començar la crònica ell mateix i posteriorment hauria de completar-la amb la col·laboració d'un equip.

Argument:

Abarca tot el seu regnat i el del seu pare Alfons III. Se divideix en els següents capítols:

1. Regnats d'Alfons III.
2. L'accés de Pere al Tron.
3. Com Pere va conquerir el regne de Mallorca.
4. Unions formades a Aragó i València contra Pere.
5. Negociacions amb Aragó i València i aliança amb València.
6. Guerra amb el rei Pere de Castella.

Característiques: Escrita en forma autobiogràfica. Tota mena de records personals del rei. Intriga, sang freda, crueltat i política sense escrúpols.

Ausiàs March

Fill de Pere March i Lionor Ripoll (Va néixer a Gandia el 1397). El 1415 va representar l'estament militar de les Corts de València, quan no l'havien proclamat cavaller encara. El 1419 va intervenir a la conquesta de Sardenya i Còrsega a les ordres d'Alfons V. Als 27 anys dóna per acabada la seua vida militar i comença a escriure. Va ser el millor poeta de l'Edat Mitjana. El 1437 va contraure el seu primer matrimoni amb Isabel Martorell (es va quedar vidu). Va morir el 3 de març de 1459 a València.

Els Temes

L'Amor

La dona és una persona real, humana i individual amb els seus defectes, canviant la concepció medieval en la seua literatura amb l'amor cortès. En la relació home-dona es barreja l'amor sensual i l'intel·lectual.

Característiques de l'amor:

1. Plena de seny: Ocupa 19 poemes. Menna de diàleg entre l'autor i la dama. El poeta proposa a l'amada una relació més profunda, tant física com intel·lectual, la dona segueix amb el seu caràcter o no li diu res; el poeta se sent fracassat però segueix lluitant encara que amb una actitud agressiva.
2. Llir entre cards: Conforma 35 poemes. Dirigits a una dona Teresa. Ell considera l'amor com una absoluta contemplació, com a una única manera d'assolir l'amor pur, però ella es decanta per l'amor impur. Ell actua violentament.
3. Amor amor: Ocupa 12 poemes. No s'adreça a la dama directament, qui dialoga o increpa o fa amb ''Amor personificat''. Els composa quan ja és vell.
4. Mon darrer bé: Comprèn 2 poemes. Adreçats a una sola dona de la qual s'enamora ja sent vell. Aquest amor el fa oblidar els mals passats.
5. Oh foll d'amor: Està format per 10 poemes. Es dirigeix a Déu. El poeta se sent pecador, per haver escrit poemes que tractessin l'amor impur. En aquest cicle es dedica a demanar perdó.

Mort

Característiques de la mort:

1. Cant de mort: Format per 6 poemes. Estan dedicades a la mort d'una sola dona, Joana Escorna. Reflexiona sobre els remeis comuns que la mar d'una dona estimada pot ocasionar, destí de l'ànima, dolor per l'absència i el record de temps passats.

Llengua

El poeta Ausiàs March és el primer que utilitza el català.

L'Estil

La poesia ausiasmarquiana es mostra de dues bandes:

1. Culta: Perquè hereta dels trobadors ''l'expressió formal'' de l'amor ''senhal''. Per l'estil ric, elegant i exacte, lliure de tota servitud lingüística provençal.
2. Desinvolta: Presència constant d'objectes de la quotidianitat. Paisatges on se situa l'acció són del món medieval. Personatges que hi apareixen. Sovint el poema és el desenvolupament d'una comparació inicial entre el poema d'una banda i algun tema militar, mèdic, etc. Sol utilitzar increpacions i interrogacions per aconseguir l'aproximació entre l'autor i el lector.

Jaume Roig

Metge de prestigi social. Va néixer a València. Estigué casat amb Isabel Pellicer. Va tenir fills Gaspar, Jerònim, Jaume, Joan, Leonor i Violant (les dos últimes es feren monges). 1450-1462 fou administrador de l'hospital d'En Caplers. El 1455 comença el llibre ''La fàbrica de l'obra de Sant Nidau i Sant Pere Màrtir''. La seua obra més coneguda és L'Espill o Llibre de les Dones. Va morir el 4 d'abril de 1478.

L'Espill

Escrita en vers (16359 versos). L'obra revela gran coneixement mèdic del seu autor. La datació de l'obra se suposa de 1459-1460.

Contingut

Consulta al cavaller Joan Fabia. Prefaci (l'autor manifesta les intencions morals, exposa que les dones són dolentes). Es divideix en:

1. Primer llibre: Tracta de la joventut i de les seues aventures quan sa mare el tira de casa.
2. Segon llibre: Tracta de la seua vida amorosa (es va casar quatre vegades).
3. Tercer llibre: Salomó el conta amb exemples la perversitat de les dones.
4. Quart llibre: El protagonista, molt vell, es dedica a les pràctiques de la caritat.

Enquadrament de la Novel·la

1. Novel·la autobiogràfica: narra autobiogràficament la vida del personatge principal.
2. Novel·la de cavalleries: narra un món pessimista.
3. Novel·la picaresca: Els crítics literaris declaren L'Espill com un precedent d'aquest tipus de novel·la.
4. Novel·la burgesa: L'autor ens presenta un panorama ben realista.
5. Novel·la Satírica: acusacions a algunes classes socials.
6. Novel·la Misògina: és una obra moralitzadora contra les dones.

Estil i Llenguatge

Escrita en vers. Escrita en ''noves rimades'' (partides en versos de 4 síl·labes). 4 llibres dividits en 4 parts. Llenguatge flexible i popular.